En el marc de la Convocatòria Unzip 2024 i dintre de la modalitat de Música i Territori impulsada per La Capsa, s'ha seleccionat la proposta 'Dispositiu de Cançó Protesta Experimental' (D.C.P.X) com a projecte guanyador!

En un procés de creació popular i reivindicació social a través de la música, l'Ivó Valdivielso i l'Òscar Martínez construiran una peça audiovisual participativa amb tecnologia musical d'avantguarda.

El projecte neix de la voluntat de mantenir-nos socialment desperts i catalitzar aquelles problemàtiques que ens afectes quotidianament reivindicant la cançó com a eina d'expressió popular i mobilització social. Alhora que incorporen l'ús de tècniques experimentals com a eines alliberadores, que ens permetin allunyar-nos de dogmatismes, fórmules comercials i eslògans repetitius.

Així, el D.C.P.X s'atreveix a posar en diàleg aproximacions aparentment improbables, però altament complementàries: la poesia i el codi informàtic, la cultura i la ciència, l'expressió popular i els moviments underground... un poti-poti que prendrà forma gràcies als ciutadans i col·lectius del Prat que transformaran les seves denúncies en una peça musical i visual mitjançant el debat, la composició lírica i la composició algorítmica.

Estigueu atents al seu web on aniran recollint tot el que vagi succeint. Imatges i textos, denúncies i cançons, codis i dades..., sou més que benvinguts a xafardejar!

També podeu escoltar la llista d'Spotify que han fet a mode d'inspiració.

Què passa quan el fitxer mp3 té més drets que la persona que ha compost la cançó? Per què hem normalitzat la pràctica dels instruments hegemònics i occidentals en la formació musical? Acabem caient en tòpics racistes i exotismes quan intentem programar d’una forma més plural? Com podem atendre les desigualtats a què fan front lis artistis migradis en un sector ja de base precaritzat?

Per xerrar sobre aquestes i moltes altres qüestions, més o menys difícils de respondre, ens vam trobar el passat 5 de juny al fresc de la terrassa de La Capsa. Sota l’ombra dels plataners, una rotllana de persones diverses es va convertir en un espai dedicat al diàleg i a la reflexió crítica compartida per parlar plegades sobre totes aquelles músiques que sembla que no vagin amb nosaltres, però que s’arrelen en cultures amb què convivim diàriament; de programar per a totis i de formes de resistència vinculades a altres maneres de viure (de) la música des de la dissidència.

Evidentment, no ho vam fer soles. Estàvem molt ben acompanyades de la Pigeon Attack, autora xilena de cançons entre cordes i vents, vinculada al cant popular llatinoamericà i amb una gran influència del moviment hip-hop que ens va compartir la seva experiència com a músic migrada a la ciutat del Prat. També amb La Niña Jacarandá, artista visual, producer i DJ xilena-veneçolana, a més de fundadora de l’escola de DJ feminista i anticolonial Sin Sync, amb qui vam parlar de la importància de trobar espais no masculinitzats per aventurar-nos en la pràctica musical. I, finalment, amb Capitano Barbaconyo, autori, multiinstrumentista, productori i comedianti, exiliat polític de Rússia i un dels principals referents del panorama Drag King actual.

Entre totis van sortir a la llum temes tan rellevants com el dret a la participació cultural, la interseccionalitat de les lluites, l’art com a eina de transformació social o el valor de sentir-se sostingudi per una comunitat, que podràs veure a la videorelatoria feta per El Invernadero Films.

Gràcies a totis per sumar-vos a la conversa, ens veiem a la propera edició de SoPerifèric!

L'Artesà, L'Escola d'Arts en Viu i La Capsa han organitzat un any més el Campus d'Arts en Viu per a joves del 25 al 28 de juny. El Campus és una proposta en format intensiu de curta durada que es realitza just després d'acabar les classes regulars. En aquesta edició hi han participat 26 alumnes d'edats entre 12 i 18 anys. La majoria de les joves participants són també alumnes de L'Escola, de les especialitats de música, dansa i teatre.

