Concert: Tronco
Tronco són la Conxita i el Fermí. Un duet de germans que formen un grup en un sistema solar paral·lel, perquè Tronco són d’un altre planeta, plens de frescor i atreviment, i sobretot, talent.
La Conxita Herrero dibuixa, fa còmics, fanzines i escriu poemes i cançons, i tot això ho fa de meravella. Dinamita pura. El Fermí Herrero de gran vol ser actor i/o maquillador artístic i/o maquinista. Gaudeix del bon temps, de la vida i de la fruita. L’interessen la història antiga i la cultura general. Com ells mateixos diuen: “olora i balla molt bé”. El seu menjar preferit és la gent tòxica i està a favor dels xurros i de la revolució sexual.
Tronco escriuren cançons per equilibrar l’increment del buit. Van començar a tocar junts perquè les seves habitacions eren colindants. Els hi agraden les festes que es desencadenen quan la seva mare, tiets, cosins i àvia s’ajunten per dinar. Són fans de Martirio, Antonio Machín i la “música tranquil·la en general”. Els hi encanten els acudits, Gloria Fuertes, "El Vigilant en el Camp de Sègol", Elías e Ignacio, María el Problema, Cosmo K, David Shrigley, Alexis Nolla, Albert Pla, The Bealtes, les havaneres i el poble cubà.
L’única cosa que no se’ls hi dóna bé en el món (en una proporció molt similar) són els compromisos seriosos i escriure texts promocionals. Detesten l’estat opressor i lluiten contra el mal. Les seves frases preferides són "lo que tú tienes en las venas no es sangre, lo que tu tienes es caramelo" i "un besito de yocolate".