Remei de Ca la Fresca, Arrel, Ven'nus i A Tota Màquina en un 4Raons únic i sorprenent!
El passat 26 d'octubre vam acollir l'última edició del #4Raons de la temporada, una nit multigeneracional amb música, poesia, més música, un bingo musical, impro musical, autèntiques veteranes del fil i l'agulla i maquinària d'estampació tèxtil. Sí, una combinació predestinada a l'èxit (comunitari).
Ja sabem que sabeu què és el #4Raons, però aquest cop aprofitarem les paraules amb les que les meravelloses persones d’Arrel van definir aquest procés – des de dins! -.
“Potser (si has sigut puntual) t’estàs preguntant per què hi ha unes dones ensenyant a cosir mocadors a La Capsa. Si has vist el cartell d’aquesta nit, és possible que no entenguis com és que hi diu que s’estamparan samarretes al moment, o ben segur veuràs que durant un dels concerts puja gent del Prat a l’escenari que no té res a veure amb el grup. La resposta és que estàs al #4Raons i, per tant, aquesta no és una nit de concerts convencional.
Una explicació: per tal de crear una alternativa als espectacles convencionals en què les artistes arriben, fan el seu show, marxen i prou, va néixer aquesta quimera/garbuix anomenada #4Raons. Aquest projecte busca transformar la relació tradicional entre les artistes i la ciutat, fomentant una col·laboració més profunda i significativa. Per aconseguir-ho, es convida a propostes musicals de fora del Prat a col·laborar amb associacions i grups de la ciutat, fomentant crear un intercanvi artístic enriquidor. I així, és com el grup de costura de CC St Jordi Ribera Baixa “ A tota màquina”, L’Escola d'Arts en Viu, el Teatre Kaddish i L'Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat Tinta Blava s’han colat el dia d’avui, a la nit de concerts de La Capsa”
Així doncs, a l’elenc protagonista d’aquesta nit hi vam trobar a Remei de Ca La Fresca – el grup arbucienc de moda - que van fer tot un procés al conèixer-se amb alumnes de L’EAV, del Teatre Kaddish i escriptores de Tinta Blava, per a adaptar musicalment dues peces, l'una escrita per l'Alícia de TintaBlava i l’altre de la poeta palestina Rafeef Ziadah. També el col·lectiu Arrel, que en un principi només (!) havia d’encarregar-se de la relatoria del procés va fer un pas endavant i ens van ajudar a conèixer a les dones del grup de costura A Tota Màquina, amb les que van fer una pancarta, dissenyar mocadors i estampar roba – a més de portar un pastís de Santiago deliciós -. El seu treball relator – o relatista? – el podeu trobar una mica més a baix, penjat d’alguna manera a l’entorn digital sobre el qual estem escrivint (i podeu venir a buscar el vostre exemplar físic a La Capsa!). A més a més, per acabar la nit s’hi van sumar la Ven’nus i el bingo musical presentat per l’Enric i la Laia, la nostra parella capgrossa de confiança que van fer entrega de dos premis.
Així doncs, ja no us podem dir que no us expliquin per què ja us estem explicant i tot això pertany ja, al passat recent però inaccessible dels nostres bons records comunitaris. Ara bé, si amb tot això us hem fet ballar l’aigua als ulls espereu a la pròxima edició - i no hi falteu! -, que serà al maig, amb caloreta i molta germanor.