El Campus és en si un laboratori de creació conduït cada any per un artista diferent. Enguany ha estat l'artista Amalia Fernández l'encarregada d'acompanyar-los, tot a partir d'una pregunta: Com l'individu (un mateix) pot alimentar-se i autoconèixer-se a partir d'un col·lectiu (el grup, els altres)? Així, han treballat la creativitat en estat pur a partir d'exercicis dramatúrgics, improvisacions sonores amb instruments i objectes, polifonies de veus, i sempre tenint en compte la màxima presència dels cossos i els sentits en escena. L'escolta i treball de grup han estat la clau per poder experimentar aquestes propostes.

L'Amalia Fernández és una artista multidisciplinar que treballa de manera independent des del 2005 creant peces per l'escena amb elements coreogràfics, teatrals, musicals i performatius, en col·lectiu o en solitari, amb estètica i formats simples, artesanals i analògics. Fernández s'afegeix a una llista d'artistes que han acompanyat aquest Campus d'Arts en Viu, com Manuela Infante, Sònia Gómez o Aurora Bauzà i Pere Jou, Demoledora o Juan Ayala i Miguel Oyarzun.

Amb la calor arriba l’època per excel·lència de l’explotació musical i la temporada alta dels festivals capitalistes. Una època fantàstica per celebrar una nova edició del #4Raons amb què mostrar altres maneres d’entendre la música en directe que, lluny de lògiques mercantilistes, es vinculin d’una forma més propera amb la ciutadania del Prat.

Si treballant amb dues bandes hem creat les trobades més inesperades dalt de l’escenari de La Capsa, vam pensar que col·laborar amb col·lectius ens faria arribar als racons més polítics de la pràctica musical. Dit i fet! Aquesta edició primaveral ha estat parida amb dos col·lectius de l’escena underground barcelonina i rodalies que, tot i ser ben diferents, tenen en comú l’autogestió i una visió no-capitalista de la música...

Follia és PUNK i és CLÀSSICA, Follia és una trobada clàssica underground que, liderada per la Mar Medinyà ha recorregut Catalunya qüestionant les lògiques dels recitals de la música més canònica. A més, la Mar és la creadora de L’orella furtiva, un pòdcast punki sobre clàssica per les oïdes més agosarades.

Ojalà Estë Mi Bici és PUNK i és AMOR, per la música tocada i per qui li agrada fer-la. Aquesta bona gent fa més de 15 anys que organitzen concerts als antípodes del model mercantilista de la gran majoria de sales de concerts. La seva filosofia és la de cobrir les despeses de les artistes, sense mirar-se amb lupa ni el gènere ni la "fama" de les propostes, per a mantenir una escena viva i lliure d'agendes externes a les creadores.

Així, mentre el Follia —en col·laboració amb el Col·lectiu Free’t— es va apropar a Torre Balcells per fer un taller de soundpainting amb els alumnes de l’Escola d’Arts en Viu i membres de la Banda Municipal del Prat; Ojalá Estë Mi Bici es reunia amb joves músics que assagen als bucs de La Capsa per compartir dubtes, inquietuds, experiències i xerrar sobre l’estat dels circuits musicals alternatius.

Amb tots els vincles generats, es va preparar un còctel de punk, clàssica i amor ben interessant que va culminar la nit del #4Raons:

Follia, els alumnes de l’Escola i tot aquell que s’hi va voler sumar, ens van delectar amb una creació musical improvisada i multitudinària al bell mig de la sala. Així com d’una impro amb professionals de la música clàssica (una cosa mai vista!!) de la mà del col·lectiu Free’t.

Ojalá Estë Mi Bici es va encarregar de convidar a quatre grups que mostressin l’essència del col·lectiu a sumar-se a la vetllada: Have Fun (de Màlaga), Rat Penat (Montreal), Los Nitxos (Vitoria) i Charnego (Madrid). Sense oblidar-nos que, abans que comencés el soroll, ens vam trobar a la terrassa de La Capsa per xerrar plegades sobre autogestió, política i amor per la música.

I com resulta que no en vam tenir prou, Javugo va tancar la nit amb una mica de patxangueo.

Tot i que ens hi hem esforçat, les nostres paraules no reflecteixen la màgia d’una edició del #4Raons, pensareu. Nosaltres també ho vam pensar. I per això vam demanar a @turquoise_draws i @po.smile.jn que, amb el seu estil comiquero, ens relatessin totes i cadascuna de les trobades. Ah, i menció especial al cartellàs que va dibuixar en Ferran Roig. Tot un show!!

Un any més, amb motiu del Dia Mundial de la Música, La Capsa i L'Escola d'Arts Viu, presentarà el pròxim 20 de juny una nova peça audiovisual del procés ciutadà de creació musical #Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s'apleguin al voltant d'un nexe comú i compartit, la música, a partir de la interpretació d'una cançó.

La música és un bé accessible, que uneix persones i és capaç de crear sinergies i vincles molt potents. D'aquí sorgeix el projecte #almeuritme, de la unió entre diferents músics de la ciutat sota una afinitat compartida: la música.

L'almeuritme ha comptat al llarg dels anys amb una llarga llista de músics emblemàtics del panorama independent nacional amb qui hem pogut compartir aquest procés, com per exemple Alondra Bentley (Si tuviera), Els Pets (Bon dia), Sidonie (Estáis aquí) o Miqui Puig (Bonito Es).

Assajos i enregistrament

Un petit tast d'aquesta edició

El #4Raons és un experiment en constant evolució que porta anys acompanyant-nos. Des dels inicis al Cèntric (durant l’exili de la Capsa) passant per les edicions semestrals dels últims anys el projecte ha canviat molt de cara però no d’objectiu: subvertir les relacions entre propostes musicals, públic i territori. El que normalment anomenem concert, en el qual pagues l’entrada, escoltes i veus l’espectacle i marxes cap a casa (o a on vulguis) és el que no hi trobareu aquí. Potser resulta una mica confós d’explicar així que aquí va un cas pràctic:

En l’ultima edició ens van visitar els Cala Vento, un grupazo emo-pop-core, de terres gironines que va tocant per tota Espanya i per països encara més llunyans; l’Angeladorrrm que, resident a Barcelona, ens va encisar amb melodies dreampop i L’Enric i la Laia, que van muntar una de les sessions de BingoDJ més divertides fins la data.

Durant les setmanes prèvies els Cala Vento van conèixer l'Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat Tinta Blava i als Alumnes de 4rtD de l’Institut Salvador Dalí. Tant a uns com als altres van tenir la oportunitat de conèixer-se i de xerrar abans de posar-se mans a la obra, els Cala Vento els hi van demanar als primers que els hi enviessin textos i als segons que gravessin vídeos que reflectissin la utopia antisistema, la dependència emocional, la culpabilitat i l’amor quotidià. Després de 4 sessions d’acompanyament per part del grup, de gravacions a l’estudi de La Capsa i del taller de cinema del Invernadero, tant els textos com allò audiovisual van quedar llestos per a la música de Cala Vento. Mentrestant Angelardorrrm va conèixer al grup de Dones Percussionistes de la Colla de Gegants del Delta  amb les quals es van trobar 2 vegades a La Capsa per donar forma a una col·laboració musical. 

El dia del concert doncs, Angeladorrrm i les tamborileres van obrir la nit. El concert de dreampop es va convertir en una altra cosa, més percussiva i atàvica gràcies a la col·laboració amb les percussionistes. Un cop van acabar era la hora de la sessió de BingoDj, la qual va presentar la parella de capgrossos de L’Enric i la Laia, aquest mix de sessió de dj i bingo va fer que el públic ballés i ocupés el terra alhora, i que parlessin perquè només les aliances entre aquelles més joves i més veteranes podien tenir alguna oportunitat, i també va treure fum el Shazam, sí.

Quan es va cantar Bingo els Cala Vento ocupaven l’escenari i, en una proposta híbrida entre un concert a l’ús i varies càpsules d’improvisació, les veus del col·lectiu Tintablava, els vídeos dels alumnes de 4rtD del Dalí i la música de Cala Vento van crear una experiència única i irrepetible. De tot el procés se’n van encarregar de documentar la bona gent del Invernadero Films i us en deixem el resultat aquí abaix.
 

