Allà on s’acabava la ciutat, un 30 de juny del 1995 neix un equipament inclassificable, La Capsa.

En un moment d’efervescència creativa, La Capsa va obrir les portes com a espai d’expressió per a joves, entitats i artistes locals. Projectes com La Claqueta Metàl·lica, la Ràdio –embrió de l’actual El Prat Ràdio–, El Lloro, el SISA (Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció) i molts altres col·lectius van omplir l’espai d’iniciatives. També van néixer esdeveniments que han deixat empremta: el Potablava, el Gallum Gallum, el Pratifolk, el Carnaval...

Des del primer dia, la música ha estat el cor de La Capsa. Els bucs d’assaig, l’estudi de so i la sala de concerts van esdevenir punt de trobada per a músics, bandes i persones amb ganes de descobrir, experimentar, pujar a l’escenari i, sobretot, compartir inquietuds. 

30 anys afavorint la vida a la ciutat des de la música i posant el Prat en relació amb la música. 

Després d’un parèntesi obligat per les obres de l’L9 del metro, La Capsa va reobrir l’any 2014 amb un projecte renovat centrat en la música i la creació. Un espai d’aprenentatge, pràctica i gaudi de les músiques modernes, amb el compromís de defensar el dret a la cultura per a tothom.

Avui és seu de L’Escola d’Arts en Viu on, setmanalment, nens, joves i adults aprenen, toquen en grups i participen en jam sessions. Més de 130 bandes es troben als bucs d'assaig, i l’estudi de so és un veritable laboratori per a joves promeses de la música urbana.  

Projectes com Paraula de Dones, el #4Raons o l'Almeuritme connecten persones molt diverses a través del gaudi musical, ajudant-nos a entendre i estimar una ciutat tan rica i complexa com la nostra.

La Sala de concerts programa música per a totes les edats i dona visibilitat tant al talent local com a propostes emergents, com Sudor, Hangar o Jet Lag.

Avui en dia, La Capsa ja no és allà on la ciutat s’acaba, sinó allà on la ciutat conflueix. Un centre viu que vol incloure a tothom, un referent en el camp de la música i de la innovació cultural que ajuda a donar forma i sentit al Prat.

Una marató per celebrar 30 anys de música

I quina millor manera de celebrar-ho que amb una marató de grups locals, d’abans i d’ara. El pròxim dissabte 28 de juny, farem un recorregut per la història de La Capsa a través de bandes que han omplert els bucs i pujat als escenaris de la ciutat. Una festa per gaudir plegades de la música que dona sentit a aquest espai. I com a un bon aniversari, no poden faltar les sorpreses. Comptarem amb Arrel, que ens guiaran en el món de la serigrafia per a estampar samarretes exclusives de La Capsa edició 30 Aniversari. Soparem, ballarem, cantarem... i sobretot celebrarem que 30 anys no es fan cada dia...i això només és el principi!

Aquesta marató és només el tret de sortida. Al llarg de l’any, diversos esdeveniments portaran el “segell” del 30 aniversari, amb propostes diverses que celebraran La Capsa des de tots els angles. Així que no ens perdeu la pista i estigueu ben atentes!

Un nou rumb: Els videojocs

• Mario Kart i Jam Session
  El cicle de Videojocs i Música començarà amb un esdeveniment que promet divertit. Parlant de música icònica en videojocs, no es pot oblidar de l'univers de Mario i Luigi al Grand Prix. I quina millor manera de gaudir de Mario Kart que amb una Jam Session en directe? Aquesta jugada col·lectiva i musical tindrà lloc a la Plaça de Joan García-Nieto el pròxim dimecres 9 de juliol a les 22 h.

• Mostra del procés Construïm el Prat al Minecraft
  Des del 21 de maig, joves pratencs i pratenques s'han endinsat en la construcció virtual de la seva ciutat gràcies a l’acompanyament de CubeCat, un servidor de Minecraft en català, dedicat a la construcció en supervivència i rol lleu, amb l'objectiu de recrear Catalunya i els seus voltants. En constatar que el municipi del Prat estava poc construït dins aquest servidor, es va decidir organitzar el taller Construïm el Prat en Minecraft per solucionar-ho, i generar un espai de trobada i creació conjunta que té lloc cada dimecres al Centre Cívic Jardins de la Pau. Durant vuit sessions, les participants assumeixen rols actius dins d’una comunitat autogestionada, tot aprenent a utilitzar Minecraft com a eina de simulació urbana, participació ciutadana i creació col·lectiva.
  Un cop creats els edificis, se celebrarà la feina feta a l'aire lliure, a l'exterior de La Capsa, el 16 de juliol a les 22 h. Aquest esdeveniment musical i digital comptarà amb una banda sonora creada especialment per la pianista i cantant pratenca Elena Grueso. 

