Dispositiu de Cançó Protesta Experimental

Dispositiu de Cançó Protesta Experimental (D.C.P.X) és el projecte guanyador de la convocatòria /UNZIP 2024 dins la modalitat “Música i Territori” impulsada per La Capsa, una iniciativa de l’Ivó Valdivielso amb la col·laboració de l’Òscar Martínez i l’acompanyament de Violeta Ospina.

El D.C.P.X és un projecte de creació col·lectiva i denúncia social que ha construït una obra audiovisual reivindicativa a partir del debat, la composició i l’ús de tecnologia audiovisual d’avantguarda. El procés s’ha desenvolupat en 4 fases i neix de l’energia que desprenen ingredients que, d’entrada, podrien semblar antagònics: la poesia i el codi informàtic, la cultura i la ciència, l’expressió popular i els moviments underground.

Fase 1: agitació
Durant el mes de juliol, diverses persones vinculades a l’activisme al Prat van presentar les seves reivindicacions. Durant dues intenses sessions, aquestes causes van ser compartides i debatudes entre les assistents, analitzant els orígens, les connexions existents entre elles i les maneres de continuar cap endavant amb les lluites. Les quatre protestes compartides han estat: el reconeixement de la diversitat més enllà del sistema binari de gènere, el tracte digne a la fauna urbana, la lluita per una ciutat adaptada a les persones amb mobilitat reduïda i la preservació dels espais naturals.

Fase 2: composició
Després de reflexionar sobre les nostres lluites col·lectives, quatre artistes entomen el repte de crear obres musicals que transmetin el missatge de les reivindicacions…

Xocs per David Faure

Una peça en dos moviments. Una primera part ens parla dels cops, la fricció i la duresa dels materials d’una ciutat no adaptada (sonoritats d’una vella rentadora, gravacions alterades i les veus de la Carmen i la Pili, activistes de l’associació Roda Blava). En segon lloc, donem pas a la fluïdesa i l’harmonia d’un espai que permet que tothom es mogui lliurement. Tot plegat, deixant-nos portar per la inspiració dels pioners de l’experimentació del segle passat i la llibertat creativa de la Musique Concrète i la música electroacústica.

Ni un pam de terra per Laia Glück

Cançó que ens parla de l’amor que sentim pel Baix Llobregat i la seva gent. Però també de com els interessos econòmics estan condemnant aquesta terra a la destrucció. La peça està originalment escrita pels Trèvol, banda de joves -i talentosos- músics que fusionen música d’arrel i pop.

We wanna be free! per Ramon Casamajó

Iniciem amb sonoritats i patrons repetitius i monòtons acompanyats d’una nota agobiant i sostinguda, representant les mirades pròpies d’una classificació binària del gènere. Aquí ens inspirem en els patrons i sonoritats dels compositors del minimalisme. En el segon moviment evolucionem cap a cromatismes i ritmes programats, d’esperit lliure i codi obert. La secció electrònica d’aquest tema fa servir el live coding com a tècnica creativa per presentar un tema techno ballable amb regust dels 90s.

La Coloma per Félix Denuit

Per tractar aquesta temàtica, reprocessem una havanera escrita per Frederic Sirés el 1924, i posteriorment popularitzada per Marina Rossell dins de la Nova Cançó, moviment que va reivindicar els valors democràtics i l’ús de la llengua catalana. Samplegem i retorcem la melodia original, utilitzant algunes tècniques del hip-hop dels vuitanta, com ara el sampling. Sobre aquesta base cadenciosa recita el Félix, amb el desvergonyiment del slam poetry, confrontant la tendresa de la lírica amb la crueltat que pateix la fauna de la ciutat.

Fase 3: compilació
Amb les quatre peces musicals elaborades, només quedava donar-li coherència formal al projecte. Imaginem la Cançó Protesta Experimental com una obra circular, on cada composició esdevé estrofa d’una cançó que comença i acaba, retornant al principi per tornar a començar.
Aquesta manera d’organitzar la presentació no és una idea nova, és tan vella com la música tradicional, on les estrofes i tornades se succeeixen, cantades de principi a final, saltant de boca en boca i repetides al llarg del temps per no ser oblidades. Una cançó sempre igual, però
sempre canviant.

Fase 4: presentació
Aquest viatge participatiu d’expressió social i artística va tenir el seu clímax en la presentació en directe de la peça el 17 de novembre. Amb la sala de La Capsa plena de gom a gom i molt ben acompanyats d’un vermut i el concert de Paco Moreno.
A més a més, per a cada peça l’artista Julia Múgica para preparar uns dissenys visuals a través de la programació informàtica en temps real, el live coding. Utilitzant imatges, gravacions, mesclant-les i modificant-les en directe. El resultat, quatre peces de vídeo reactives, és a dir, que segueixen els impulsos de la música interpretada en directe! No sense abans haver fet un taller obert sobre live coding a La Capsa, gràcies al col·lectiu barceloní TOPLAP.

Bé, sabem que tot aquest resum és molta info per processar, així que us animem que feu una ullada al seu web per investigar-hi una mica més! I, ben aviat podreu escoltar la gravació de la peça final. Quedeu atentes!