Així va ser el #4Raons x Palestina, la jornada benèfica que es va celebrar el 30 de maig a La Capsa.

Més de 2000€ es van recaptar per la Comunitat Palestina de Catalunya i De Gaza al Mundo en una jornada que va comptar amb música en directe, cinema, dansa i molt més!

El passat 30 de maig va culminar el procés del 4Raons d’enguany: una jornada benèfica per Palestina amb artistes de palestina i del Llevant del Mediterrani dalt i baix de l’escenari. Una jornada que va permetre recaptar 957,27 € per la Comunitat Palestina de Catalunya i 1304,29€ per De Gaza al Mundo.

Però abans d’arribar a aquest dia que sempre serà memorable dins la trajectòria del 4Raons, cal posar en valor el procés previ i tota la gent que n’ha format part.

El 4Raons és un  projecte que permet apropar la música i els artistes a la ciutadania a través de processos col·lectius, entitats locals o persones individuals. Així sorgeix la idea d’adaptar el projecte a les problemàtiques que atravessen el context en el que vivim, i aprofitar l’altaveu per generar comunitat en contra del genocidi que pateix actualment el poble palestí.

Molt evidentment, una tasca tan complicada com aquesta no la podíem fer soles, i vam treballar des de ben al principi amb El Prat Suport Palestina per donar forma a aquest #4Raons de la forma més participativa possible. Amb la seva ajuda, el que comença sent la idea de fer una jornada benèfica, va agafant forma i dimensió, fins a desbordar la programació i les trobades del projecte durant tot el mes de maig.

Primer, juntament amb el CC Sant Jordi - Ribera Baixa vam organitzar un taller de cuina palestina amb Gazzawi Cuisine. Després, alguns dels participants del taller van ajudar a la Asma de forma voluntària a cuinar el dinar de la jornada, una fantàstica mujaddara amb una amanida de tahini: un dinar deliciós, vegà, sense gluten i per tothom!

Durant el mes de maig també vam programar el Descompositor sobre música tradicional Palestina amb Iyad Staiti, que havíem de fer inicialment a l’abril però que vam haver de cancel·lar perquè L’Iyad no va poder viatjar a Catalunya des de Cisjordània. Totes les activitats educatives i culturals que tenia previstes amb la Associació Catalana de la Pau es van cancel·lar a causa del tancament de l’espai aeri a l’aeroport d’Amman i de les restriccions de mobilitat generals a Cisjordània.

La cultura, que sovint és un pont entre pobles, es veu també afectada per un context de violència i restriccions que no podem ni volem normalitzar. Per això vam decidir inventar un nou format per al Descompositor: una trobada presencial amb l’Iyad en videotrucada. En aquest espai, que va ser molt proper tot i els quilometres de distància física, vam poder intercanviar dubtes sobre la música palestina i la situació a Cisjordània, i també gaudir d’escoltar-lo tocar el llaüt. Les dificultats tècniques i de traducció només van permetre evidenciar encara més la situació d’absoluta vulneració de drets que pateix el poble palestí.

Per últim, l’última peça va ser l’exposició "Gaza... t’estimo!” de Shareef Sarhan al hall de La Capsa, que es va poder veure durant tota la setmana de la jornada benèfica. En aquesta exposició, l’artista proposa una reflexió al voltant de la memòria del que va ser Gaza i del formigó. Ens ho van poder explicar els comissaris de l’exposició de Jiser en una visita guiada, a la qual hi van assistir, entre d’altres, l’Escola d’Arts Visuals.

Per fi va arribar la jornada benèfica, que vam començar amb la pintura d’un mural col·lectiu amb l’ajuda d’un grup d’artistes compromeses amb Palestina, que van estar-s’hi tot el dia i que podeu veure si veniu a La Capsa des de l’Avinguda del Pare Andreu de Palma. Si vau ser-hi sabreu que també s’hi va improvisar un taller de xapes de la mà del Prat Suport Palestina mentre s’anaven demanant les primeres Palestina Cola a la barra.