Un any més, amb motiu del Dia Mundial de la Música, La Capsa i L'Escola d'Arts Viu presentaran el pròxim 19 de juny una nova peça audiovisual del procés ciutadà de creació musical Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s'apleguin al voltant d'un nexe comú i compartit, la música, a partir de la interpretació d'una cançó.

Enguany, coincidint amb el quinzè aniversari del projecte i el 150è aniversari del naixement d’Antonio Machado, s’ha interpretat la cançó “Cantares” de Joan Manuel Serrat, amb l’acompanyament de Jofre Bardagí, músic i fill del que va ser durant molts anys productor i company de Serrat, el Mestre Bardagí, i nebot de l’artista.

L'Almeuritme ha comptat al llarg dels anys amb una llarga llista de músics emblemàtics del panorama independent nacional amb qui hem pogut compartir aquest procés, com per exemple Alondra Bentley (Si tuviera), Els Pets (Bon dia), Sidonie (Estáis aquí), Miqui Puig (Bonito Es) o Standstill (Adelante Bonaparte).

Assajos i enregistrament

El protagonista d'aquest any: "Cantares"

Aquest mes d’abril, L’Artesà s’ha omplert de ritmes, paraules, famílies i connexions. I és que al vestíbul, als camerinos i a l’escenari de la Sala Gran s’ha disposat la mostra de tres anys d’Antropoloops. Un artefacte per crear cançons amb els peus, entrevistes amb llenguatges i expressions úniques, constel·lacions sonores d’allò més curioses... tot això i més, ha esdevingut el resultat de tres anys de tallers amb alumnes de secundaria del Prat.

Després d’aquest temps, és possible que la paraula Antropoloops us sigui familiar, però per si de cas, us refresquem la memòria! En paraules dels mateixos membres d'Antropoloops, "en els Tallers Antropoloops la remescla musical s'usa com un lloc de joc i trobada, un espai on la diferència s'entén de manera creativa, dinàmica i inacabada. Treballem amb la música com a receptacle d'històries de vida, d'emocions i relats culturals entrellaçats. Ens agrada pensar en la remescla com un espai en el qual l'alumnat pugui articular i naturalitzar la construcció flexible de la seva pròpia identitat i la de l'altre a través de l'experimentació digital amb la música i el so. Fem servir la música i els mapes com un vehicle per a trobar-nos i revelar com tots/as som fruit de la mescla".

En aquests darrers anys, els tallers Antropoloops s’han convertit en una fotografia sonora dels gustos musicals d’aquestes generacions i de la diversitat intercultural present en elles. A través de la mostra s’han pogut veure i escoltar els processos i resultats dels diversos tallers; riures i moltes emocions que queden emmagatzemades en les peces musicals dels alumnes. Tot pensat a través de la lògica contemporània de la remescla i l’experimentació musical amb les tecnologies digitals.

Si fem la mirada enrere, podem veure els diferents objectius i processos que han anat passant per L’Artesà i La Capsa des del 2022. Començàvem la primera edició amb l’objectiu de generar un arxiu sonor i el dispositiu per a posar-lo en ús. Aquí van sorgir els primers loops, trossets de cançons importants per aquests alumnes i que, com es plantejava aleshores, “recordarien d'aquí a vint anys”, amb la participació d'Institut Pepa Colomer, Institut Ribera Baixa, Institut El Prat de Llobregat, Institut Baldiri Guilera i Institut Escola del Prat.

El segon any, la mirada es posa en la remescla col·lectiva, també a través del cos. L’escolta compartida i la presència del català a la música van ser els eixos centrals d’aquests tallers de nou amb l'alumnat dels instituts Ribera Baixa i Salvador Dalí.

