La gran ruta indisciplinada de les Arts en Viu

Del 15 al 19 de novembre va tenir lloc una nova edició del Festival Indisciplinats i, a més de les presentacions dels projectes de la convocatòria /UNZIP, els equipaments d’arts en viu van oferir una rica programació

Un any més, Indisciplinats ha arrelat al Prat com les males herbes, omplint el territori de propostes artístiques que connecten i repensen els contextos i posant en escena els diferents projectes que impulsen els programes d’Arts Visuals i d’Arts en Viu de la ciutat.

Així, la programació del festival, que enguany s’ha celebrat del 15 al 19 de novembre, ha posat el focus en obrir imaginaris des de la contemporaneïtat i la celebració de l’art com a motor de transgressió, pregunta i joc. Les arts en viu han permès veure teatre relacional, pop surrealista, circ ple de poètica, performance queer, música tradicional feminista, un rodatge a l’aire lliure... L’assistència d’aquesta edició ha suposat més de 500 entrades per a les propostes d’Arts en Viu que van tenir lloc a La Capsa i el Teatre L’Artesà, a les quals s’afegeixen totes les comunitats i ciutadania interessada a les mostres gratuïtes dels processos de la convocatòria Unzip/ d’artistes com el col·lectiu Las Calatrava, Marién Moreno, Auri Alós, Col·lectiu del Mig, el Club Excursionista de l’Escolta o Elia Bagó, Borja Casanovas, Maria Roy i Sara Torres.

El públic, però, no estava sol. Entre proposta i proposta, l’equip d’amfitriones – la Conxita Herrero, el Guillem Gefaell i  el Cris Marco - ha estat l’encarregat de guiar i acompanyar la gran ruta indisciplinada, fent dels trànsits entre propostes espais de trobada i xerraeta a ritme de brilli-brilli.

L’Artesà: de contemplació i participació amb les fronteres més indefinides

La primera proposta d’Arts en Viu d’aquest Indisciplinats va ser La Scelta (L’elecció) de Roger Bernat, una acció escènica que ja va sentar les bases de que, en Indisciplinats, les fronteres de la escena són ben difoses. Roger Bernat és un dels referents del teatre relacional a Catalunya, una aproximació a les arts vives basada en la presentació de dispositiu escènics participatius. El Teatre L’Artesà va acollir la pre-estrena a Espanya d’aquesta nova creació que reflexiona sobre com es va la cultura. Els i les assistents van esdevenir programadors en un joc de realitat i ficción al procés de votació per a un espectacle que formarà part de la propera edició del festival. Spoiler: l’artista seleccionada en la votació final va ser Cris Blanco...

El dia més ple de programació escènica, però, va ser divendres amb un programa doble a L’Artesà: “Materia” d’Andrea Salustri i “One night at the Golden bar” d’Alberto Cortés. Amb l’espectacle de Salustri la Sala Gran es va sumir en un estat contemplatiu per a una proposta entre el teatre d'objectes, el circ contemporani i la instal·lació artística que es va poder programar amb la col·laboració de l’IF Barcelona. I tot just després, un altre tipus de contemplació ens va submergir en en l'ambient nocturn dels bars i de les relacions afectives on l’Alberto Cortés ens va parlar a la Sala Petita sobre identitat de gènere i les moltes cares que adopta l'amor. Una proposta en col·laboració directa amb La Capsa va posar el punt i final al programa doble de divendres a L’Artesà, amb una sessió amb LEIRE DJ, que va omplir de vida i festa el vestíbul del teatre també amb una barra especial i nocturna del Cafè L’Artesà.

Van ser dies també de propostes que omplien els diferents espais del teatre, activant processos que barregen l’art i la educació com Proyecto Pregunta del col·lectiu MilM2 amb l’Institut Pepa Colomer o diverses trobades i intercanvis amb l’Escola d’Arts en Viu, com va ser les sessions especials del Grup de Dansa Adults amb l’artista Luciana Acuña. Aquesta artista argentina de Grupo Krapp es trobava formant part d’Indisiciplinats amb Alejo Moguillansky d’El Pampero Cine per a l’Acció #1 de l’Aula de Creació de L’Artesà, la qual va acabar amb el que va acabar sent tot un esdeveniment a la ciutat: la performance “Efectos Especiales”. Amb ella, els carrers al voltant del teatre es van transformar en un gran plató de cinema, per enregistrar en directe un gran travelling en tres tomes que després s’emetien a la pantalla gegant del vestíbul de L’Artesà.

La Capsa: un collage sonor ple de contrastos i emoció

Julián Mayorga, una de les personalitats més enigmàtiques de la cançó a Colòmbia, va posar el fil a l'agulla de la indisciplina. El Bar de La Capsa es va omplir de la seva poesia surrealista i màgica, que, acompanyada de les mimoses que tothom que es va apropar va poder tastar, la nit d'un dijous qualsevol es va convertir en un oasis de celebració i caliu. 

La nit del dissabte, gairebé 300 persones van fer cap a La Capsa per a presenciar la cúspide del contrast: Marala, trio que conformen la Selma Bruna, la Clara Fiol i la Sandra Monfort, van presentar "Jota de morir". En aquest últim àlbum que orbita al voltant de la mort a la música tradicional a través d'una perspectiva empoderadora i punyent, les artistes entonen càntics a la mort, s'inventen testaments  i ballen Tik Toks. Per si el contrast encara no és evident, la nit va seguir de la mà d'Oro Jondo DJ Set, frenetisme en estat pur. Els seus sets (si és que es poden descriure amb paraules), beuen d'allò eclèctic, deixant surar vells clàssics de reggaeton entre ritmes bakalas, tota travessat pel hard techno. Una experiència immersive en què l'esterdard d'Indisciplinats va esdevenir, literalment, un limbo.

Els bombos a negres no van acabar el dissabte, perquè el diumenge al matí va tenir lloc l'última excursió del Club Excursionista de l'Escolta, projecte seleccionat a la convocatòria /UNZIP 2023, a la modalitat "Música i Territori". Projecte que ha realitzat excursions centrades en diferents vessants i figures del panorama musical del Baix Llobregat. Aquesta última sortida es va fer sota el títol de "La Rave Crepuscular", un recorregut físic i mental per la història dels ritmes electrònics i el seu vincle amb l'escena baixllobregatina.

Amb l'altaveu encara a l'espatlla, l'excursió va finalitzar al Bar de La Capsa (el cercle perfecte). Allà esperava Sofia, que va posar el punt final a aquesta edició del festival amb els seus ritmes electrònics, lletres innocents i sarcàstiques que van embaucar a totes les 150 persones que van arribar a la meta del viatge indisciplinat.

Una sinèrgia de molts agents

Indisciplinats posa en joc i sinèrgia als diferents equipaments que impulsen el programa d’Arts Visuals de la ciutat (els Centres Cívics Jardins de la Pau, Sant Jordi-Ribera Baixa i Palmira Domènech), l'Escola d'Arts Visuals del Prat i el Centre d'Art Torre Muntadas; així com espais que promouen les arts vives com són el Teatre L'Artesà i La Capsa].