El DCPX (Dispositiu de Cançó Protesta Experimental) encara la seva recta final, preparant ja el concert de presentació del pròxim dia 17 de novembre, emmarcat dins d'Indisciplinats,  festival de creació lliure i desbordant que tindrà lloc del 13 al 17 de novembre al Prat. Han estat uns mesos intensos, plens d’aprenentages, moltes alegries i alguns inesperats girs de guió, però d’això hauria de tractar un dispositiu de creació experimental, no?

El projecte va tenir el punt de partida al juliol, amb diverses trobades amb ciutadanes i activistes del Prat amb les que vam compartir converses sobre les seves lluites en l’àmbit social. Les quatre reivindicacions que van presentar al DCPX són: les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, el maltractament de la fauna urbana, el no reconeixement de la diversitat de gènere i la destrucció de l’àmbit natural.

Un equip d’escriptores de l’associació Tinta Blava van elaborar les cròniques de les nostres discussions, textos que hauran de servir per inspirar la següent fase del projecte: la creació de les cançons protesta.

Passat l’estiu, iniciem la fase de composició de les peces musicals. Tenim clar que volem realitzar una peça per cadascuna de les temàtiques recollides i per això impliquem a persones amb sensibilitats creatives d’allò més diverses: des de la música folk, passant per la composició algorítmica i les percussions experimentals, fins arribar a la poesia més disruptiva. L’objectiu és traslladar les reivindicacions al llenguatge musical, fugint de l’ortodòxia, utilitzant el so com a matèria prima, i navegant lliurement entre estils i textures sòniques

En paral·lel al procés creatiu, des del DCPX hem investigat noves maneres de composició musical, capaces d’expressar l’esperit popular, obert i explorador del projecte. Hem aprofundit en l’estudi del Live Coding, una tècnica de creació sonora i visual, basada en la programació amb codi informàtic en temps real. Com a resultat d’aquest procés d'investigació, el passat 17 d’octubre vam organitzar un taller obert al públic d'introducció a la creació algorítmica, on 2 membres del col·lectiu TOPLAP ens va oferir una immersió en aquesta fascinant tècnica.

Ja queden pocs dies per l’estrena del resultat final del DCPX. Estem nervioses, intrigades i emocionades pel mostrar el resultat final. Serà posible expressar tants conceptes en un concert? Com ens ho farem per lligar tecnologia i cançó popular? Com lligarà reivindicació i art?  Veniu, veniu, que ho veurem totes juntes!

Si vols consultar tota la programació d'Indisciplinats, és tan fàcil com fer clic aquí, t'hi esperem!

La Convocàtoria /Unzip entra en la fase final. Al llarg dels darrers quatres mesos els artistes han desenvolupat els seus projectes amb la col·laboració de múltiples persones participants, entitats i acompanyaments professionals.

Aquests projectes han treballat al voltant de temes de memòria, espais de convivència i relacions interespècie, tot explorant formes d’expressió que traspassen disciplines i s’endinsen en el que compartim: allò que preservem com a comunitat i la creativitat amb què ho fem viu.

Aquesta edició de la convocatòria a més, s’ha inscrit en el marc de la biennal d’art Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, que aborda diferents temàtiques relacionades amb les urgències socioecològiques i reptes de futur de la nostra societat.

Així, la convocatòria s’ha plantejat no només com un reflector de les realitats locals sinó també com un laboratori de creació des d’on assajar noves formes de comprensió i acció. Els projectes han posat de relleu conflictes i equilibris al voltant de temes com els drets naturals i animals, la petjada ecològica, l’impacte de formes antropocèntriques d’entendre l’urbanisme o la memòria individual i col·lectiva. Una sèrie de propostes que tenen la intenció de tractar temes clau de la contemporaneïat a través de l’art.