En aquest tercer i darrer any, Antropoloops es preguntaven: “Com podem treballar el llenguatge des de la seva dimensió sonora, i fer-ho en relació amb els processos de construcció de la identitat individual?”. S’ha desenvolupat un procés de creació musical ajuntant dos grups de 3r de l’Institut Escola Pepa Colomer i tres grups de 4t de l’Institu Salvador Dalí, a partir d’una feina prèvia de l’alumnat d’investigació i aproximació a les seves realitats culturals i identitàries. A partir de gravacions dels seus contextos familiars, els alumnes han compost peces a través de tallar, ajuntar, repetir i experimentar amb lletres, paraules i expressions del seu voltant, generant un context en què els usos dels llenguatges poden aparèixer i articular-se de manera lúdica. I ho podeu comprovar vosaltres mateixos fent clic al web d’Antropoloops, on podreu explorar en profunditat cadascuna d’aquestes constel·lacions.

Aquesta activitat neix de la col·laboració entre el Teatre l'Artesà i La Capsa, en el marc del projecte educatiu Camins Vius. Treballar des de la música, la remescla i l'experimentació ha estat una oportunitat per a desenvolupar plegats un projecte que ha permès teixir noves relacions i afectes. Especialment, gràcies a la involucració i l'apropiació de la proposta d'Antropoloops per part del professorat involucrat, sense qui res d'això hagués estat possible: Neus Albors, Sara Bobadilla i Francisco José Nadal.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de La Capsa (@lacapsa)

Després de l’experiència en 2023, aquest curs a La Capsa i L’Artesà hem tornat a experimentar amb l’eina d’Antropoloops en el marc d’uns laboratoris en què alumnes de l’INS Ribera Baixa i l’INS Salvador Dalí han posat en comú els seus gustos musicals per acabar creant més de 40 peces sonores.

Antropoloops no és una persona, ni un animal, ni una cosa: és una eina que fa música. Gràcies a aquesta eina podem retallar, enganxar, reproduir i gravar sons i músiques que ja existeixen i crear les nostres noves bandes sonores. Tot plegat, entenent la remescla musical com un espai de joc, de trobada i d’experimentació per acabar generant un arxiu sonor situat en les experiències de l’alumnat.

Aquest curs, la premissa dels alumnes de 1r i 3r d’ESO de l’Institut Ribera Baixa ha estat escollir cançons que escoltem de forma compartida. Aquella cançó que sempre cantem amb la família la Nit de Nadal. O la que sona en tots els viatges en cotxe amb els teus germans. Potser aquella que ballava la teva àvia els diumenges mentre escombrava. O la que poses amb els col·legues entre classe i classe... Les cançons que escoltem en comunitat no sonen igual que les playlists que ens posem amb auriculars en la intimitat, així que, en Rubén Alonso i en Fran Torres, membres del col·lectiu Antropoloops, ens van convidar a repensar les nostres identitats col·lectives per acabar mesclant i remesclant una mena de multivers musical.

El grup de 2n d’ESO de l’Institut Salvador Dalí va centrar la seva exploració en la presència de la llengua catalana en la música de diversos moments històrics. Així, vam jugar amb material que anava des de les lletres reivindicatives de la Nova Cançó fins el Millonària de Rosalia. Tot això, després d’haver entrevistat les seves famílies sobre la diversitat lingüística de les músiques del nostre dia a dia. El resultat va ser un collage sonor connectat amb la nostra identitat cultural que els alumnes van presentar en públic a la sala de La Capsa davant de companys i família. Una experiència que de ben segur tots i totes les participants recordaran!

Aquesta activitat neix a partir de la col·laboració entre Teatre l'Artesà i La Capsa, en el marc del projecte educatiu Camins Vius, un dels projectes educatius del teatre que proposa als centres educatius gaudir de les Arts en Viu en la seva plenitud, creant espais d’intercanvi i col·laboració entre els artistes que treballen al teatre i diverses escoles públiques del Prat de Llobregat, per convidar a veure, tocar, experimentar, posar cos i reflexionar a partir de tot un seguit d'activitats pensades i creades específicament per a la comunitat educativa.

Si et pica la curiositat de saber com funciona aquesta eina, tu també pots entrar-hi i formar part d’aquesta remescla! A la web d’Antropoloops es pot accedir al dispositiu creat el curs passat pels alumnes amb tots els seus loops!

El passat 15 de març, amb una sala plena i expectant, les primeres notes de “Ja us he reconegut” de la Feliu donaven el tret de sortida a l’”Acadèmia Cupletista”. El procés de creació col·lectiu del Paraula de Dones culminava amb un espectacle replet de música protagonitzat per 15 dones del Prat: coreografies, humor, cuplets, karaoke... Sota les llums i el fum, La Capsa semblava treta del mateix Paral·lel.

