Celebrant-ho fins "Al Amanecer"

Francisco Nixon va ser l’encarregat de començar la festa dels 20 anys de La Capsa presentant-nos temes de l’excel·lent darrer disc Lo Malo que nos pasa que anava entrecreuant amb clàssics de La Costa Brava com Adoro Las pijas de mi ciudad, Treinta y tres o Mujeres y días i també cançons de discos anteriors en solitari com Nadia o Erasmus Borrachas. A aquestes alçades no cal dir que Fran és un referent i un dels millors compositors d’aquest país i, per si quedava algun dubte, el passat divendres ens va regalar un concert impecable gràcies també a una banda 75% de La Costa Brava amb el gran Ricardo Vicente a la guitarra i veus, Enrique Moreno a la bateria i dues noves incorporacions, Ana Naranjo al teclat i cors i Nahum García, responsable de la producció del seu darrer disc al baix i cors.

Començava a sonar l’himne de Canadà i a l’instant va aparèixer a l’escenari Sidonie, disposats a volar el cap a la nombrosa gent que venia a gaudir de la nit. Amb els primers acords de In The Sofa vam tenir el pressentiment que el concert prometia i així va ser. Van anar regalant-nos els temes més populars i ells, com sempre fan, van donar-ho tot. Actitud i so espectacular, dues marques de la casa d’aquesta banda que hem vist créixer a la sala. També cal destacar la col·laboració especial del pratenc Robert Castellanos, baixista de Carrots i músic de la banda de Bunbury que, aquest cop va pujar-se a l’escenari de La Capsa per acompanyar-los mab la guitarra en la cançó El Bosque, inclosa en el seu anterior treball el Fluido García.

Poc van trigar en sortir Los Fresones Rebeldes i menys encara van trigar en dibuixar-nos un somriure a cada un dels que allà estàvem. Cançons com Por Qué Me Tengo Yo Que Enamorar o l’obra d’art i hit generacional que és Al Amanecer van sonar tan fresques que el primer dia. Gent emocionada entre el públic perquè era el primer cop que havien pogut veure a un grup que ha deixat una important empremta al pop espanyol i que ressona a generacions joves amb ganes de més himnes de Los Fresones. Esperem doncs que s’ho pensin i segueixin una miqueta més junts damunt dels escenaris.

Dj Pegatas va allargar i posar el punt i final a la nit amb molta gent que tenia ganes que aquella nit no s’acabés, ganes de no parar de ballar i reconèixer-se entre hits i cançons. Nosaltres inclosos!