A l’hora del dinar solidari, l’Asma de Gazzawi Cusine va arribar acompanyada dels voluntaris amb qui havia cuinat a la cuina del CC Palmira Domènech carregada amb olles i safates plenes amb dinar per 90 persones. Vam dinar a l’ombra dels arbres de la Plaça de Joan Garcia-Nieto i vam fugir ràpidament a la sala per visionar el documental “Resistir és existir”, produït per La Veïnal, ben fresquets. Al documental, vam poder escoltar les experiències del Hisham, el Saad i el Mujahed. No va ser fàcil enfrontar-se a les seves experiències, i molt menys a sentir-los parlar sobre la repressió de l’estat d’Israel al poble palestí en primera persona al col·loqui posterior, que va conduir el Shervin Mansouri.

Tot seguit, ens vam preparar per un dels millors moments del dia: el taller de Dabke amb l’Ali Shawesh, un joveníssim ballarí de dabke que va arribar a Catalunya des de Palestina fa menys d’un any. Com que encara no parla gaire castellà, vam demanar ajuda al Saad per fer la traducció de l’àrab, però al final ens vam poder entendre perquè la dansa és un idioma universal.

Un cop acabat el taller de dabke vam sortir fora i mentre ens preparàvem per començar les actuacions en directe, va començar el taller de serigrafia amb el Saad, que va estar estampant samarretes amb els seus dissenys i amb el del #4Raons x Palestina, dissenyat per Arrel. A banda del Saad, també es podien comprar les samarretes dissenyades pel Mujahed, i també a la parada de De Gaza al Mundo, on tots els diners s’envien de forma directa a famílies a Gaza.

Finalment, vam sortir fora i vam gaudir de la primera actuació en directe, la del Taha Salim amb el Hassan Hafda. El Taha és un poeta libanès que parla, entre altres, de com la seva experiència s’ha vist marcada per la migració forçada, i vam pensar que compartien aquesta experiència amb el poeta pratenc Hassan, part de Tinta Blava. Els vam posar en contacte i van intercanviar versos i experiències per després fer un recital conjunt al 4Raons. També s’hi va afegir l’Ayman Omran, que va acompanyar-los amb el llaüt: entre els tres van fer una emotiva actuació amb poemes en àrab i castellà que a traspassar a tots els presents.

Després, vam tenir el concert de Tronco, que acompanyada de la seva guitarra, una maraca i un cançoner va voler posicionar-se en contra del genocidi al poble palestí participant a la jornada. També s’hi van sumar els Azul Clarito amb les seves balades que han escoltat massa punk, que a més ens van oferir tota una performance que barrejava la seva identitat com a Azul Clarito i la d’un element representatiu de la cultura palestina com és la síndria.

La següent artista convidada va ser el duo Dal-Yah, format per la Dalia, d’origen palestí, i l’Arturo, argentí, que barrejant cançons originals i versions en anglès i àrab ens van acostar a l’experiència de la diàspora i de la mescla cultural. El moment estel·lar va ser quan van aparèixer a l’escenari els pratencs Quotidian Records, per tocar un dels nous temes que estan preparant amb ella. Per tocar aquest tema, prèviament hi ha hagut dues sessions d’assajos a La Capsa, en les quals han experimentat amb l’espai comú entre els seus dos estils.

Per últim, el darrer concert que vam poder gaudir abans d’acabar la jornada va ser el de la rapera i poeta libanesa Sabine Salamé, a qui vam convidar a assajar a la Capsa amb músics del Prat sense cap pretensió concreta. Amb Ferran Roig a la bateria, Guillem Bonet al baix i Jose Valderrama al saxo, van acabar fent un concert instrumental sencer que va deixar a totes les presents fascinades i que va ser el final perfecte per una jornada marcada per la col·laboració entre totes les participants.

Per a recordar-ho i revisitar-ho sempre que vulgueu, el Xavi Esteban ha fet un meravellós videoassaig que plasma a la perfecció tot el que hem viscut en aquest 4Raons, el podeu veure aquí.