Aquest procés posa en valor la creació i expressió des d’una perspectiva de gènere i enguany ha sigut liderat per la Glòria Ribera, tota una experta dels cuplets i les arts dramàtiques. Amb ella i les participants, s’han portat a terme trobades setmanals des del gener per a orquestrar aquest espectacle. Aquest espai ha permès l’experimentació, la prova, l’error, l’escolta, la reivindicació, un espai segur on poder trobar una veu pròpia i també col·lectiva. L’evolució des del gener fins al març ha estat espectacular, la vergonya i els prejudicis van quedar-se enrere, i la força de les participants va poder per sobre de totes les coses.

En aquest procés de creació també hem comptat amb dues sessions extraordinàries amb expertes sobre el cos i l’humor. Sessions molt fructíferes que van donar-li més dimensió a les propostes de les participants. La Carlota Grau, dramaturga, coreògrafa i ballarina, va portar-nos dinàmiques de moviment i exercicis per a desfer-nos la mirada externa, posar en valor els cossos a l’escenari i acabar de lluir les coreografies. I us assegurem que van lluir, cançons com “Gorda” o “Gracias por venir” o “Rata Inmunda” ens van deixar a totes bocabadades.

L’humor també va ser un aspecte clau a treballar, i per això vam comptar amb la Judit Martín, actriu i humorista catalana reconeguda per la seva trajectòria en televisió, ràdio i teatre, que ens va donar eines per a elevar els gags i la presència escènica. D’aquesta trobada va sorgir un dels gags més divertits de l’espectacle: quatre caps flotants formaven un ésser màgic i misteriós capaç de resoldre qualsevol dubte de l’univers. Aquest “Oracle” va portar la improvisació a l’escenari, convertint al públic en una peça més de l’espectacle.

També vam comptar amb la participació de la pratenca Elena Grueso, multiinstrumentista que va acompanyar amb el piano algunes de les cançons, donant-li un toc ben cupletista i professional.

I quan pensàvem que les sorpreses ja s’havien desvelat per complert, l’escenari es va començar a omplir de gom a gom. Trenta participants del Cor d’adults del Prat van sumar-se a l’Acadèmia Cupletista per a cantar plegades “Fumando Espero”, tot un hit dels cuplets que, evidentment, no podia faltar.

Però si hem de destacar alguna cosa d’aquesta edició, no tenim cap dubte: les participants de l’Acadèmia. No només ho han donat tot en cada cançó, sinó que han fet una evolució espectacular. La por a l’escenari ha quedat en un segon pla i juntes han generat una xarxa i un sentiment de col·lectiu que ha triplicat la força de cadascuna d’elles. Vestides amb xandalls ben estridents, res va poder aturar aquestes dones que van convertir La Sala de La Capsa en pura festa.

I com tota bona festa, ha d’acabar amb un DJ Set que elevi del tot. Aquesta va ser la feina de la Marina Mora “Atabey DJ” i Inma Quesada “Anómala DJ”, participants d’aquesta edició que van fer màgia amb les controladores, posant temes d’avui i d’ahir per a no deixar de ballar ni un segon.

Si us vau perdre aquesta edició del Paraula, us deixem amb les meravelloses fotografies de la Mireia Bordonada.

Gràcies a totes per fer-ho possible: Mònica, Marta, Noe, Marina, Mari Carmen, Mari, Laura, Maribel, Vanesa, Inma, Bea, Selene, Vane, Mari, Glòria, Elena!

El  “Dispositiu de Cançó Protesta Experimental” va ser el projecte seleccionat a la convocatòria Música i Territori /UNZIP 2024, i aprofitant que ja està disponible l’àlbum del DCPX, publicat per Discs NoIA, segell per a artistes que tenen una actitud crítica o bel·ligerant cap a la IA, us volem explicar d’on va sorgir aquest projecte i quines fases va tenir abans de donar com a fruit aquestes 4 peces finals de creació col·lectiva i experimental.  
 
El Dispositiu de Cançó Protesta Experimental té els seus inicis el juliol de 2024, on l’Ivó Valdivielso acompanyat de l’Òscar Martínez va generar diverses trobades amb persones vinculades a l’associacionisme i l’activisme per a explorar plegades les lluites que remouen i vinculen a la ciutadania del Prat, entre elles van participar-hi la Carmen Lago i la Pili Barroso de Roda Blava, la Marta Mouns d’Orgull Pota Blava i la Laia Gluk de Ni un Pam de Terra. 

