En el cas dels Transadèlica, van crear el seu concert al voltant de la idea de la necessitat d’afectes a la societat i la seva capacitat transformadora. És per això que van decidir tocar al mateix nivell del públic, a peu plà. L’experiència va ser molt propera, càlida i enriquidora.
Pel que fa al Nico Roig, el tema eren els bens comuns, tant a nivell públic com a nivell privat. La idea bàsica era compartir el moment musical amb el públic. Finalment, el dia del concert, en Nico va fer participar al públic en una de les cançons i després va decidir enviar-los el resultat gravat de forma personal. A més, al final, els músics no van marxar de l’escenari i fins i tot van interactuar amb el públic ensenyant-los els seus peculiars instruments.
Quan l’equip de La Capsa va trucar el Mao Boada (Esperit!) li va fer molta il·lusió poder-hi participar. El dia del concert, es van projectar unes imatges de la natura pratenca, a la zona del riu i dels cultius de carxofes. Si al Mao ja li agradava la natura després del festival, se sent agermanat i va pensar en el concert des de la idea del sentiment indígena.
At Versaris van parlar del tema del dret a la vivenda. Tant les seves lletres com l’audiovisual que els hi acompanyava, contenien dades estadístiques sobre aquest tema. Posaven en evidencia problemàtiques que estan més a prop del que a vegades ens pensem.
Aquí sota podeu veure un resum del #4Raons d'aquell any: