El Neil Young de Flix (ho sento, li he robat al Santi Campos)
No sé que els hi donen a Flix, però ha de ser bo… El Xarim Aresté es presentava en concert a La Capsa després de desenvolupar una nova edició del cicle #4raons i de treballar amb tres grups dels bucs sota el paraigües del projecte Trainer. En arribar a la sala, sorpresa, un set muntat a peu d’escenari, que simulava ser un local d’assaig d’aquells que tots hem trepitjat en algun moment. Com aquells a l’inici dels nostres viatges musicals, on no hi faltaven ni els cartons d’ous, ni les eines de qualsevol garatge i fins i tot el pòster que tots teníem penjat a la nostra habitació adolescent (el meu era de la Banda Trapera del Río, per cert, a l’extraradi sempre hem tingut orgull de classe). Apareix el Xarim i es penja el seu tercer braç i comença una descàrrega elèctrica de tal magnitud que aconsegueix el que pocs grups aconsegueixen avui en dia: silenci. Durant els 90 minuts llargs de concert, la comunió entre músic i públic va ser tal, que ningú gosava parlar mentre el de Flix feia tremolar l’elèctrica o acaronava l’acústica amb delicadesa. Triï l’instrument que triï, Aresté sap treure tot el suc de les sis cordes, passant de moments d’absolut power a detalls d’aquells que estan sols a l’abast dels grans guitarristes. I la veu….. quin domini de la tècnica vocal (no, tranqui, no vas desafinar gens!!) La veu d’en Xarim és una altra força de la natura que sap administrar de manera magistral per acoplarla a cada detall, a cada distorsió, a cada canonada de les que surten de la seva strato o de la velleta acústica que viu els seus darrers moments dalt d’un escenari, com ha de ser.
Detall especial per a cada grup dels que treballen amb ell al Trainer, dedicant “Indomables” als Venturi, traient foc de l’elèctrica al tema dedicat als Spammers o fent la meravellosa versió del ending de Bola de Drac en honor dels Borja & Judit, el tercer grup trainer d’aquesta edició, que fan covers. A la sala es podia trobar també el ‘zine realitzat per Conxita Herrero i Dídac Rocho amb els haikus que van fer durant la preparació del cicle 4 raons.
I per tancar la nit, la traca. Després d’acomiadar-se del públic amb un “ara surto a fumar i beure amb vosaltres!” la retirada de l’escenografia i l’obertura del cortinatge de l’escenari ens van portar de nou al gran Xarim acompanyat aquesta vegada per la Conxita Herrero i una munió de músics dels tres grups Trainer, que van posar música a un text que s’encarregava de repetir la Conxita. Tota una tempesta sònica in crescendo a lloms d’un cavall boig, en honor de la banda del Sr. Aresté i d’un avi canadenc, del que el de Flix sembla un fill/alumne molt avançat. Esperem que aviat tingui més raons per tornar a trepitjar l’escenari de La Capsa, i si la següent és amb banda, ja cal que us agafeu fort, serà una tempesta!
Mdme. Dos Rombos
