El passat 30 de maig va culminar el procés del 4Raons d’enguany: una jornada benèfica per Palestina amb artistes de palestina i del Llevant del Mediterrani dalt i baix de l’escenari. Una jornada que va permetre recaptar 957,27 € per la Comunitat Palestina de Catalunya i 1304,29€ per De Gaza al Mundo.

Però abans d’arribar a aquest dia que sempre serà memorable dins la trajectòria del 4Raons, cal posar en valor el procés previ i tota la gent que n’ha format part.

El 4Raons és un  projecte que permet apropar la música i els artistes a la ciutadania a través de processos col·lectius, entitats locals o persones individuals. Així sorgeix la idea d’adaptar el projecte a les problemàtiques que atravessen el context en el que vivim, i aprofitar l’altaveu per generar comunitat en contra del genocidi que pateix actualment el poble palestí.

Molt evidentment, una tasca tan complicada com aquesta no la podíem fer soles, i vam treballar des de ben al principi amb El Prat Suport Palestina per donar forma a aquest #4Raons de la forma més participativa possible. Amb la seva ajuda, el que comença sent la idea de fer una jornada benèfica, va agafant forma i dimensió, fins a desbordar la programació i les trobades del projecte durant tot el mes de maig.

Primer, juntament amb el CC Sant Jordi - Ribera Baixa vam organitzar un taller de cuina palestina amb Gazzawi Cuisine. Després, alguns dels participants del taller van ajudar a la Asma de forma voluntària a cuinar el dinar de la jornada, una fantàstica mujaddara amb una amanida de tahini: un dinar deliciós, vegà, sense gluten i per tothom!

Durant el mes de maig també vam programar el Descompositor sobre música tradicional Palestina amb Iyad Staiti, que havíem de fer inicialment a l’abril però que vam haver de cancel·lar perquè L’Iyad no va poder viatjar a Catalunya des de Cisjordània. Totes les activitats educatives i culturals que tenia previstes amb la Associació Catalana de la Pau es van cancel·lar a causa del tancament de l’espai aeri a l’aeroport d’Amman i de les restriccions de mobilitat generals a Cisjordània.

La cultura, que sovint és un pont entre pobles, es veu també afectada per un context de violència i restriccions que no podem ni volem normalitzar. Per això vam decidir inventar un nou format per al Descompositor: una trobada presencial amb l’Iyad en videotrucada. En aquest espai, que va ser molt proper tot i els quilometres de distància física, vam poder intercanviar dubtes sobre la música palestina i la situació a Cisjordània, i també gaudir d’escoltar-lo tocar el llaüt. Les dificultats tècniques i de traducció només van permetre evidenciar encara més la situació d’absoluta vulneració de drets que pateix el poble palestí.

Per últim, l’última peça va ser l’exposició "Gaza... t’estimo!” de Shareef Sarhan al hall de La Capsa, que es va poder veure durant tota la setmana de la jornada benèfica. En aquesta exposició, l’artista proposa una reflexió al voltant de la memòria del que va ser Gaza i del formigó. Ens ho van poder explicar els comissaris de l’exposició de Jiser en una visita guiada, a la qual hi van assistir, entre d’altres, l’Escola d’Arts Visuals.

Per fi va arribar la jornada benèfica, que vam començar amb la pintura d’un mural col·lectiu amb l’ajuda d’un grup d’artistes compromeses amb Palestina, que van estar-s’hi tot el dia i que podeu veure si veniu a La Capsa des de l’Avinguda del Pare Andreu de Palma. Si vau ser-hi sabreu que també s’hi va improvisar un taller de xapes de la mà del Prat Suport Palestina mentre s’anaven demanant les primeres Palestina Cola a la barra.

A l’hora del dinar solidari, l’Asma de Gazzawi Cusine va arribar acompanyada dels voluntaris amb qui havia cuinat a la cuina del CC Palmira Domènech carregada amb olles i safates plenes amb dinar per 90 persones. Vam dinar a l’ombra dels arbres de la Plaça de Joan Garcia-Nieto i vam fugir ràpidament a la sala per visionar el documental “Resistir és existir”, produït per La Veïnal, ben fresquets. Al documental, vam poder escoltar les experiències del Hisham, el Saad i el Mujahed. No va ser fàcil enfrontar-se a les seves experiències, i molt menys a sentir-los parlar sobre la repressió de l’estat d’Israel al poble palestí en primera persona al col·loqui posterior, que va conduir el Shervin Mansouri.

Tot seguit, ens vam preparar per un dels millors moments del dia: el taller de Dabke amb l’Ali Shawesh, un joveníssim ballarí de dabke que va arribar a Catalunya des de Palestina fa menys d’un any. Com que encara no parla gaire castellà, vam demanar ajuda al Saad per fer la traducció de l’àrab, però al final ens vam poder entendre perquè la dansa és un idioma universal.

Un cop acabat el taller de dabke vam sortir fora i mentre ens preparàvem per començar les actuacions en directe, va començar el taller de serigrafia amb el Saad, que va estar estampant samarretes amb els seus dissenys i amb el del #4Raons x Palestina, dissenyat per Arrel. A banda del Saad, també es podien comprar les samarretes dissenyades pel Mujahed, i també a la parada de De Gaza al Mundo, on tots els diners s’envien de forma directa a famílies a Gaza.

Finalment, vam sortir fora i vam gaudir de la primera actuació en directe, la del Taha Salim amb el Hassan Hafda. El Taha és un poeta libanès que parla, entre altres, de com la seva experiència s’ha vist marcada per la migració forçada, i vam pensar que compartien aquesta experiència amb el poeta pratenc Hassan, part de Tinta Blava. Els vam posar en contacte i van intercanviar versos i experiències per després fer un recital conjunt al 4Raons. També s’hi va afegir l’Ayman Omran, que va acompanyar-los amb el llaüt: entre els tres van fer una emotiva actuació amb poemes en àrab i castellà que a traspassar a tots els presents.

Després, vam tenir el concert de Tronco, que acompanyada de la seva guitarra, una maraca i un cançoner va voler posicionar-se en contra del genocidi al poble palestí participant a la jornada. També s’hi van sumar els Azul Clarito amb les seves balades que han escoltat massa punk, que a més ens van oferir tota una performance que barrejava la seva identitat com a Azul Clarito i la d’un element representatiu de la cultura palestina com és la síndria.

La següent artista convidada va ser el duo Dal-Yah, format per la Dalia, d’origen palestí, i l’Arturo, argentí, que barrejant cançons originals i versions en anglès i àrab ens van acostar a l’experiència de la diàspora i de la mescla cultural. El moment estel·lar va ser quan van aparèixer a l’escenari els pratencs Quotidian Records, per tocar un dels nous temes que estan preparant amb ella. Per tocar aquest tema, prèviament hi ha hagut dues sessions d’assajos a La Capsa, en les quals han experimentat amb l’espai comú entre els seus dos estils.

Per últim, el darrer concert que vam poder gaudir abans d’acabar la jornada va ser el de la rapera i poeta libanesa Sabine Salamé, a qui vam convidar a assajar a la Capsa amb músics del Prat sense cap pretensió concreta. Amb Ferran Roig a la bateria, Guillem Bonet al baix i Jose Valderrama al saxo, van acabar fent un concert instrumental sencer que va deixar a totes les presents fascinades i que va ser el final perfecte per una jornada marcada per la col·laboració entre totes les participants.

Per a recordar-ho i revisitar-ho sempre que vulgueu, el Xavi Esteban ha fet un meravellós videoassaig que plasma a la perfecció tot el que hem viscut en aquest 4Raons, el podeu veure aquí.

The Irians Ska Collective és un col·lectiu musical amb arrels al Prat de Llobregat que beu directament de la tradició del ska jamaicà i les seves evolucions modernes. Amb una formació oberta i dinàmica, el grup combina ritmes de ska, reggae i rocksteady amb una clara vocació festiva i de directe, posant especial èmfasi en l’energia sobre l’escenari i la connexió amb el públic.

Inspirats per l’essència de les bandes clàssiques del gènere i l’esperit de les big bands de vents, The Irians Ska Collective construeixen un so ric en secció de metalls, grooves contundents i melodies ballables. El seu repertori barreja versions reinterpretades amb identitat pròpia i temes originals, sempre amb un enfocament fresc i vibrant.

Amb una actitud col·lectiva i un ADN clarament jamaicà, el grup busca generar concerts que siguin una autèntica celebració: ritme, ball i bon rotllo com a senya d’identitat.

El passat 4 de febrer, vam enregistrar un nou Directe a l'Estudi de la mà de la pratenca Elena Grueso. Aquest projecte permet que grups de la ciutat visitin el nostre estudi per enregistrar una de les seves cançons, per a descobrir la varietat i la qualitat de les bandes d'aquest territori.

L'Elena ha enfocat la seva educació i aprenentatge musical al Prat de Llobregat. És multiinstrumentista, ha estudiat la carrera d'interpretació vocal en el Jazz i la Música Moderna al Conservatori Superior de Música del Liceu, i ha participat a musicals, concerts propis i amb altres artistes, bandes de versions, entre d'altres. El passat novembre de 2024 va presentar el seu primer EP "Intro: Génesis" a La Capsa i a la Fundació Conservatori Liceu, emmarcat dins el seu Treball Final de Grau dels seus estudis.

Des d’aleshores, i com a continuïtat d’aquesta primera obra, la pratenca està desenvolupant un nou EP que sortirà el novembre del 2025 i que canvia de format; aquest esdevé més petit, íntim i electrònic, i té l’objectiu de ser un reflex de la seva experiència vital i del seu gran somni: tenir una identitat artística pròpia i poder connectar amb el públic mitjançant l'honestedat i la bellesa, creant un entorn segur. L’Elena s’endinsa en el passat; en els seus records, les seves pors i les seves febleses com a eina per a l’autoconeixement i la fortalesa personal, com a eina per a un futur millor.

Al Directe a l’Estudi s’avança "Mi Primer Amor", una de les cançons d’aquesta nova proposta a manera de transició d’un EP a l’altre: la música està esdevenint més electrònica que abans, el format és més petit, i, tot i que es manté l’essència artística, el gènere musical canvia, així com els temes de les lletres. “Mi Primer Amor” tracta sobre una relació passada i sobre el record que es manté en el temps d’aquesta persona. És una reflexió sobre com canvien les coses amb temps i perspectiva, i com ens podem enfortir a la llarga d’haver superat situacions complexes i relacions tòxiques amb persones del nostre voltant.

El vídeo el va gravar i muntar el també pratenc Sergio Blanco, i ja està disponible al canal de YouTube de La Capsa!

Participants del directe:
Elena Grueso - Veu
Clara Bosch - Teclat i veu
Natalia Delgado - Teclat i veu
Alfredo Giménez - Baix
Joan Vilalta - SPD
Eva Soler i Anna Gayete - Producció, estilisme i llums
Sergio Blanco - Vídeo

El 12 de desembre, La Capsa acull Tarta Relena i Meritxell de Soto dins el cicle Curtcircuit, una cita imprescindible per als amants de la música vocal contemporània i els ritmes contundents.

TARTA RELENA

Des del 2016, aquest duet explora un univers sonor únic on la tradició mediterrània es fusiona amb l’experimentació i els arranjaments electrònics, creant paisatges que desafien els límits entre allò sagrat i profà.

Presenten el seu nou disc, ‘És pregunta’, un treball que flirteja amb les nocions del pensament tràgic: diversos personatges que es troben davant conseqüències imparables, conegudes i desconegudes alhora. Una mescla conceptual d’allò que el destí ens té preparat, la nostra set de coneixement i la incapacitat per a integrar versions futures de nosaltres mateixos. No t’ho perdis!

MERITXELL DE SOTO

Basada en ritmes trencats i baixos contundents, el seu so es mou amb facilitat entre la sensualitat i l'energia, amb una proposta que amplia els marges del club. Els seus sets són una invitació directa a la pista: un viatge on la música bass s'entrellaça amb club desconstruït juntament amb algun toc de techno; tot travessat per un llenguatge femení que guia tant les seves seleccions com la seva manera de mesclar.