Stella Rubio: “La nana del ogro”

1. En un parell de línies ens podries explicar ¿Qui ets?

En un parell de línies? això és ocupar poc espai. Soy la hija de la Ángeles y del Carlos, casi ná.  Vivo para, por, según, sobre y tras del arte. La vida m’entra pels ulls i sense la meva agenda em perdo. Eclèctica en tot.

Soc una artista visual que utilitza l’ironia, l’humor i el color per simbolitzar la quotidianitat més surrealista. M’agrada molt parlar del error i del kaos com a eines coherents i naturals per a la crítica.

2. Ens podries donar alguns detalls del procés de creació i conceptualització de la imatge escollida per ser la destacada del mes en la difusió de La Capsa?

El secret d’aquest dibuix en realitat és la gran influència que va tenir sobre mi, el programa de tv “la bola de cristal” i una cançó molt concreta que es deia “la nana del ogro” de Juan sin miedo. D’aquest dibuix va sortir un diari fet a mitges entre xics i grans on es parla de les pors, de lo feo, però des de la construcció de l’amor propi. Un conte il lustrat autoeditat, que bé podria ser un joc, un fanzine, una recepta.

 

3. Quin va ser el primer pensament que et va sorgir quan el David Sánchez et va fer la proposta de col·laborar amb La Capsa?

Pues com cada vegada que m’encarreguen alguna cosa molona, més que pensament és com un caloret que m’agafa de dalt a baix.

4. Coneixies La Capsa d’abans? Havies vingut alguna vegada?

La Capsa per mi és casa meva, forma part de la meva quotidianitat des de fa molts anys. Bé quan era més jove i vaig participar de la Viatgateca amb el Lloro, explicant la meva experiència a l’ India o uns dels meus primers concerts Australian Blond i el seu “chup chup churu chu chu chu chu chu” que em va voltar pel cap molts dies després.

També he pogut participar en projectes com el “Paraula de dones” amb peces audiovisuals que han estat treballs que recordo amb molt de carinyo i si, també molt de cachondeo. En un No Dj session on al final de la sessió vaig oblidar-me que era la Dj quan vaig sortir a ballar amb la gent!

I clar! Públic  de molts i molts concerts amb algunes anècdotes i històries i les que queden per viure.

 5. Quina és la teva música preferida? Ens podies donar el nom d’aguns discos o bandes que sonen últimament al teu reproductor?

 A aquestes alçades de l’entrevista, el meu eclecticisme ja és evident, pel que en preferències musicals, no serà diferent… des de rock, pop, british pop, jazz, blues, garage, rockabilly… Em perdo amb tants estils. El que si puc dir és que sóc més de cançons que de grups. Tot i que tinc els meus preferits. Aquesta et diria que és la pregunta més difícil, en música i cinema, podem estar una bona estona.

Cada cançó que escolto pel carrer, a casa, en un concert… es converteix en un petit moment amb una banda sonora particular.

Escolto música segons estic  o segons vull estar. El poder de la música sobre mi…

Pel matí, de camí a la feina, cançons buenrolleras “Hello take me anywhere” de night Shop, “Cry to me” de Solomon Burke, “Runaround sue” de Dion, “Dog days are Over” de Florence and the Machine, “ FloriDada” de Animal Collective, Junip, Terror Pigeon…

Per crear M83, Thom Yorke, Band of horses, The XX, Sigur Ros, Portishead, Anthony and the Johnsons, Explosions in the sky, Berlinist…

Si tinc ganes de cantar i donar-ho tot , tenint en compte el meu oblidat anglès de la EGB, normalment escolto pop com Vetusta Morla, Dorian, Xoel lópez, Los Planetas, El niño gusano, El mató a un policía motorizado, Izal, Viva suecia, Las Bistecs… i molt de faranduleo, brilli brilli i alter egos varios… Shirley Bassey, Dolly Parton, la Durcal y la Jurado, la gran Martirio…

Els clàssics de tota la vida, 50, 60, 70, 80 i els 90s de la meva adolescencia.

Quan estic rebel rock, punk, trap feminista…

Fins i tot tinc una llista que es diu “pedorrilas agradables” que són cançons comercials que no entenc ben bé perquè m’agraden, però les gaudeixo

I com no parlar del meu grup preferit Radiohead.

I ballar, ballar, les ballo totes.

6. Si et demanéssim relacionar la teva imatge amb una cançó o un estil de música, quin seria?

Tot i que la imatge té un origen que ja he explicat, el transformaré i diré “Creep” de Radiohead.