La visita guiada a càrrec de Jiser!

Amb motiu del #4Raons x Palestina, jornada solidària que tindrà lloc el pròxim 30 de maig a La Capsa (entrades solidàries ja disponibles aquí) tindrem al hall de La Capsa l'exposició "Gaza... T'estimo" de Shareef Sarhan.

Gaza no és només una ciutat, és un record que respira malgrat les runes, una crida que ressona encara als nostres cors, fins i tot quan tot s’ha apagat. Aquestes fotografies formen un viatge visual del 2005 al 2023, un intent de capturar els trets de la vida quotidiana abans no fos engolida per la pols. En aquestes imatges, el formigó es transforma en una pell que conserva les empremtes dels rostres, el mar en un mirall de la memòria, i els infants en guardians de la llum. Cada fotografia fou un acte de supervivència, un exercici d’amor davant l’anorreament, l’art convertint-se en una respiració essencial quan l’horitzó es reduïa a la resta. ‘Gaza… t’estimo!’ no és només una frase, sinó el reconeixement que l’art pot ser una pàtria i que la memòria, transposada en imatge, esdevé resistència.

Shareef Sarhan va nàixer a Gaza el 1976 i actualment treballa com a fotògraf. És membre fundador del col·lectiu Shababik de Gaza per a l’art contemporani i membre de l’Associació d’Artistes dels Estats Units d’Amèrica. Té un diploma en arts de la Universitat Jordana i ha participat a l’Acadèmia “Ayloul” de la Casa de les Arts ICS. Sota la supervisió de l’artista Marwan Kassab Bashi, va guanyar el premi d’encoratjament l’any 2007 i el premi de bronze l’any 2008 en el concurs de la Unió de Fotògrafs Àrabs. El 2012, va editar el llibre de fotografies Gaza viu. Les seves obres han estat exposades el 2022 a Berlin Art, Gaza, Ramal·lah, Betlem, Jerusalem, Oman, Gran Bretanya i els Estats Units.

Exposició disponible des del 22 de maig fins l'1 de juny.

Amb motiu del #4Raons x Palestina, jornada solidària que tindrà lloc el pròxim 30 de maig a La Capsa (entrades solidàries ja disponibles aquí) tindrem al hall de La Capsa l'exposició "Gaza... T'estimo" de Shareef Sarhan.

Gaza no és només una ciutat, és un record que respira malgrat les runes, una crida que ressona encara als nostres cors, fins i tot quan tot s’ha apagat. Aquestes fotografies formen un viatge visual del 2005 al 2023, un intent de capturar els trets de la vida quotidiana abans no fos engolida per la pols. En aquestes imatges, el formigó es transforma en una pell que conserva les empremtes dels rostres, el mar en un mirall de la memòria, i els infants en guardians de la llum. Cada fotografia fou un acte de supervivència, un exercici d’amor davant l’anorreament, l’art convertint-se en una respiració essencial quan l’horitzó es reduïa a la resta. ‘Gaza… t’estimo!’ no és només una frase, sinó el reconeixement que l’art pot ser una pàtria i que la memòria, transposada en imatge, esdevé resistència.

Shareef Sarhan va nàixer a Gaza el 1976 i actualment treballa com a fotògraf. És membre fundador del col·lectiu Shababik de Gaza per a l’art contemporani i membre de l’Associació d’Artistes dels Estats Units d’Amèrica. Té un diploma en arts de la Universitat Jordana i ha participat a l’Acadèmia “Ayloul” de la Casa de les Arts ICS. Sota la supervisió de l’artista Marwan Kassab Bashi, va guanyar el premi d’encoratjament l’any 2007 i el premi de bronze l’any 2008 en el concurs de la Unió de Fotògrafs Àrabs. El 2012, va editar el llibre de fotografies Gaza viu. Les seves obres han estat exposades el 2022 a Berlin Art, Gaza, Ramal·lah, Betlem, Jerusalem, Oman, Gran Bretanya i els Estats Units.

El dia 27 de maig a les 18:30 tindrem una visita guiada a la exposició per Jiser!

Arriba la calor i la terrassa del Bar es converteix en el millor escenari pels vespres d'estiu. I arriba el torn de la Jam Session a l'exterior!