Projectes de la Convocatòria /Unzip 2024

Fotografia i societat: El árbol

Iniciativa de Sergio Blanco que reuneix imatge i poesia per explorar un arbre del Delta del Llobregat com a protector de memòries locals. Al Centre Cívic Jardins de la Pau, s’inaugura una mostra final, en forma d’exposició col·lectiva, on l’artista i les persones participants compartiran fotografies i altres formes artístiques resultat de les seves reflexions sobre els espais que ens són importants com a individus i comunitat. La continuació d’un procés que ha partit de passejos fotogràfics i sessions de creació compartides durant mesos i que ara s’obre a tothom.

Art al barri: Laboratori de càpsules del temps

Projecte amb què Rosa Lendinez i persones veïnes del Prat, a través de diverses sessions inspirades en l’art contemporani i materials propis, han creat escultures que reflecteixen vivències de les participants, tot convertint-les en càpsules de memòria. En el context del festival, es presentarà una mostra del que ha estat el procès, on l’escultura es converteix en un llenguatge comunitari per compartir i preservar experiències personals que esdevenen col·lectives.

Audiovisual comunitari: Els Meows veïns

Un assaig filmic, produït per Xavi Esteban i David Tejedor, que convida a conèixer les colònies felines del Prat i la relació humana amb els gats. Dintre de la programació d’Indisciplinats, es realitzarà una projecció del film i una “Cercatvila” per visitar aquestes colònies de gats amb l’explicació d’una persona voluntària que se’n cuida. Tot plegat culminarà en un moment de vermut especialment felí que homenatja la història de relació amb els gats al Prat.

Música i territori: Dispositiu de Cançó Protesta Experimental (DCPX)

Iniciativa de creació col·lectiva i denúncia social que combina la poesia, el codi informàtic i electrònica d’avantguarda. El Dispositiu de Cançó Protesta Experimental (DCPX), amb Ivó Valdivielso, ha establert una plataforma on les reivindicacions locals prenent forma de peça audiovisual i sonora. L’últim dia del festival,es presentarà l’obra col·lectiva resultant en un espectacle carregat de ritmes experimentals, debats i energia social.

Art i educació: Taules

“Taules” és un projecte de mediació d’ Auri Alos, que ha obert en aquesta ocasió un procés comunitari d’experimentació artística que intersecciona amb l’àmbit de la gastronomia. El projecte obre i tanca Indisciplinats amb dues propostes: un tastet de la programació que es desplegarà al llarg de la setmana de festival i un esmorzar de cloenda, amb les participants del Laboratori d’experimentació artística-gastronòmica.

Exposició: "Propagació gràfica d'un palomar"

L'exposició de Santiago Sepulveda al Centre d’Art Torre Muntadas discorre a partir d'una situació específica i complexa: l’enderroc d’un bloc d’edificis a la finca adjacent als jardins del centre que amb el temps s’havia convertit en un hàbitat per a una població nombrosa de coloms. Des de l’exploració amb el mitjà gràfic, l’artista ens planteja si és possible tenir en compte convivències interespècie per a imaginar altres relacions amb l’espai i la vida. A la inauguració, estem convidades a copiar, imprimir i intervenir documents que ha fet servir en la seva recerca.

Indisciplinats: una setmana de desbordaments creatius al Prat

El festival Indisciplinats és el moment de mostra pública i conjunta dels diferents projectes artístics de la Convocatòria /Unzip. El festival – una col·laboració entre la xarxa de nodes /Unzip, La Capsa i el Teatre L’Artesà– esdevé el medi propici per a la connexió amb l’art més experimental i la comunitat. 

Del 13 al 17 de novembre exposicions, performances, instal·lacions, laboratoris i concerts connecten amb la realitat local del Prat, i també plantegen noves manifestacions expressives i diàlegs artístics. La cita promet una setmana vibrant, on les obres de creació i activitats paral·leles posen en joc maneres d’entendre la comunitat com un acte de creativitat constant i col·lectiva.

Segueix /Unzip Arts Visuals, La Capsa i L’Artesà per mantenir-te al dia de tota la programació, i no perdre’t aquest festival de creació lliure i desbordant!

La majoria d’activitats són gratuïtes. L’abonament Indisciplinats permet accedir a més a tots els espectacles de pagament.