Arran d'aquests intensos diàlegs, van sorgir quatre temàtiques compartides a reivindicar en aquest dispositiu: les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, el maltractament de la fauna urbana, el no reconeixement de la diversitat de gènere i la destrucció de l’àmbit natural. En aquests debats, l’Alícia, la Naomi, la Mercè i l’Oriol, un equip de joves escriptores de l’associació Tinta Blava, van elaborar cròniques de les discussions com a eina per a inspirar la següent fase del projecte, ja centrada en la creació de les cançons protesta. 

Després d’una petita pausa a l’estiu, es va iniciar la composició sota la premissa de realitzar una peça per a cadascuna de les lluites establertes. Aquí és on l’equip s’amplia i comencen a formar-ne part persones amb sensibilitats creatives d’allò més diverses: des de la música folk, passant per la composició algorítmica i les percussions experimentals, fins a arribar a la poesia més disruptiva. L’objectiu va ser traslladar les reivindicacions al llenguatge musical, fugint de l’ortodòxia, utilitzant el so com a matèria primera, i navegant lliurement entre estils i textures sòniques. Les participants Laia Glük, David Faure, Ramón Casamajó, Félix Denuit van crear les obres musicals que podeu trobar a l’àlbum.  
 
Però no només es va explorar la part sonora, sinó que paral·lelament al procés creatiu, es va aprofundir en noves maneres de composició musical. Així doncs, a l’octubre, el col·lectiu TOPLAP van organitzar un taller obert al públic sobre Live Coding, una tècnica de creació sonora i visual, basada en la programació amb codi informàtic en temps real. 

Els nervis i la intriga per veure el resultat final d’un procés que lligava tantes lluites, persones i formes d’expressió va anar creixent fins al 17 de novembre, dia en què el resultat va ser presentat a La Capsa. Amb la sala plena de gom a gom, i ben acompanyades de vermut, totes les persones involucrades en la creació col·lectiva, i d’altres que venien a descobrir el DCPX, es van veure immerses en un viatge sonor espectacular. Una jornada que va reflectir la importància de les contribucions de totes les persones que han passat pel projecte, així com les connexions que s’han creat arran del dispositiu. 
 
Per si us ho vau perdre, esteu de sort: al canal de YouTube del DCPX, podeu veure un meravellós videoresum del procés. També us animem que doneu un cop d’ull al seu web, on podreu trobar un recull de totes les fases i agents implicats en el projecte, tot acompanyat de meravelloses fotografies d’Òscar Lapinza. 

El passat 4 de febrer, vam enregistrar un nou Directe a l'Estudi de la mà de la pratenca Elena Grueso. Aquest projecte permet que grups de la ciutat visitin el nostre estudi per enregistrar una de les seves cançons, per a descobrir la varietat i la qualitat de les bandes d'aquest territori.

L'Elena ha enfocat la seva educació i aprenentatge musical al Prat de Llobregat. És multiinstrumentista, ha estudiat la carrera d'interpretació vocal en el Jazz i la Música Moderna al Conservatori Superior de Música del Liceu, i ha participat a musicals, concerts propis i amb altres artistes, bandes de versions, entre d'altres. El passat novembre de 2024 va presentar el seu primer EP "Intro: Génesis" a La Capsa i a la Fundació Conservatori Liceu, emmarcat dins el seu Treball Final de Grau dels seus estudis.

Des d’aleshores, i com a continuïtat d’aquesta primera obra, la pratenca està desenvolupant un nou EP que sortirà el novembre del 2025 i que canvia de format; aquest esdevé més petit, íntim i electrònic, i té l’objectiu de ser un reflex de la seva experiència vital i del seu gran somni: tenir una identitat artística pròpia i poder connectar amb el públic mitjançant l'honestedat i la bellesa, creant un entorn segur. L’Elena s’endinsa en el passat; en els seus records, les seves pors i les seves febleses com a eina per a l’autoconeixement i la fortalesa personal, com a eina per a un futur millor.