Un cop cada dos mesos, La Capsa es transforma en espai de Jam, on la improvisació és la clau. Vine a deslligar-te de la pressió del directe i sobretot, a gaudir!

Obert a qualsevol músic i amb qualsevol instrument. Un espai de trobada i aprenentatge on poder connectar i intercanviar amb altres músics. Deixeu la vergonya a casa, aquí tot s'hi val!

Enguany, l'Afores Fest es transforma en un format de concerts a l'aire lliure que aniran passant per La Capsa durant l'any! Un vermut diferent al ritme dels grups més frescos del moment.

INFANTA

El trio basco català, format per l’Ainara i la Raquel (Ela Rea) i la Júlia (Filles Europees), es troba en una etapa de transició creativa, explorant noves direccions i evolucionant cap a un so més proper a l’electropop i l’EDM. Sense perdre la seva essència vinculada al darkwave, però portant el seu univers cap a una dimensió contemporània i pensada per a la pista de ball.

I després tindrem DJ Session de GALAKEA!

Després de la tan aclamada “Acadèmia Cupletista” que va esdevenir com a fruit del procés del Paraula de Dones 2025, aquest any no ens hem quedat enrere.
La cupletista, cantant i directora Glòria Ribera ha liderat per segona vegada un projecte que compta amb més de 30 anys d’història i que enguany ha pres forma de “Paraula World Tour”.

A principis de desembre es va obrir la convocatòria d’aquesta nova edició, on ja es va notar que l’energia continuava latent des del març de 2025. Setze dones de totes les edats es van apuntar per formar part d’aquest nou procés: un escenari buit s’obria davant seu a principis de gener per començar a dibuixar el show de l’any.

Durant dos mesos, La Sala es va omplir cada dimecres per rebre les il·lusions, les pors, els somnis escènics i la música que, de forma col·lectiva, cadascú aportava a l’espectacle. “Venim de gira, som unes superestrelles que tornen a casa, amb tot el que això comporta!” va suggerir la Glòria a les primeres trobades. I la resta és història...

Però, per si us ho vau perdre, us expliquem com va anar:

El 14 de març ens vam trobar totes a La Capsa, plenes de nervis, riures, plomes, lentejuelas i expectació. Una tarda que entre assajos i maquillatge va passar volant; potser aquí la gent encara no ho sabia, però estava clar que teníem els camerinos plens de superestrelles. A les nou la gent va començar a apropar-se a la porta, una cua es va anar formant amb el compte enrere per al moment més esperat. Llums apagades, i per uns segons, un silenci que marca l’inici d’una gran nit. Sobre l’escenari, les setze dones que entonen a cappella l’inici de Super Troupper: “Viendo tanta gente puesta en pie ¿Cómo puedo sentirme sola? Todo huele a triunfo ¿Y sabes qué? Solo verte me vale ahora”.

Durant una hora i mitja, les nostres superestrelles van fer un recorregut pels clarobscurs de la fama, passant per les pressions estètiques, les pors a l’exposició, les mentides que s’amaguen rere la perfecció, les tensions en l’amistat. Un retrat que, al cap i a la fi, ens parla sobre la vida mateixa i les realitats que han coexistit en aquesta edició.

Entre confessió i confessió, les participants ens van regalar moments estel·lars com “Rafaela del Prá”, una versió de “Hay que venir al sur” digne de ser el nou himne de la ciutat, un “Ups ho he tornat a fer” acompanyat de la Moreneta amb la cara de la Britney Spears de fons, un monòleg brillant sobre les hormones i la menopausa al debut de Madame Fugots…

I a part d’elles, hi havia un altre element que brillava en excés damunt l’escenari: uns camals llampants al pur estil d’ABBA amplificaven cada passa i cada gir durant l’actuació. Aquest vestuari va ser obra de “A tota màquina”, un taller de costura que reuneix persones d’edats i orígens diversos per a treballar en projectes grupals en col·laboració amb altres iniciatives de la ciutat. Des dels inicis d’aquest Paraula ens vam posar en contacte amb elles, que es van dedicar a cosir setmanalment 38 camals amb els seus volants corresponents. Un procés que va culminar a l’assaig general, en què les participants del taller de costura es van presentar a La Capsa amb el vestuari perfecte entre les mans, vestides totes amb uns corbatins blans que s’havien cosit a joc. Ni la Cenicienta als seus millors somnis...