Amb l’entrada d’octubre i havent carregat les piles després de Festa Major, la música en viu torna a la sala i envaeix tots els espais de l’equipament amb tot tipus de propostes i gèneres: del rap al metal passant per l’indie, el punk o el blues. 

Un octubre protagonitzat pel talent local

El primer concert de la temporada serà el d'Alfred García el 14 d'octubre a la sala gran del Teatre L’Artesà. Serà la primera data de 1TOUR, una sèrie de concerts preliminars a la pròxima gira d'Alfred García, 1997 & 2001 TOUR, en la qual presentarà el seu segon i tercer disc, actualment en enregistrament. El músic pratenc cantarà cançons pertanyents al seu primer disc, 1016, i estrenarà el seu disc, 1997, en directe, al costat d'algunes noves cançons del seu pròxim disc, 2001. Aquesta proposta forma part de la programació de la nova temporada de Teatre L'Artesà, les entrades per la qual sortiran a la venda el proper dimarts, 4 d'octubre, a les 17h.

El 21 d’octubre reprenem el cicle de concerts Guia Sonora, amb dos dels grups que s'hi incorporen en aquesta nova edició:  Sanatorium (Trash-Metal) i Malos Tragos (Punk-Rock).  Un dia després, el 22  d’octubre, celebrarem el #4Raons Tardor, que segueix aprofundint en la col·laboració i la creació comunitària en una edició especialment electrònica i pujada de BPMs! Comptarem amb la productora i multiinstrumentista CLARAGUILAR que treballarà amb un el Cor d’Adults de L’Escola d’Arts en Viu, una trobada inèdita que promet ser emocionant. També tindrem dues simbiosis de talent local: què passarà quan es barregin el house dels Siesta amb el pop i l'humor de Fermi? I quan es mesclin el kraut de Can Ràbia amb el rock i l'energia de la Nuri i la Vane de Heidi & the Boobies? 

Per acabar el mes d’octubre, el dia 29, LaBandaTonPare i Jack’s Sons compartiran escenari. Dues bandes, dos estils, un escenari compartit. Una banda d’origen pratenc davant d’una banda d’origen americà. Són bandes amigues i volen confrontar els seus estils repassant el millor del rock’n’roll de sempre, les versions de clàssics dels 80 de LaBandaTonPare en contraposició al R&R més genuí dels Jack’s Sons

Al novembre, retrobaments inesperats!

El mes de novembre serà d'allò més especial, ja que tenim la sort de poder acollir un dels dos concerts del retrobament de La Costa Brava després de quinze anys. El dia 5 el grup saragossà farà un repàs de la seva trajectòria en una nit que promet ser memorable.   

També comptarem amb el grup de rap Las Ninyas del Corro, aquest conjunt de l'extrarradi de Barcelona tocarà a la Sala el dia 11. Tot seguit canviarem de gènere però sense perdre l'esperit disruptiu, i és que el dijous 17 de novembre celebrem una nova edició del Decompositor, el club d’escolta i descoberta de músiques de forma compartida, aquest cop dedicat a Leonard Cohen i a càrrec d’Alberto Manzano, autor de diverses biografies i amic personal del músic canadenc.

Tancarem el mes amb un Micro Obert a l’escenari Bar, una eina infal·lible per conèixer l'estat de salut de la música pratenca! Músics de bucs, alumnes de l'Escola d’Arts en Viu, músics residents al Prat  o amics d'amics s'hi deixen passar per l’escenari per a compartir la seva obra,  efectuar el seu primer directe o posar a prova les seves composicions més recents. Una oportunitat única per fer teixit!

Un desembre ben eclèctic

El 3 de desembre, La Plata arriba a l’escenari de La Capsa per presentar Acción Directa, el seu segon llarga durada, amb la companyia de les Pinpilinpussies, unes barcelonines carregades de noise i punk, que presentaran el seu treball Hipocondría. El 10 de desembre tornem a ocupar l’escenari del Bar amb la proposta de Laura Sam i Juan Escribano, que presentaran  “La Voz en Contra”, un treball a on l'spokenword i l'electrònica es donen la mà per a generar cançons com cops de puny.

