Arnau García i Borrull "Horror Vacui: ISO 400”
1. En un parell de línies ens podries explicar ¿Qui ets?
Sóc un jove del Prat que va estudiar cinema i ara dedica el 200% del seu temps als rodatges. Hago tanto cine, que no veo cine.
2. Ens podries donar alguns detalls del procés de creació i conceptualització de la imatge
escollida per ser la destacada del mes en la difusió de La Capsa?
Vaig reunir totes les meves fotografies analògiques i vaig fer diferents collages basant-me en el cromatisme, l’exposició i la composició. Em vaig decidir pel conjunt
de fotografies nocturnes amb tocs de neó gra. Creant un horror vacui que acompanyo amb il·lustracions superposades de les mateixes fotografies.
3. Quin va ser el primer pensament que et va sorgir quan el David Sánchez et va fer la
proposta de col·laborar amb La Capsa?
Em va fer moltíssima il·lusió, sempre és un plaer treballar amb La Capsa. La majoria
de projectes els faig a Barcelona i crear per al teu municipi té una sensació especial.
4. Coneixies La Capsa d'abans? ¿Havies vingut alguna vegada?
Sí, a La Capsa vaig començar fent fotografies a concerts mentre encara no havia descobert encara la meva vocació al cinema… pel 2014. També vaig participar en un Projecte Cocoon i tornant al present, vaig organitzar el mes de juliol del 366 cançons. Totes les experiènces han estat sempre fantàstiques, sumem una més.
5. Quina és la teva música preferida? Ens podries donar el nom d'alguns discos o bandes
que sonen últimament al teu reproductor?
No m’agrada delimitar-me a l’hora d’escollir música preferida, trobo que tota música té el seu lloc i moment (em passa el mateix amb les pel·lícules).
Últimament reprodueixo molt aquests àlbums: “Этажи” de Molchat Doma, “H’art Songs” de Moondog, “Blade Runner” de Vangelis i “Infestissumam” de Ghost.
6. Si et demanéssim relacionar la teva imatge amb una cançó o un estil de música, quin
seria? (Ha de ser fàcil! No volem donar-li al coco!)
Per a realitzar el cartell em vaig inspirar en l’àlbum “Nuevo Centro de Represión” de El Destello, projecte en solitari de David Garceran. Em va acompanyar per
aconseguir l’estètica Dark que buscava per al cartell a través del seu post punk.