Tenim la música, tenim el vestuari, i la coreografia què? Doncs enguany hem comptat amb unes classes magistrals de la Barbara Cappi, coreògrafa, intèrpret i professora a l’àmbit de les arts del moviment.  Amb ella vam posar en valor els cossos a l’escenari i va proposar les coreografies que, sota els focos, van deixar a tothom bocabadat.

També vam comptar amb la participació de la Gisela Cruz, la Montse Catalán i l’Anna Abad, tres de les participants del taller d’Ukelele que es va impartir a La Capsa de febrer a març. Acompanyant a la Maribel a la versió en català de “I have a dream” d’ABBA, aquest quartet d’ukeleles van regalar-nos un moment màgic que va omplir la sala de llum.

Si sou públic fidel del Paraula sabeu que hi ha un element que mai pot fallar, pot prendre formes diferents, però si no hi fos, ens faltaria alguna cosa. Es tracta del gran final. I qui millor per posar banda sonora a un moment èpic que la gran Mónica Naranjo? La Noelia ens va delectar amb un registre vocal extraordinari, la Marina a la controladora punxant una versió techno del mític “Sobreviviré”. Una celebració dalt l’escenari per ballar plegades i posar el punt final a una edició que a moltes se’ns ha instal·lat a un raconet del cor.

Hi ha superestrelles que després d’un gran espectacle, se’n van a dormir. Al Paraula preferim ballar juntes fins a no sentir els peus. Així ho vam fer gràcies a les alumnes del taller de DJ no mixt que va impartir Piti Vaccari a La Capsa. Les alumnes i també superestrelles de la mixer van posar la cirereta del pastís amb una selecció musical perfecta per a una nit com aquesta.

I ara, que se’ns queda un petit buit i unes tardes de dimecres bastant menys divertides, ens queda recordar plegades revisitant les fotos meravelloses que va fer la fotògrafa Irene Galindo. I sobretot, ens queda posar en valor un projecte d’aquesta magnitud, amb el compromís i la voluntat que suposa, on allò col·lectiu sobrepassa els dubtes i les pors, un lloc on la queixa, la reivindicació i l’error tenen cabuda.

Gràcies a totes les superestrelles: Amanda, Iria, Judit, Laura, Mari, Mari Carmen, Maribel, Mari, Marina, Marta, Mònica, Nerea, Noelia, Núria, Rosa, Toñi, Vanesa i Glòria!

Torna el #4Raons amb una edició sensiblement diferent! Com ja sabeu el #4Raons és el projecte que ens permet apropar les bandes a la ciutadania, a través de processos amb col·lectius, entitats locals, o persones individuals. Les artistes coneixen el Prat a través de la seva gent, i pugen a l’escenari de La Capsa d’una manera diferent i més coherent que si haguessin vingut només per tocar.

Però enguany no serà exactament així: la mal·leabilitat del projecte ens permet adaptar-lo a altres problemàtiques, i enguany hem volgut centrar-nos generar comunitat en contra del genocidi que pateix actualment el poble palestí.

Per aquest motiu, hem organitzat una jornada solidària on tots els beneficis aniran a parar a la Comunitat Palestina de Catalunya, un dia on comptarem amb presència palestina i del Llevant del Mediterrani dalt i baix de l'escenari.

CONCERTS

• Tronco
• Dal-Yah amb la Col·laboració de Quotidian Records
• Azul Clarito
• Sabine Salamé amb la col·laboració de Ferran Roig, Martí Pérez i Pol Pérez

ACTIVITATS

• Venir a veure i ajudar a pintar un mural col·lectiu
• Tastar un plat palestí cuinat per Gazzawi Cuisine
• Veure el documental "Resistir és Existir" i col·loqui amb les creadores
• Serigrafia amb Saad Omar
• Ballada de Dabke impartida per l'activista Shahd Abusalama
• Poesia i música amb Taha Salim amb la col·laboració de Hassan Hafta i Tinta Blava

ENTRADES SOLIDÀRIES

Les entrades de la jornada tenen forma de got (un got preciós que portarà el disseny d'aquesta edició, fets pels meravellosos Arrel). Us serveix tant com per fer un beure, com per fer el vostre donatiu.