I abans de Nadal, tornem a terres pratenques amb la presentació de “Migente”, el primer treball de llarga durada de Fermi, la meitat de Tronco, liderant el seu projecte en solitari, que per primer cop vindrà acompanyat del dream team, la seva banda.

No podem acabar l’any, però, sense celebrar plegats al Bar una nova Jam Session: reserveu-vos  el 18 de desembre!

A banda de la programació, durant aquesta temporada de tardor seguirem treballant en projectes de formació, creació i pràctiques comunitàries! Si voleu saber tot el que tenim entre mans, podeu consultar el nostre web o seguir-nos a les xarxes socials. Us hi esperem!

Després de l’experiència en 2023, aquest curs a La Capsa i L’Artesà hem tornat a experimentar amb l’eina d’Antropoloops en el marc d’uns laboratoris en què alumnes de l’INS Ribera Baixa i l’INS Salvador Dalí han posat en comú els seus gustos musicals per acabar creant més de 40 peces sonores.

Antropoloops no és una persona, ni un animal, ni una cosa: és una eina que fa música. Gràcies a aquesta eina podem retallar, enganxar, reproduir i gravar sons i músiques que ja existeixen i crear les nostres noves bandes sonores. Tot plegat, entenent la remescla musical com un espai de joc, de trobada i d’experimentació per acabar generant un arxiu sonor situat en les experiències de l’alumnat.

Aquest curs, la premissa dels alumnes de 1r i 3r d’ESO de l’Institut Ribera Baixa ha estat escollir cançons que escoltem de forma compartida. Aquella cançó que sempre cantem amb la família la Nit de Nadal. O la que sona en tots els viatges en cotxe amb els teus germans. Potser aquella que ballava la teva àvia els diumenges mentre escombrava. O la que poses amb els col·legues entre classe i classe... Les cançons que escoltem en comunitat no sonen igual que les playlists que ens posem amb auriculars en la intimitat, així que, en Rubén Alonso i en Fran Torres, membres del col·lectiu Antropoloops, ens van convidar a repensar les nostres identitats col·lectives per acabar mesclant i remesclant una mena de multivers musical.

El grup de 2n d’ESO de l’Institut Salvador Dalí va centrar la seva exploració en la presència de la llengua catalana en la música de diversos moments històrics. Així, vam jugar amb material que anava des de les lletres reivindicatives de la Nova Cançó fins el Millonària de Rosalia. Tot això, després d’haver entrevistat les seves famílies sobre la diversitat lingüística de les músiques del nostre dia a dia. El resultat va ser un collage sonor connectat amb la nostra identitat cultural que els alumnes van presentar en públic a la sala de La Capsa davant de companys i família. Una experiència que de ben segur tots i totes les participants recordaran!

Aquesta activitat neix a partir de la col·laboració entre Teatre l'Artesà i La Capsa, en el marc del projecte educatiu Camins Vius, un dels projectes educatius del teatre que proposa als centres educatius gaudir de les Arts en Viu en la seva plenitud, creant espais d’intercanvi i col·laboració entre els artistes que treballen al teatre i diverses escoles públiques del Prat de Llobregat, per convidar a veure, tocar, experimentar, posar cos i reflexionar a partir de tot un seguit d'activitats pensades i creades específicament per a la comunitat educativa.

Si et pica la curiositat de saber com funciona aquesta eina, tu també pots entrar-hi i formar part d’aquesta remescla! A la web d’Antropoloops es pot accedir al dispositiu creat el curs passat pels alumnes amb tots els seus loops!

A la tardor tornarà Indisciplinats, el festival de les arts al Prat que estableix un diàleg entre disciplines i ofereix un programa conjunt i divers de propostes escèniques, musicals i d’arts visuals. El festival ha anunciat les dates de la seva quarta edició, que tindrà lloc del 13 al 17 de novembre a diferents equipaments de la ciutat.