Però, i ara què? Doncs en la nova edició del #4Raons em decidit fer un canvi en el guió i, enlloc de convidar bandes de música (que lis haurà!) hem convidat col·lectius de música! Enguany comptarem per una banda amb l’ajuda de Ojalá Estë Mi Bici (OËMB), un col·lectiu autogestionat que porta més de 15 anys muntant concerts dins de l’escena underground de Barcelona i sent el sosté d’aquest circuit DIY en aquest racó de la península, i, per altra banda amb l’ajuda de Follia , el projecte de Mar Medinyà (del podcast l’Orella Furtiva) que buscarà posar en dubte les pràctiques més establertes de la música clàssica. Posarem en contacte a aquests dos col·lectius amb els de grups de Bucs de La Capsa i amb totes aquelles persones que estiguin fent música de nova creació i també amb intèrprets de clàssica de L’Escola d'Arts en Viu.

El 18 de maig llavors, podrem participar en una conversa entre el CSA Las Vegas de Màlaga i OËMB, veure 4 grups de música que ha convidat OËMB, escoltar la sorpresa en la qual Follia, el grup Free’t i L’Escola d’Art en Viu estan preparant i ballar amb la música de Javugo, el nostre dj de l’underground Pratenc. Tot per 6€. No es mala eh? Fes clic aquí i compra la teva entrada!

El cap de setmana passat, a l'estudi de la capsa, va tenir lloc l'enregistrament del treball final de grau de l'Elena Grueso. Aquesta és una de les accions, dins del Dispositu d'Acompanyament de TFG, que activa la Capsa amb els estudiants d'últim any d'ensenyaments musical.

El projecte "Génesis" és un recull de creacions pròpies de l'Elena i ha estat enregistrat pel Jordi C. Corch, que és el tècnic de l'estudi de la Capsa. Aquest EP es basa en la figura i vida de la Gatta Catana, icona dins de l'escena del Hip-hop a Espanya que, encara que ens va deixar molt jove, ha deixat una empremta molt gran en el pensament i l'esperit crític d'una generació de joves que ara mateix està convertint-se en adulta.

Com a part final d'aquest projecte, aquest divendres 3 a la Sala de la Capsa, l'Elena presentarà el directe de "Gènesis", que serà la prova de foc abans d'examinar-se per finalitzar els seus estudis de cant jazz i música moderna a la Fundació Conservatori Liceu.

Veniu a escoltar-la el divendres a les 21:00, és gratuït!

Com cada any el dispositiu d’acompanyament als treballs finals de grau dona suport a nous pratencs que es troben a l’últim any dels seus estudis en arts en viu. Com ens trobem a La Capsa, ens dirigim als treballs de final de grau en l’especialitat de música. Aquesta edició ja és la cinquena d’aquest dispositiu, que s’emmarca a les línies de suport a la creació dins del Sistema d’Arts en Viu del Prat.

Qui és l'Elena Grueso

Enguany una de les participants és l’Elena Grueso, antiga alumna de L’Escola d’Arts en Viu i usuària de La Capsa, on acudeix com a espectadora i també com a música professional. Els seus estudis se centren a aconseguir un control de la seva veu tant tècnicament com estilísticament (dintre del jazz i la música moderna) així com la formació d’una consciència i esperit crític dins del seu imaginari musical.

Gata Cattana: com continuar el seu llegat

El tema de la seva tesi és un anàlisi estilístic i musical del poemari de la Gata Cattana “La Escala de Mohs”. L’Ana Isabel Garcia Llorente (Gata Cattana) va ser una rapera, poeta feminista i politòloga espanyola. La seva prematura mort als 25 anys no va impedir que ens deixés un llegat de quatre àlbums discogràfics, dos llibres de poemes i un documental homenatge a la seva figura.

Els principals objectius de l’Elena són analitzar l’antologia poètica de la Gata Cattana per inspirar-se en el seu discurs, que empodera a la dona i que anima a la lluita social, sent conscient del valor que aportat dins del feminisme, la poesia i l’escena rap nacional.  És a través d'aquest anàlisi que es vol hohmenatjar-la, ja que gràcies a ella moltes joves com l’Elena l'han pogut tenir com a referent en l'adolescència.