Hi ha dos tipus d'entrades:

• Entrada (got solidari) 5,5€
• Entrada (got solidari) + dinar solidari 14,5€

ON?

L'acte se celebrarà a la Plaça Joan Garcia-Nieto, però algunes de les activitats es realitzaran dins de la sala de concerts i requeriran inscripció prèvia, que es podrà fer un cop adquiriu el got-entrada solidària.

Com que tot això no ho podríem haver aconseguit soles, des del primer moment vam demanar ajut a Prat Suport Palestina, un grup que s’ha organitzat diverses vegades en actes públics en suport a la causa palestina!

Us esperem per venir a ballar, a saludar-nos i conèixer una mica més sobre la cultura Palestina!

El 30 de maig celebrarem el #4Raons, però aquest any serà sensiblement diferent. Com ja sabeu el #4Raons és el projecte que ens permet apropar les bandes a la ciutadania, a través de processos amb col·lectius, entitats locals, o persones individuals. Les artistes coneixen el Prat a través de la seva gent, i pugen a l’escenari de La Capsa d’una manera diferent i més coherent que si haguessin vingut només per tocar. Però enguany no serà exactament així: la mal·leabilitat del projecte ens permet adaptar-lo a altres problemàtiques, i enguany hem volgut centrar-nos generar comunitat en contra del genocidi que pateix actualment el poble palestí.

El dia 30 de maig celebrarem una jornada benèfica a on tots els beneficis aniran a parar a la Comunitat Palestina de Catalunya, i on comptarem amb presència palestina i del Llevant del Mediterrani tant a dalt com a baix de l’escenari. Hem projectat un dia diferent, més obert al públic que mai i a on les relacions no només aniran en el doble sentit artista-col·lectiu, sinó que podrem trobar-nos totes en un espai en comú, com una plaça cívica. Durant el 30 de maig podreu veure (i ajudar) a pintar un mural dissenyat i liderat per La Recolectiva, podreu tastar un plat Palestí cuinat per Gazzawi Cuisine, veure el passi documental “Resistir és Existir”coproduït per La Veïnal, i escoltar als seus protagonistes, el Mujahed Khallaf i el Saad Omar, parlant en primera persona (i també serigrafiant samarretes!), fer una ballada de Dabke  impartida per l’activista Shahd Abusalama, i per descomptat no ens podíem oblidar de la música en directe, dj’s i moltes altres sorpreses!

La singularitat de l’empresa ens fa replantejar el com del procés. Des del principi hi ha hagut la voluntat de col·laborar amb persones i entitats tant locals com palestines, per a vincular-les a aquest #4Raons. Tot i que la major part del gruix d’activitats es concentren en la trobada del 30 de maig, hi ha hagut parts del procés que necessàriament han desbordat a dates prèvies, i que han donat lloc a una programació estesa durant els mesos d’abril i de maig, on podreu gaudir d’activitats vinculades a la cultura palestina.

D’entrada, aquest dimecres 15 ens trobarem a les 19:30 al Cine Club del documental No Other Land al cinema Capri, una activitat proposada per l’Arxiu Municipal.

En un inici, aquest dijous 16 haviem de rebre a La Capsa a l’Iyad Staiti, que venia des de Palestina per un Descompositor molt especial, en el qual havia de  parlar-nos de la música tradicional palestina, en una col·laboració amb l’Associació Catalana per la Pau. Malauradament, la mobilitat a Cisjordania està completament paralitzada i degut a la guerra a la regió, l’espai aeri de l’aeroport d’Ammam es troba també tancat. Això no només ha impossibilitat l’arribada de l’Iyad al nostre país, sinó que també impedeix als drets bàsics de tots els palestins i palestines.

Per altra banda, el col·lectiu Gazzawi Cuisine farà un taller de cuina Palestina al Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa el dia 13 de maig, per després tornar el dia 30 i deixar-nos tastar els seus deliciosos plats al dinar solidari de la jornada benèfica.

Quant a la representació del talent local, ens vam permetre la llibertat de fer dialogar el projecte de Jose Antonio Delgado i David Faure, Quotidian Records, amb l’artista palestina Dal-Yah. Vam pensar que la flexibilitat i la mirada dels pratencs podria conjugar amb les de Dal-Yah, ja que totes dues propostes són minimalistes, íntimes i ens parlen des del sud, tocant al Mediterrani.