Durant gairebé una setmana podrem tastar diferents propostes artístiques i comunitàries que ocuparan els centres culturals de la ciutat per gaudir de la creació contemporània. Es podran visitar de manera deslocalitzada instal·lacions, exposicions, performances, trobades, universos sonors i concerts que entraran en diàleg.

Pràctiques artístiques i comunitàries que germinen a la tardor

Els projectes becats per la Convocatòria /Unzip i impulsats pels equipaments que configuren la xarxa (els centres cívics Jardins de la Pau, Sant Jordi-Ribera Baixa i Palmira Domènech; l'Escola d'Arts Visuals del Prat i el Centre d'Art Torre Muntadas) obriren els seus processos de treball durant el festival. Un moment en què presentar al públic tot el treball artístic i comunitari que han anat gestant durant els darrers mesos. Projectes que incideixen en les relacions interespècies, la memòria, les cures i també que aprofundeixen en les tensions entre els espais urbans i naturals.

Indisciplinats és un espai obert i festiu on aquests processos artístics poden ensenyar el contacte que han anat teixint  amb el context de creació local i amb altres persones interessades en l’art.

Arts en viu sense disciplines

Pel que fa a les arts en viu, el Teatre L’Artesà i La Capsa s’uniran un any més per oferir una programació que trenca les lògiques i els espais convencionals. Així, Indisciplinats és el moment de veure propostes que es mouen entre llenguatges audiovisuals, performance, noves dramatúrgies, nous enfocaments de la música en directe... És, a més, el moment de veure els espais d’aquests equipaments culturals transformats, amb vermuts ben irreverents a la terrassa de La Capsa, sessions nocturnes d’electrònica al vestíbul de L’Artesà o concerts de petit format al bar de La Capsa. Tot això disponible amb un abonament conjunt que, per un preu molt reduït, permetrà gaudir de totes les propostes. A la tardor podreu consultar tot el programa detallat però, de moment, reserveu-vos les dates!

En el marc de la Convocatòria Unzip 2024 i dintre de la modalitat de Música i Territori impulsada per La Capsa, s'ha seleccionat la proposta 'Dispositiu de Cançó Protesta Experimental' (D.C.P.X) com a projecte guanyador!

En un procés de creació popular i reivindicació social a través de la música, l'Ivó Valdivielso i l'Òscar Martínez construiran una peça audiovisual participativa amb tecnologia musical d'avantguarda.

El projecte neix de la voluntat de mantenir-nos socialment desperts i catalitzar aquelles problemàtiques que ens afectes quotidianament reivindicant la cançó com a eina d'expressió popular i mobilització social. Alhora que incorporen l'ús de tècniques experimentals com a eines alliberadores, que ens permetin allunyar-nos de dogmatismes, fórmules comercials i eslògans repetitius.

Així, el D.C.P.X s'atreveix a posar en diàleg aproximacions aparentment improbables, però altament complementàries: la poesia i el codi informàtic, la cultura i la ciència, l'expressió popular i els moviments underground... un poti-poti que prendrà forma gràcies als ciutadans i col·lectius del Prat que transformaran les seves denúncies en una peça musical i visual mitjançant el debat, la composició lírica i la composició algorítmica.

Estigueu atents al seu web on aniran recollint tot el que vagi succeint. Imatges i textos, denúncies i cançons, codis i dades..., sou més que benvinguts a xafardejar!

També podeu escoltar la llista d'Spotify que han fet a mode d'inspiració.

Les percepcions del cervell són complexes. No tots els cervells funcionen igual, no totes tenim els mateixos sentits i de vegades, tot i tenir els 5 sentits a ple rendiment és possible que ens enganyin. En aquesta xerrada provarem d’explicar com percebem la realitat i si en el futur tindrem alternatives per percebre-la d’una altra manera de la mà de la doctoranda en neurociències Neus Galofré i l'artista cyborg Manel De Aguas.

Aquesta activitat forma part de la programació del Cicle Ada Lovelace 2024: La vida secreta del cervell i tindrà lloc a La Capsa].

Entrada lliure fins a completar aforament. 

