El divendres a La Capsa van succeir dues coses al mateix temps. La primera, la representació d’un espectacle teatral magnífic, amb bona música i veus brutals, que van sorprendre i meravellar al públic, amb moments d’humor, tan necessaris avui en dia (el videoclip que dóna títol a l’obra és brillant), on tretze dones van omplir la sala, de gom a gom, per poder acompanyar-les en el procés de realització de l’obra que estaven realitzant, sí, teatre dins del teatre.

La segona cosa,  l’esperit i la intenció de l’obra, el missatge d’aquesta va ser clar i contundent. No es tracta d’una obra amb el seu inici, nus i desenllaç, va ser un procés on les actrius van ajudar al públic a reflexionar sobre els estereotips que les dones pateixen avui en dia, a qüestionar els plantejaments i concepcions sobre la cosificació i la dictadura de les talles i les modes que les oprimeixen avui en dia, per tant el públic assistent va guanyar molt més que una bona estona amb música, va guanyar criteri i concepció crítica de la realitat, un molt útil dos per un.

En un espai ple de dones, va ser un espectacle gratificant, que va ajudar a donar veu a la reivindicació, a la protesta, acompanyada de riures. Simplement magnífic i necessari i que va aconseguir el que es plantejava, que tinguéssim ganes de “Quemar el push up”.

 

Diego Mora


Paraula de Dones 2017: "Quemamos el push-up"