Com que tot això no ho podríem haver aconseguit soles, des del primer moment vam demanar ajut a Prat Suport Palestina, un grup que s’ha organitzat diverses vegades en actes públics en suport a la causa palestina. Des d’inicis d’any ens hem anat reunint regularment per posar en comú idees, per decidir quina era la millor manera d’apropar-nos al genocidi palestí, per intercanviar noms i propostes i per donar forma al que finalment serà el #4Raons per Palestina.

Ja teniu disponibles les vostres entrades solidàries AQUÍ, que tenen forma de got. El got, com tot el disseny del #4Raons per Palestina, ha estat dissenyat, un cop més, pel col·lectiu pratenc Arrel. La vostra entrada, que té un preu de 6€, us servirà tant com per fer uns beures com per fer el vostre donatiu. L’acte el celebrarem a la plaça Joan García-Nieto, però algunes de les activitats, com la projecció del documental o el taller de dabke es faran a la sala de concert, i requereixen inscripció prèvia, que podreu fer un cop tingueu el vostre got-entrada solidari.

Aviat donarem més informació sobre els horaris de la jornada benèfica i els grups sorpresa. Esperem que us animeu a venir, a ballar, a saludar-nos i conèixer una mica més la cultura Palestina.

Entrades solidàries aquí!

Otraputacuentadedibujos i Muñeco punxaran després del concert de Cranc i Grande Amore el pròxim 11 d'abril.

Us hi esperem :-)

Aprèn a barrejar música i a descobrir el món del DJing amb Navas DJ en aquest taller de dues sessions. Una oportunitat perfecta per iniciar-te en la mescla musical d’una manera propera, pràctica i divertida.

Dilluns 27 d'abril i dilluns 4 de maig de 17:30 a 19:30 h a La Capsa.

Activitat gratuïta i amb inscripció prèvia.

Inscripcions del 13 al 24 d’abril presencialment al LLoro o online.

Diumenge vine a ballar a la terrassa de La Capsa: reggae, ácid jazz , funky, Groove, nu disco, french touch...

Hits actualitzats el Divendres Sant al Bar de La Capsa!

The Salsa Punk Orkestra? Salsa? Punk? Més salsa que punk? Més punk que salsa? Versions de clàssics del punk nacional i internacional interpretats i arranjats per una orquestra de salsa.

Amb una mica de “distor” i una bateria com a base rítmica. El resultat és una proposta irreverent, tropical i combativa que incita al ball i a la rebel·lió.

Assaig obert de l'stage que faran The Salsa Punk Orkestra a La Sala de La Capsa!

El passat 28 de febrer es va celebrar el primer Dinar de Bucs, tot i que la tradició de quedar amb els usuaris de bucs amb l’excusa d’un àpat fa anys que se celebra a La Capsa. Altres anys amb un sopar, enguany amb un dinar a l’aire lliure, un canvi de format que ens va portar a celebrar una edició inoblidable.

A les dotze del migdia en reuníem al pati de Promoció Econòmica amb un escenari expectant i unes brases que començaven a treure fum. Per trencar el gel, a l’entrada es repartien noms de components de grups famosos: “ets George Harrison, has de trobar al teu Paul, Ringo i John”. Una manera de barrejar als components dels grups que assagen als bucs (que en tenim de totes formes i colors!) per participar al “Bingo de Bucs”.

A l’hora del vermut vam obrir el Micro Obert, guiat per Carlos Sáez, qui fa de l’escenari un espai una mica més agradable i sempre troba les paraules exactes. Cada grup va tocar dues cançons originals, i el talent i la diversitat va superar tota expectativa.

Els primers a pujar a l’escenari van ser Engels un grup jove format per alumnes de l’escola de música amb influències del rock classic com Led Zeppelin o Guns n’ Roses amb molta qualitat i que prometen molt, tot seguit va ser el torn dels Diversión Ends, un altre grup jove que pujava a l’escenari per primer cop amb el seu pop/rock/indie en castellà.

En tercer lloc, van sortir a l’escenari un dels grups més importants que ha donat aquesta ciutat, els Extra: el seu hit Isabel de 1982, ens va transportar a l’època daurada del pop en espanyol, en el seu so en directe, encara tant fresc i potent com fa 40 anys, ens feia entendre com havien signat amb Belter, una de les discogràfiques més importants de l’època.