Al Directe a l’Estudi s’avança "Mi Primer Amor", una de les cançons d’aquesta nova proposta a manera de transició d’un EP a l’altre: la música està esdevenint més electrònica que abans, el format és més petit, i, tot i que es manté l’essència artística, el gènere musical canvia, així com els temes de les lletres. “Mi Primer Amor” tracta sobre una relació passada i sobre el record que es manté en el temps d’aquesta persona. És una reflexió sobre com canvien les coses amb temps i perspectiva, i com ens podem enfortir a la llarga d’haver superat situacions complexes i relacions tòxiques amb persones del nostre voltant.

El vídeo el va gravar i muntar el també pratenc Sergio Blanco, i ja està disponible al canal de YouTube de La Capsa!

Participants del directe:
Elena Grueso - Veu
Clara Bosch - Teclat i veu
Natalia Delgado - Teclat i veu
Alfredo Giménez - Baix
Joan Vilalta - SPD
Eva Soler i Anna Gayete - Producció, estilisme i llums
Sergio Blanco - Vídeo

Un taller educatiu i participatiu basat en el videojoc Minecraft. Adreçat a joves i adults amb interès en el món digital i la participació ciutadana.

L’objectiu d'aquesta iniciativa és construir una versió virtual del Prat de Llobregat dins del servidor Cubecat, un servidor de Minecraft en català que recrea Catalunya, a través de dinàmiques democràtiques i rols actius dins d'una comunitat digital autogestionada.

Durant vuit sessions, els i les participants aprendran a utilitzar Minecraft com a eina de creació col·lectiva i simulació urbana per acabar creant un esdeveniment virtual a la plataforma. A més, en paral·lel una artista musical farà la banda sonora especialment per al resultat final del projecte i com a culminació final es celebrarà un esdeveniment musical en viu i una jugada col·lectiva oberta al públic.

Un cop creats els edificis, per tal de compartir l’experiència amb la comunitat i celebrar la feina feta dins el món virtual, aquest esdeveniment músical i digital es mostrarà a l'aire lliure a l'exterior del La Capsa el dia 16 de juliol.

El passat 26 d'octubre vam acollir l'última edició del #4Raons de la temporada, una nit multigeneracional amb música, poesia, més música, un bingo musical, impro musical, autèntiques veteranes del fil i l'agulla i maquinària d'estampació tèxtil. Sí, una combinació predestinada a l'èxit (comunitari).

Ja sabem que sabeu què és el #4Raons, però aquest cop aprofitarem les paraules amb les que les meravelloses persones d’Arrel van definir aquest procés – des de dins! -.

“Potser (si has sigut puntual) t’estàs preguntant per què hi ha unes dones ensenyant a cosir mocadors a La Capsa. Si has vist el cartell d’aquesta nit, és possible que no entenguis com és que hi diu que s’estamparan samarretes al moment, o ben segur veuràs que durant un dels concerts puja gent del Prat a l’escenari que no té res a veure amb el grup. La resposta és que estàs al #4Raons i, per tant, aquesta no és una nit de concerts convencional.

Una explicació: per tal de crear una alternativa als espectacles convencionals en què les artistes arriben, fan el seu show, marxen i prou, va néixer aquesta quimera/garbuix anomenada #4Raons. Aquest projecte busca transformar la relació tradicional entre les artistes i la ciutat, fomentant una col·laboració més profunda i significativa. Per aconseguir-ho, es convida a propostes musicals de fora del Prat a col·laborar amb associacions i grups de la ciutat, fomentant crear un intercanvi artístic enriquidor. I així, és com el grup de costura de CC St Jordi Ribera Baixa “ A tota màquina”, L’Escola d'Arts en Viu, el Teatre Kaddish i L'Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat Tinta Blava s’han colat el dia d’avui, a la nit de concerts de La Capsa”

Així doncs, a l’elenc protagonista d’aquesta nit hi vam trobar a Remei de Ca La Fresca – el grup arbucienc de moda - que van fer tot un procés al conèixer-se amb alumnes de L’EAV, del Teatre Kaddish i escriptores de Tinta Blava, per a adaptar musicalment dues peces, l'una escrita per l'Alícia de TintaBlava i l’altre de la poeta palestina Rafeef Ziadah. També el col·lectiu Arrel, que en un principi només (!) havia d’encarregar-se de la relatoria del procés va fer un pas endavant i ens van ajudar a conèixer a les dones del grup de costura A Tota Màquina, amb les que van fer una pancarta, dissenyar mocadors i estampar roba – a més de portar un pastís de Santiago deliciós -. El seu treball relator – o relatista? – el podeu trobar una mica més a baix, penjat d’alguna manera a l’entorn digital sobre el qual estem escrivint (i podeu venir a buscar el vostre exemplar físic a La Capsa!). A més a més, per acabar la nit s’hi van sumar la Ven’nus i el bingo musical presentat per l’Enric i la Laia, la nostra parella capgrossa de confiança que van fer entrega de dos premis.