Com vivim (i som) un espai a través de les paraules i de la música?

Listen and be the space és una obra que posa de manifest el desequilibri de la mentalitat occidental quan sobreposa la raó i la visió en detriment de l'emoció, la intuïció i altres canals sensorials. Considerant que aquest desequilibri perjudica el vessant espacial de l'existència humana, l'obra parteix del territori de l'arquitectura itambé de l'experimentació sonora. A través del so, de la paraula i de la música, aquest assaig i manifest busca que les persones tornin a repoblar els espais de forma més plena i  poètica, reforçant la seva essència, l'essència humana.

A La Capsa, es presentarà l'experiència de la Casa Gomis / La Ricarda,  de l’arquitecte Antonio Bonet, situada al Prat de Llobregat.

Renata E.Gomes (Lisboa) viu i treballa a Barcelona. Graduada i doctorada en Arquitectura (Universidade de Lisboa, UPC). Docent a la UPC a les àrees d’investigació artística (pintura, instal·lació i art sonor). 

Què passa quan el fitxer mp3 té més drets que la persona que ha compost la cançó? Per què hem normalitzat la pràctica dels instruments hegemònics i occidentals en la formació musical? Acabem caient en tòpics racistes i exotismes quan intentem programar d’una forma més plural? Com podem atendre les desigualtats a què fan front lis artistis migradis en un sector ja de base precaritzat?

Per xerrar sobre aquestes i moltes altres qüestions, més o menys difícils de respondre, ens vam trobar el passat 5 de juny al fresc de la terrassa de La Capsa. Sota l’ombra dels plataners, una rotllana de persones diverses es va convertir en un espai dedicat al diàleg i a la reflexió crítica compartida per parlar plegades sobre totes aquelles músiques que sembla que no vagin amb nosaltres, però que s’arrelen en cultures amb què convivim diàriament; de programar per a totis i de formes de resistència vinculades a altres maneres de viure (de) la música des de la dissidència.

Evidentment, no ho vam fer soles. Estàvem molt ben acompanyades de la Pigeon Attack, autora xilena de cançons entre cordes i vents, vinculada al cant popular llatinoamericà i amb una gran influència del moviment hip-hop que ens va compartir la seva experiència com a músic migrada a la ciutat del Prat. També amb La Niña Jacarandá, artista visual, producer i DJ xilena-veneçolana, a més de fundadora de l’escola de DJ feminista i anticolonial Sin Sync, amb qui vam parlar de la importància de trobar espais no masculinitzats per aventurar-nos en la pràctica musical. I, finalment, amb Capitano Barbaconyo, autori, multiinstrumentista, productori i comedianti, exiliat polític de Rússia i un dels principals referents del panorama Drag King actual.

Entre totis van sortir a la llum temes tan rellevants com el dret a la participació cultural, la interseccionalitat de les lluites, l’art com a eina de transformació social o el valor de sentir-se sostingudi per una comunitat, que podràs veure a la videorelatoria feta per El Invernadero Films.

Gràcies a totis per sumar-vos a la conversa, ens veiem a la propera edició de SoPerifèric!

L'Artesà, L'Escola d'Arts en Viu i La Capsa han organitzat un any més el Campus d'Arts en Viu per a joves del 25 al 28 de juny. El Campus és una proposta en format intensiu de curta durada que es realitza just després d'acabar les classes regulars. En aquesta edició hi han participat 26 alumnes d'edats entre 12 i 18 anys. La majoria de les joves participants són també alumnes de L'Escola, de les especialitats de música, dansa i teatre.

El Campus és en si un laboratori de creació conduït cada any per un artista diferent. Enguany ha estat l'artista Amalia Fernández l'encarregada d'acompanyar-los, tot a partir d'una pregunta: Com l'individu (un mateix) pot alimentar-se i autoconèixer-se a partir d'un col·lectiu (el grup, els altres)? Així, han treballat la creativitat en estat pur a partir d'exercicis dramatúrgics, improvisacions sonores amb instruments i objectes, polifonies de veus, i sempre tenint en compte la màxima presència dels cossos i els sentits en escena. L'escolta i treball de grup han estat la clau per poder experimentar aquestes propostes.