Tot seguit era el torn de Kuz y los S.O.S: d’entre l’amalgama hipnòtica de la percussió, s’elevava la veu d’Edgardo, que versionant temes clàssics de cantautors sud-americans com La Luna de Rasquí de Jorge Drexler va preparar-nos pel dinar i van tancar aquesta primera ronda de música en directe.   

Havent gaudit d’aquesta primera tanda de grups de Bucs, ja ens corria la rata pel ventre. Però abans, tocava jugar. Va arribar el torn del Bingo de Bucs, on a través de definicions d’alguns grups que assagen a La Capsa, s’havia d’esbrinar el nom d’aquests. Us deixem alguna d’aquestes descripcions, perquè no tenen pèrdua (totes reals):

-       Si Pedro Sánchez fos un barrufet britànic, què seria? (Blue Dog)

-       Va escriure El Manifest Comunista amb Marx (Engels)

Ara si, es va obrir la cua de la barbacoa! El Bar de La Capsa va fer anar les graelles com ningú i ens van delectar amb llonganissa, hamburgueses, carxofes i pastís de postres. Mentrestant, el Viyou i el Teo van oferir el millor maridatge musical amb el seu b2b.

Ja amb la panxa plena i, per a sorpresa de tots, va començar a clarejar. Un sol de finals d’hivern va il·luminar amb precisió els següents en actuar: els mítics i tan estimats The Blue Majer’s. En actiu des de 1965, conserven la seva essència i la passió per la música com si fos el primer dia; d’entre altres, es van regalar una versió a ritme de rock’n’roll del tema “Ojitos Negros”, d’Antonio Machín.

El quintet de ska The Irians van ser els següents en tocar, encenent l’ambient amb ritmes festius i una energia contagiosa que va fer moure tot el públic des del primer compàs. El trio Blue Dog, amb Ana Sánchez, l’excantant dels enyorats Spammers, al baix i la veu, van pujar per primera vegada a un escenari per presentar-nos aquesta nova proposta de pop-rock, on les cançons respiren sinceritat i una energia crua que connecta amb el públic des del primer moment.

Que te funken són uns musicassos; com el seu propi nom indica, és una banda basada en ritmes funk. Vam veure la versió instrumental del grup, ja que el seu cantant no va poder acompanyar-los per problemes de veu. Així i tot, van demostrar una qualitat impecable sobre l’escenari. Esperem veure’ls ben aviat al complet.

El punt final de la jornada el van posar Superclass, power trio format per tres músics que hem vist en moltes formacions i projectes musicals de la ciutat, com ara Els Turistes o Els Flaming Shakers, per destacar-ne dos. De fet, el Viyou al baix i el guitarrista Joan Martínez van ser excompanys de l’Ana als Spammers.

L’últim tema que van tocar va ser una immillorable versió de Parklife de Blur, amb la col·laboració de Teo, el cantant de Diversión Ends, fent l’speech de la cançó; si tancaves els ulls, semblava que hagués pujat el mateix Phil Daniels a l’escenari.

Un reflex del que va generar una trobada com aquesta: encreuaments generacionals, noves amistats i bona música.

Vint Vinils és l'espai de trobada per a apassionats dels discos on venir a escoltar vinils i conversar de les històries que aquests amaguen!

En cada edició, convidarem a una persona apassionada de la música que compartirà amb la gent els seus Vint Vinils preferits! ;)

Al llarg de la xerrada es parlarà dels motius i anècdotes que han portat aquests discos a ocupar un lloc tan significatiu en la vida del convidat des del moment en què els va escoltar. Proposem una sessió desenfadada que permetrà la interacció entre convidat i assistents. Punxaran fragments dels vinils, analitzaran les portades dels mateixos i s'aprofundirà en la música que cadascun dels discs conté, així com en la relació personal que el convidat té amb les cançons.

En aquesta edició... amb Alondra Bentley

Nascuda a Lancaster, Anglaterra, a una casa repleta de vinils i pares melòmans. No li va quedar més remei que dedicar la seva vida a escriure cançons, fer concerts a qualsevol racó terrestre i publicar discos per intentar cridar l'atenció dels seus progenitors. Després de quatre dècades de vida, sis àlbums publicats i desenes de gires, ha tingut més èxit fora de casa que dins, però per sort per ella i la seva família, també han sigut els discos els que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. I ara es troba amb la difícil tasca de triar-ne només vint. Us els punxa i us explica les històries impossibles a la pròxima edició de Vint Vinils.