Així doncs, ja no us podem dir que no us expliquin per què ja us estem explicant i tot això pertany ja, al passat recent però inaccessible dels nostres bons records comunitaris. Ara bé, si amb tot això us hem fet ballar l’aigua als ulls espereu a la pròxima edició - i no hi falteu! -, que serà al maig, amb caloreta i molta germanor.

El DCPX (Dispositiu de Cançó Protesta Experimental) encara la seva recta final, preparant ja el concert de presentació del pròxim dia 17 de novembre, emmarcat dins d'Indisciplinats,  festival de creació lliure i desbordant que tindrà lloc del 13 al 17 de novembre al Prat. Han estat uns mesos intensos, plens d’aprenentages, moltes alegries i alguns inesperats girs de guió, però d’això hauria de tractar un dispositiu de creació experimental, no?

El projecte va tenir el punt de partida al juliol, amb diverses trobades amb ciutadanes i activistes del Prat amb les que vam compartir converses sobre les seves lluites en l’àmbit social. Les quatre reivindicacions que van presentar al DCPX són: les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, el maltractament de la fauna urbana, el no reconeixement de la diversitat de gènere i la destrucció de l’àmbit natural.

Un equip d’escriptores de l’associació Tinta Blava van elaborar les cròniques de les nostres discussions, textos que hauran de servir per inspirar la següent fase del projecte: la creació de les cançons protesta.

Passat l’estiu, iniciem la fase de composició de les peces musicals. Tenim clar que volem realitzar una peça per cadascuna de les temàtiques recollides i per això impliquem a persones amb sensibilitats creatives d’allò més diverses: des de la música folk, passant per la composició algorítmica i les percussions experimentals, fins arribar a la poesia més disruptiva. L’objectiu és traslladar les reivindicacions al llenguatge musical, fugint de l’ortodòxia, utilitzant el so com a matèria prima, i navegant lliurement entre estils i textures sòniques

En paral·lel al procés creatiu, des del DCPX hem investigat noves maneres de composició musical, capaces d’expressar l’esperit popular, obert i explorador del projecte. Hem aprofundit en l’estudi del Live Coding, una tècnica de creació sonora i visual, basada en la programació amb codi informàtic en temps real. Com a resultat d’aquest procés d'investigació, el passat 17 d’octubre vam organitzar un taller obert al públic d'introducció a la creació algorítmica, on 2 membres del col·lectiu TOPLAP ens va oferir una immersió en aquesta fascinant tècnica.

Ja queden pocs dies per l’estrena del resultat final del DCPX. Estem nervioses, intrigades i emocionades pel mostrar el resultat final. Serà posible expressar tants conceptes en un concert? Com ens ho farem per lligar tecnologia i cançó popular? Com lligarà reivindicació i art?  Veniu, veniu, que ho veurem totes juntes!

Si vols consultar tota la programació d'Indisciplinats, és tan fàcil com fer clic aquí, t'hi esperem!

La Convocàtoria /Unzip entra en la fase final. Al llarg dels darrers quatres mesos els artistes han desenvolupat els seus projectes amb la col·laboració de múltiples persones participants, entitats i acompanyaments professionals.

Aquests projectes han treballat al voltant de temes de memòria, espais de convivència i relacions interespècie, tot explorant formes d’expressió que traspassen disciplines i s’endinsen en el que compartim: allò que preservem com a comunitat i la creativitat amb què ho fem viu.

Aquesta edició de la convocatòria a més, s’ha inscrit en el marc de la biennal d’art Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, que aborda diferents temàtiques relacionades amb les urgències socioecològiques i reptes de futur de la nostra societat.

Així, la convocatòria s’ha plantejat no només com un reflector de les realitats locals sinó també com un laboratori de creació des d’on assajar noves formes de comprensió i acció. Els projectes han posat de relleu conflictes i equilibris al voltant de temes com els drets naturals i animals, la petjada ecològica, l’impacte de formes antropocèntriques d’entendre l’urbanisme o la memòria individual i col·lectiva. Una sèrie de propostes que tenen la intenció de tractar temes clau de la contemporaneïat a través de l’art.

