El Francesc és la persona que ha creat, dirigit i presenta el programa Moure Soroll, que sona a El Prat Ràdio, Ràdio Despí i Esplugues FM, i amb el que ara, amb motiu del seu 15é aniversari, muntem un sarau a La Capsa el dia 15 de febrer. Durant tot aquest dia pujaran a tocar més de 20 bandes a l’escenari i el Prat Ràdio emetrà en directe tot allò que passi a la sala. Hem fet algunes preguntes al Francesc perquè us pugueu apropar més a la persona que va inventar-se el Moure Soroll

Podeu trobar més informació a la web del programa: www.mouresoroll.cat

I podeu escoltar les 59 versions al bandcamp del programa: https://mouresoroll.bandcamp.com/

 

Quina era la teva relació amb la ràdio abans de Moure Soroll? 

Moure Soroll va nàixer l’any 2005 però jo ja portava fent ràdio des de l’any 1999. Vaig començar a Ràdio Estudi Esplugues i vaig fer un programa anomenat La secta del mar, també sobre música però sense entrevistes. Quan l’emissora va tancar, vaig començar a Ona de Sants Montjuïc, ja amb el programa Moure Soroll.

I la teva relació amb la música en directe? 

Des de molt jove he assistit a concerts, però sempre com a públic. Darrerament, al fer Moure Soroll i conèixer a les bandes que han passat pel programa, tinc la sort de poder saludar-los i compartir amb ells impressions a la mateixa sala. També vaig tenir dues experiències com a organitzador de concerts, primer a La Bàscula, en dos ocasions, i després al Centre Cívic Can Deu, en quatre dies diferents, totes dues a Barcelona i amb un total de 12 bandes repartides en 6 concerts.

Toques algun instrument? 
No toco cap instrument, encara que vaig provar amb la guitarra fa uns anys però actualment no la toco.

Que et va fer decidir crear el programa?
Doncs el gust per la música i les ganes de conèixer nous grups i, per què no, viure la gran experiència de fer ràdio.

Com va anar la cosa? Com i a qui vas fer la proposta de crear-los?
Vaig presentar-me a Ràdio Estudi Esplugues, l’emissora de la ciutat on vivia aleshores, vaig parlar mb el director, li vaig fer una proposta i em va assignar un espai a la graella.

Recordes la primera emissió del programa?

Abans de començar jo sol, vaig compartir alguns programes amb altres locutors i vaig fer de tècnic de so per a altres programes. No ho recordo exactament, però va ser molt intens i vaig patir molts nervis.

15 anys és molt de temps, ha mutat el programa? Què és el que ha canviat? T’esperaves arribar a aquest punt?

Sí, ha anat evolucionat i especialitzant-se. El que primer era un programa on només compartia amb els oients treballs discogràfics i els comentava, amb el temps va derivant cap a un programa on les entrevistes i la música en directe va agafar pràcticament tot el protagonisme.
La veritat és que no esperava arribar fins a complir 15 anys i acumular tantes experiències i amistats. El resultat és molt positiu i estic molt content i agraït.

Has pogut conèixes moltes bandes de l’entramat underground de Barcelona i de l’estat, com és aquesta gent? Com són les bandes? 

He conegut un gran nombre de bandes i he fet amistat amb alguns músics amb els que comparteixo experiències musicals i personals fora de l’àmbit radiofònic. Els grups que han passat pel programa són d’estils molt diversos amb propostes musicals molt interessants.
Els músics que he conegut són, majoritàriament, persones molt entusiastes amb unes ganes de transmetre i compartir les seves creacions molt grans. També són conscients de quina és la situació actual de la música i de la dificultat de poder arribar a un gran públic, però a pesar d’això mantenen una extraordinària il·lusió pel que fan i així ens ho manifesten quan parlem amb ells al programa.

Alguna anècdota? 

Segurament podria explicar moltes anècdotes, potser algunes poc transcendents però que personalment recordo amb emoció. Podria parlar de les primeres entrevistes realitzades a grups ara molt ben considerats com Love of lesbian i Sidonie i els nervis i l’emoció que vaig experimentar al fer-les. Un programa en el què la meva filla, aleshores amb 6 anys, em va acompanyar i va gaudir amb una il·lusió que no oblidaré mai les cançons en directe que un grup de noies va interpretar a l’emissora amb ella al seu costat i a les quals va regalar uns dibuixos personalitzats fets per ella mateixa.
La participació en un dels concerts que vaig organitzar a La Bàscula d’un grup de Bilbao que no havia tocat mai en directe i van venir expressament a fer el seu primer concert i que, a més, també vindran a
tocar a la festa dels 15 anys a La Capsa.
El conèixer personalment a un músic i actor argentí que ens va presentar un dels seus treballs responent a les nostres preguntes amb àudios enregistrats per ell mateix i que l’any passat va venir a Barcelona, ens va voler conèixer i va passar físicament pel programa, amb acústic inclòs. També vaig conèixer a un músic suec que, aprofitant una visita al Primavera Sound, va voler conèixer-nos i participar en persona al programa.
Haver viscut l’experiència de formar part com a col·laborador i amic del gran Nando Caballero, presentador del seu programa radiofònic durant molts anys a COM ràdio L’altra cara de la lluna.
No només he realitzat entrevistes als estudis de les emissores que ens han acollit aquests 15 anys. També s’han entrevistat alguns grups a estudis de gravació, sales de concerts i fins i tot a bars i
restaurants.

Segurament em deixo algunes més, però el més important és mantenir el contacte amb la gran majoria de músics que ens han visitat a pesar de que alguns fa temps que van passar pel programa.

Et va sorprendre la resposta davant la convocatòria per a fer versions d’altres grups del programa? 
Moltíssim! La resposta ha superat totalment les meves expectatives i sé que molts altres grups volien participar però ja sigui per motius personals o d’agenda no van poder fer-ho. Demanar a gairebé 300 grups que et facin una versió i aconseguir un recopilatori amb 59 cançons és tot un èxit. Estic molt agraït i molt content, sobretot perquè la idea del recopilatori era homenatjar als grups que han passat pel programa per altres grups que també ens van visitar.

Un cop tancats aquests 15 anys, quina serà la deriva del programa? 

No tinc ni idea. Com es tracta d’una activitat no professional que realitzo al marge de la meva feina, el motor principal és la il·lusió i les ganes de conèixer nous grups i nous treballs de les bandes que ja
conec. Suposo que quan perdi aquesta emoció o els músics no tinguin interès en participar d’aquesta bogeria anomenada Moure Soroll serà el moment de deixar-ho.

Tens noves idees? Algún repte? 
A curt plaç el gran repte és aconseguir que el concert del dia 15 de febrer surti bé i que tots els que participin i els que vinguin com a públic s’ho passin molt bé. Després ja veurem. El que està clar és que
per a mantenir la il·lusió en un projecte és important innovar i buscar nous reptes. El temps ho dirà.

I ja per acabar, una altra anècdota?

Doncs ja he explicat algunes anècdotes en una altra pregunta, però em ve al cap un programa en el qual el grup convidat i sense haver-ho parlat abans va decidir entrevistar-me a mi, vertint així els papers. També podria destacar la resposta a una petició a participar al programa del grup nord americà Mercury Rev que ens va enviar una salutació i algunes paraules en català