The New Raemon – La Capsa
5 de febrer de 2021

Després d’haver exercit de “coach” pels grups Heidi & the Boobies i Bingo Barkow, el Ramon es va vestir de The New Raemon per portar-nos a l’escenari de “la Capsa” “unes cançonetes”, com ell mateix introduïa. Érem un públic reduït per les circumstàncies, però afortunat de poder entrar en el món que musical i literari de The New Raemon en la versió més crua: la seva veu i un parell de guitarres que l’acompanyaven.
Començà amb “Ropa mal colgada” del seu disc “Coplas del andar torcido”(2020) demostrant com les bones cançons no necessiten grans artificis per arribar a l’oient i generar profunds impactes. Des d’aquesta sensació malenconiosa i íntima que ens deixava la seva primera interpretació vam passar a un d’aquells moments de “las cosas del directo”, quan el cable del micròfon va decidir que ja havia treballat prou aquell dia.
Direm que en resultà una primera classe magistral de com modular una circumstància crítica mitjançant l’ús de l’humor, un humor que vam poder gaudir durant tot el concert i del que hem gaudit durant les seves lliçons com a alumnes durant el projecte Trainer. Sense micro encara, va aprofitar per guanyar-se el públic autòcton revelant que ell va viure al Prat els seus primers tres anys de vida.
Amb la veu microfonada activada de nou, interpretà “Luna creciente”, també de “Coplas del andar torcido”(2020). “Cómo vas a detenerme”, li canta a la lluna creixent, però també li podria cantar al micròfon o a l’alarma d’incendis de “la Capsa” que, darrerament, està molt activa i va decidir que tenia ganes d’acompanyar al Ramon al final de “El Yeti” del seu disc “Oh, Rompehielos” (2015). Dubto que el to de l’alarma fos el mateix que el de la peça interpretada, però va ser una nova oportunitat per mostrar la seva capacitat humorística i d’improvisació. No el van poder aturar.
Prèviament, ens oferí “Wittgenstein” de “Una canción de cuna entre tempestades” (2018), acompanyada d’anècdotes que varen fer partícip a l’espectador de la història de la cançó. De “Oh, Rompehielos” (2015), ens portà la que, segons ell, és una de les seves dues cançons més alegres “La Reina del Amazonas”. Un single rodó d’aquests que arriben quan el disc ja està fet i que, gairebé, acaba amb la maledicció que arrossega el Ramon amb certa cançó versionada i de la qual no cal fer més esment (“Te debo un baile”, amb quasi 4 milions de reproduccions a Spotify en el moment que escric aquesta crònica”). La interpretació també és creació i s’ha de reconèixer aquesta sensibilitat.

La seguirien “El poni roig” de la obra teatral i pel·lícula La Pols de Llàtzer Garcia i que Rodríguez va musicar, i “Oh, Rompehielos”, del disc homònim, obscura i desafiant. Aquí és on ocuparia un espai “El Yeti” de la que ja hem fet esment, amb el solo d’alarma de “la Capsa”, on sembla que tothom té ganes d’escenari.
La segona meitat del concert, la iniciaria amb “Quimera”, “Una historia real” i “Mientras sea intruso” de “Oh, Rompehielos” (2015), entre les quals va intercalar una brillant imitació de Robert de Niro a “Los padres de ella” (2000), de Jay Roach, despertant el riure entre el públic. En Ramon tenia molt a dir: les cançons podien arribar a semblar passatges entre comentaris i valoracions plens d’ironia que van convertir el concert (en part) en un monòleg acollidor i ben narrat. I, d’aquesta ironia, neix la manera amb què introdueix el disc Libre Asociación (2011), que conté “Lo bello y lo bestia”, definit per ell mateix com “un tiro en el pie”. A molts ens agradaria fer alguna froilanada com aquest disc. 10 anys després, “Lo bello y lo bestia” va sonar contundent, difícil de fer-li massa broma.
El concert el va tancar amb “En el centro del baile” de “Una canción de cuna entre tempestades” (2018) i una versió de la fantàstica “Agosto del 94” del disc “Las Orillas” (2012) de McEnroe entre promeses de tornar aviat amb la banda i de felicitacions per l’equip que fa que “la Capsa” sigui un oasi musical per a molts.

Ens vam quedar amb ganes de més: com ell ens ha ensenyat que han de ser les bones
cançons. El tio en sap. ¡Gràcies Ramon, “nos debes un EP”!

Jonathan Levit – Compositor, cantant i guitarra de Bingo Barkow

 

The New Raemon 05/02/21