Projectes de la Convocatòria /Unzip 2024

Fotografia i societat: El árbol

Iniciativa de Sergio Blanco que reuneix imatge i poesia per explorar un arbre del Delta del Llobregat com a protector de memòries locals. Al Centre Cívic Jardins de la Pau, s’inaugura una mostra final, en forma d’exposició col·lectiva, on l’artista i les persones participants compartiran fotografies i altres formes artístiques resultat de les seves reflexions sobre els espais que ens són importants com a individus i comunitat. La continuació d’un procés que ha partit de passejos fotogràfics i sessions de creació compartides durant mesos i que ara s’obre a tothom.

Art al barri: Laboratori de càpsules del temps

Projecte amb què Rosa Lendinez i persones veïnes del Prat, a través de diverses sessions inspirades en l’art contemporani i materials propis, han creat escultures que reflecteixen vivències de les participants, tot convertint-les en càpsules de memòria. En el context del festival, es presentarà una mostra del que ha estat el procès, on l’escultura es converteix en un llenguatge comunitari per compartir i preservar experiències personals que esdevenen col·lectives.

Audiovisual comunitari: Els Meows veïns

Un assaig filmic, produït per Xavi Esteban i David Tejedor, que convida a conèixer les colònies felines del Prat i la relació humana amb els gats. Dintre de la programació d’Indisciplinats, es realitzarà una projecció del film i una “Cercatvila” per visitar aquestes colònies de gats amb l’explicació d’una persona voluntària que se’n cuida. Tot plegat culminarà en un moment de vermut especialment felí que homenatja la història de relació amb els gats al Prat.

Música i territori: Dispositiu de Cançó Protesta Experimental (DCPX)

Iniciativa de creació col·lectiva i denúncia social que combina la poesia, el codi informàtic i electrònica d’avantguarda. El Dispositiu de Cançó Protesta Experimental (DCPX), amb Ivó Valdivielso, ha establert una plataforma on les reivindicacions locals prenent forma de peça audiovisual i sonora. L’últim dia del festival,es presentarà l’obra col·lectiva resultant en un espectacle carregat de ritmes experimentals, debats i energia social.

Art i educació: Taules

“Taules” és un projecte de mediació d’ Auri Alos, que ha obert en aquesta ocasió un procés comunitari d’experimentació artística que intersecciona amb l’àmbit de la gastronomia. El projecte obre i tanca Indisciplinats amb dues propostes: un tastet de la programació que es desplegarà al llarg de la setmana de festival i un esmorzar de cloenda, amb les participants del Laboratori d’experimentació artística-gastronòmica.

Exposició: "Propagació gràfica d'un palomar"

L'exposició de Santiago Sepulveda al Centre d’Art Torre Muntadas discorre a partir d'una situació específica i complexa: l’enderroc d’un bloc d’edificis a la finca adjacent als jardins del centre que amb el temps s’havia convertit en un hàbitat per a una població nombrosa de coloms. Des de l’exploració amb el mitjà gràfic, l’artista ens planteja si és possible tenir en compte convivències interespècie per a imaginar altres relacions amb l’espai i la vida. A la inauguració, estem convidades a copiar, imprimir i intervenir documents que ha fet servir en la seva recerca.

Indisciplinats: una setmana de desbordaments creatius al Prat

El festival Indisciplinats és el moment de mostra pública i conjunta dels diferents projectes artístics de la Convocatòria /Unzip. El festival – una col·laboració entre la xarxa de nodes /Unzip, La Capsa i el Teatre L’Artesà– esdevé el medi propici per a la connexió amb l’art més experimental i la comunitat. 

Del 13 al 17 de novembre exposicions, performances, instal·lacions, laboratoris i concerts connecten amb la realitat local del Prat, i també plantegen noves manifestacions expressives i diàlegs artístics. La cita promet una setmana vibrant, on les obres de creació i activitats paral·leles posen en joc maneres d’entendre la comunitat com un acte de creativitat constant i col·lectiva.

Segueix /Unzip Arts Visuals, La Capsa i L’Artesà per mantenir-te al dia de tota la programació, i no perdre’t aquest festival de creació lliure i desbordant!

La majoria d’activitats són gratuïtes. L’abonament Indisciplinats permet accedir a més a tots els espectacles de pagament.