Reprogramem el Descompositor que vam haver de cancel·lar perquè la mobilitat a Cisjordània està pràcticament paralitzada i això impedeix que moltes persones, com el mateix Iyad, puguin sortir de la seva ciutat. A aquesta situació s’hi suma el tancament de l’espai aeri des de l’aeroport d’Amman, com a conseqüència de la guerra a la regió, fet que impossibilita qualsevol desplaçament internacional.

Més enllà d’una dificultat logística, aquesta situació reflecteix una vulneració continuada del drets humans, a l’intercanvi cultural i, en definitiva, a una vida digna. La cultura, que sovint és un pont entre pobles, es veu també afectada per un context de violència i restriccions que no podem ni volem normalitzar.

Per aquest motiu tindrem a l'Iyad Staiti en videoconferència

Aquesta edició estarà dedicada a la música tradicional palestina.

Iyad Staiti (Palestina, 1974) és una figura clau en la promoció i preservació de la música àrab a Palestina. És membre fundador i actualment director de l’escola Al Kamandjati, on treballa per fer de l’educació musical una eina de resistència i identitat, portant la música a les comunitats amb menys recursos. Graduat en gestió i comptabilitat a la Universitat de Bagdad, el seu camí l’ha portat a impulsar iniciatives com el Palestine National Ensemble of Arabic Music i el Jenin Ensemble for Eastern Music. Amb la finalització dels seus estudis de música àrab a la Universitat de Birzeit, continua aprofundint en la fusió entre tradició i modernitat.

Al Kamandjati (AK), fundada el 2002 pel músic Ramzi Aburedwan, té com a missió oferir educació musical a joves palestins sense recursos i fer accessible la música a tota la comunitat. Amb escoles a diverses localitats de Palestina i també al Líban per a persones refugiades, l’organització combina l’ensenyament de la música clàssica occidental amb la tradició palestina, àrab i oriental, tant a nivell local com internacional. A més de formar estudiants i orquestres, AK s’ha convertit en una eina per enfortir la identitat i el reconeixement cultural palestins.

En col·laboració amb l'Associació Catalana per la Pau.

Jam primaveral, pla perfecte pel diumenge al vespre al Bar de La Capsa!

Un cop cada dos mesos, el Bar de La Capsa es transforma en espai de Jam, on la improvisació és la clau. Vine a deslligar-te de la pressió del directe i sobretot, a gaudir!

Obert a qualsevol músic i amb qualsevol instrument. Un espai de trobada i aprenentatge on poder connectar i intercanviar amb altres músics. Deixeu la vergonya a casa, aquí tot s'hi val!

GALGO DIAMANTE

Galgo Diamante són un trio català, on el soroll amigable i el hooliganisme musical predominen al seu directe- Amor, remordiments, i sensacions buides estableixen els sentiments que plasmen a les lletres. Cançons explosives amb melodies senzilles i guitarres desenfadades que passen d'un noise pop fins a l'indie punk.

JUNIO

Pedals a foc, bombo a negres i melodies que des del primer segon et porten a festes sota el sol. Des de Madrid, Dani, Alex i Marina fan bona la recuperació del rock alternatiu dels 90 més directe i amb lletres fetes per superar la "bajona" natural de la generació sense futur. Estan preparant noves cançons...

MI AMIGO MAC

mi amigo mac presentarà el seu primer LP, "la más alta manifestación de la magia", produït per Borja Pérez del Pozo a La Nave Hermosa. Luli, Charro i Alejo, són amics des de l'institut, i des del 2020 desenvolupen un projecte ple de guitarres potents, baixos eixordadors i lletres que parlen del que fa mal i cura a la vegada.

Amb "la más alta manifestación de la magia", mi amigo mac es consolida al gènere emo guiats per la influència de referents com The Story So Far, Blink 182, Nueva Vulcano i Modern Baseball. Aquest disc és una invitació a travessar el dolor i a fer-te pols, com diuen ells, per trobar la força per continuar endavant.