L'Amalia Fernández és una artista multidisciplinar que treballa de manera independent des del 2005 creant peces per l'escena amb elements coreogràfics, teatrals, musicals i performatius, en col·lectiu o en solitari, amb estètica i formats simples, artesanals i analògics. Fernández s'afegeix a una llista d'artistes que han acompanyat aquest Campus d'Arts en Viu, com Manuela Infante, Sònia Gómez o Aurora Bauzà i Pere Jou, Demoledora o Juan Ayala i Miguel Oyarzun.

Amb la calor arriba l’època per excel·lència de l’explotació musical i la temporada alta dels festivals capitalistes. Una època fantàstica per celebrar una nova edició del #4Raons amb què mostrar altres maneres d’entendre la música en directe que, lluny de lògiques mercantilistes, es vinculin d’una forma més propera amb la ciutadania del Prat.

Si treballant amb dues bandes hem creat les trobades més inesperades dalt de l’escenari de La Capsa, vam pensar que col·laborar amb col·lectius ens faria arribar als racons més polítics de la pràctica musical. Dit i fet! Aquesta edició primaveral ha estat parida amb dos col·lectius de l’escena underground barcelonina i rodalies que, tot i ser ben diferents, tenen en comú l’autogestió i una visió no-capitalista de la música...

Follia és PUNK i és CLÀSSICA, Follia és una trobada clàssica underground que, liderada per la Mar Medinyà ha recorregut Catalunya qüestionant les lògiques dels recitals de la música més canònica. A més, la Mar és la creadora de L’orella furtiva, un pòdcast punki sobre clàssica per les oïdes més agosarades.

Ojalà Estë Mi Bici és PUNK i és AMOR, per la música tocada i per qui li agrada fer-la. Aquesta bona gent fa més de 15 anys que organitzen concerts als antípodes del model mercantilista de la gran majoria de sales de concerts. La seva filosofia és la de cobrir les despeses de les artistes, sense mirar-se amb lupa ni el gènere ni la "fama" de les propostes, per a mantenir una escena viva i lliure d'agendes externes a les creadores.

Així, mentre el Follia —en col·laboració amb el Col·lectiu Free’t— es va apropar a Torre Balcells per fer un taller de soundpainting amb els alumnes de l’Escola d’Arts en Viu i membres de la Banda Municipal del Prat; Ojalá Estë Mi Bici es reunia amb joves músics que assagen als bucs de La Capsa per compartir dubtes, inquietuds, experiències i xerrar sobre l’estat dels circuits musicals alternatius.

Amb tots els vincles generats, es va preparar un còctel de punk, clàssica i amor ben interessant que va culminar la nit del #4Raons:

Follia, els alumnes de l’Escola i tot aquell que s’hi va voler sumar, ens van delectar amb una creació musical improvisada i multitudinària al bell mig de la sala. Així com d’una impro amb professionals de la música clàssica (una cosa mai vista!!) de la mà del col·lectiu Free’t.

Ojalá Estë Mi Bici es va encarregar de convidar a quatre grups que mostressin l’essència del col·lectiu a sumar-se a la vetllada: Have Fun (de Màlaga), Rat Penat (Montreal), Los Nitxos (Vitoria) i Charnego (Madrid). Sense oblidar-nos que, abans que comencés el soroll, ens vam trobar a la terrassa de La Capsa per xerrar plegades sobre autogestió, política i amor per la música.

I com resulta que no en vam tenir prou, Javugo va tancar la nit amb una mica de patxangueo.

Tot i que ens hi hem esforçat, les nostres paraules no reflecteixen la màgia d’una edició del #4Raons, pensareu. Nosaltres també ho vam pensar. I per això vam demanar a @turquoise_draws i @po.smile.jn que, amb el seu estil comiquero, ens relatessin totes i cadascuna de les trobades. Ah, i menció especial al cartellàs que va dibuixar en Ferran Roig. Tot un show!!