21è Minifestival de música independent: tendrea i contundència

El passat dissabte 7 de Maig, LA CAPSA del Prat va rebre, per primera vegada, una de les jornades del MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT DE BARCELONA, que celebra aquest any la seva 21à edició.
Aquest espai va fer possible gaudir en una mateixa jornada de deu actuacions en directe, tres d’elles a l’hora de berenar a l’escenari “petit”, situat al bar de la Capsa.

Així doncs, mentre podien prendre un te i unes pastes, els més matinadors van poder veure les actuacions de tres grups emergents. KINSALE se’ns mostrà com duet musical de format senzill però̀ innovador i amb moltes ganes de fer-ho bé i d’arribar lluny. D’entrada, impacta la seva joventut (20 anys) i la calidesa de les seves cançons, que beuen de les arrels folk irlandeses, de les que elles en són admiradores des de petites. Per la seva part HER LITTLE DONKEY van demostrar que ja tenen moltes tables sobre l’escenari, i és que no deixen cap oportunitat d’actuar en directe, com ha de fer tot grup jove. Van presentar els temes del seu nou EP “Chromatic Landscapes” es percep una evolució a un so més enèrgic i noise, sense deixar de banda els seus deliris amb l’electrònica i elsaires dream pop, però allunyant-se una mica dels tons melancòlics i folk. I finalment EX_CÈNTRIC va sorprendre a tots amb el seu contundent directe, tot i estrenar-se al Minifestival. De fet Ex_Cèntric és el projecte musical d’en ́Eric Palaudàries, que després d’uns anys tocant la guitarra en vàries formacions (Casual, Samitier… i actualment també amb Comando Suzie), ha decidit tirar endavant la gravació d’algunes cançons que tenia a la nevera.

L’escenari gran va obrir amb la contundència, tot i presentar-se en format duo, d’ALEXANDRE LACAZE. I és que l’Alexandre no és un nouvingut al món de la música, ja que sota el nom de L’AVALANCHE, ha estat un dels songwriters de referència de l’escena de culte estatal. El francoespanyol va defensar a l’escenari de La Capsa la seva particular visió de la chanson rock amb cançons de forta presència literària, on la dolçor i la ràbia es barregen amb una personalitat forta i delicada en escena. Hi havia encara poca gent a la sala, però la que hi era ho va gaudir.
Una de les joves apostes internacionals del Minifestival d’enguany eren SEA HORSE, vinguts d’Estocolm. La jove banda (uns vint anys) va portar-nos els seus sons “shoegaze” que tornen a estar de moda. Els suecs van agradar molt, i varen quedar molt sorpresos després de vendre tot el que havien portat de material (discs, vinils, bosses.,…). AUTOUR DE LUCIE tornaven als escenaris després de deu anys de silenci. La última vegada que varem poder-los veure va ser a la Sala Apolo, després de participar al festival de Benicàssim. Al Minifestival van oferir un concert sòlid, on per sobre de tot va sobresortir la màgia que desprèn la Valérie Leulliot. Grans records ens varen venir a la ment en escoltar temes com el memorable “l’accord perfect”, però també ens va alegrar veure lo bé que sonen en directe els temes del seu nou disc “Ta lumière particulière” (PBox / Green Ufos, 2015).
La contundència va venir amb els britànics DESPERATE JOURNALIST. Després de participar a la majoria dels festivals independents de la Gran Bretanya, hem tingut la sort de portar-los per primera vegada a l’estat a la Capsa del Prat. Els que ens varen dir que els seus directes eren increïbles, no ens van enganyar. Per a la memòria ens quedarà veure al backstage el seu guitarrista totalment destrossat després d´haver-ho donat tot sobre l’escenari.
Després de la tempesta la calma, amb la mítica EMMA POLLOCK (va formar part de THE DELGADOS i va fundar la discogràfica Chemikal Undreground). Era una de les estrelles clares del festival, en dóna fe que n´han publicat entrevistes, aprofitant la seva visista al Minifestival, El Periódico, Time Out i Rock de Lux. Va venir amb format duo, però la seva posada en escena no va ser simple, doncs van tocar baix, piano, guitarra, bases rítmiques,…. i, evidentment l’enorme veu i personalitat de l´Emma. Menció especial per les felicitacions que ens va donar pel nostre públic, pel respecte que va tenir durant tot el concert.
Després van sortir al escenari THE POPGUNS. La banda de Brighton va venir amb molts amics anglesos, que no van parar de ballar i cantar. La seva va ser una festa, la festa d´un grup que te cançons enormes de pop, que no van arribar a la gent que es mereixia a finals dels vuitanta, però que ara les mostren orgullosos a qui les vol escoltar. Nosaltres ens ho vàrem passar bé, i ells millor! Tot perfecte doncs!
I per tancar brillantment el Minifestival, DIE KATAPULT. Aquestes dues noies que ens va aconsellar la gent d’Elefant Records són l ́Anna Fredriksson (també a LOS GANGLIOS) i l ́Elena Comas (també a NELEONARD). Els seus ritmes hipnòtics i les seves lletres amb un alemay tan contundent com sospitosament simple, van aconseguir que la gent s´ho passes d´allò més bé en una actuació que es va convertir en una festa per celebrar el final d´un festival que artísticament va ser tot un èxit.