Laia Ruz: "La liebre del café"

BIOGRAFIA

Laia Ruz, il·lustradora i tatuadora local.Els seus treballs més personals es nodreixen de la quotidianitat i el món oníric. Sempre buscant diferents tècniques, motius, suports i dinàmiques.

Va iniciar la seva activitat artística exposant obra original a Barcelona. Algunes de les seves feines destacades són: el cartellisme de la Fira Avícola de l’any 2018, la il·lustració de gran format “Retorn al bosc” per a l’exposició ArtVinguda, i diversos relats gràfics i materials de difusió per a l’Ajuntament del Prat. L’any 2019 va formar part de l’equip seleccionat en la modalitat de projecte expositiu d’artista o col·lectiu local: “Tercer Gènere: realitats no subrogades”.

1. En un parell de línies ens podries explicar ¿Qui ets?

Sóc la Laia Ruz, àlies Ruzilustra, i sóc il·lustradora i tatuadora. He fet molts treballs il·lustrant cartells, contes, publicacions… Però recentment m’he centrat en el disseny de tatuatges i en portar les meves il·lustracions a la pell. Crear dissenys personalitzats, jugar amb textures, línies, simbolismes sobre l’anatomia humana és algo increïble. M’encanta.

2. Ens podries donar alguns detalls del procés de creació i conceptualització de la imatge escollida per ser la destacada del mes en la difusió de La Capsa?

En aquest brodat apareix un personatge que sorgeix d’una temporada de desvetlla. És la llebre del cafè i ha pres forma aquest any tan estrany. Fruit de les nits que no podia dormir de cap manera vaig començar una llibreta amb unes regles: Havien de ser dibuixos automàtics, directament amb un boli pilot, sense esbós. I m’havia d’oblidar de voler fer re transcendental, simplement havia de guixar, sense expectativa de fer algo bonic, carregat de significat o lògic.

Després de varies nits vaig adonar-me que era un bon exercici, que el traç m’agradava i que sobretot em relaxava molt. I van començar a sorgir coses interessants i personatges recurrents. Un d’ells és la llebre del cafè. És la materialització d’aquesta veueta negativa que segur que tots hem sentit alguna vegada. Lo important és que dibuixant-la vaig ser conscient de la seva existència i vaig poder deixar-la fora del meu cap, al paper. Veient a què ens enfrontem podem armar-nos millor.

Així que es pot dir que aquest bordat va ser el resultat d’una mena d’exorcisme. Més tard, ja al desconfinament, va saltar del paper d’aquella llibreta a la tela en forma de brodat. El meu primer brodat, no està del tot malament, oi?

3. Quin va ser el primer pensament que et va sorgir quan el David Sánchez et va fer la proposta de col·laborar amb La Capsa?

Em va semblar molt bona idea, i tot plegat em va recordar una cosa que tenia oblidada. Quan era petita m’agradava agafar les «caixes» on anaven els CD’s i fer el meu disseny alternatiu de la imatge del disc tot escoltant les cançons. Algunes vegades feia els fulletons on venien les lletres i tot! Tant de bo algun dia pugui il·lustrar la portada d’algun disc de veritat.

4. Coneixies La Capsa d’abans? ¿Havies vingut alguna vegada?

I tant, vaig fer la secundària a l’institut Salvador Dalí, així que per una raó o altra sempre acabàvem aquí. Recordo amb molta nostàlgia les trobades amb amics, les llums i el fum, el calor humà, la música retronant al pit, els riures…
De l’antiga recordo amb especial carinyo una nit fa molt, molt de temps, que tocaven Chainsaw i Walk away entre d’altres. Va ser una de les nits més sonades que recordo. Al meu grupet i a mi ens encantaven aquests dos grups, i sabíem que si tocaven era nit èpica assegurada i una vegada més ho va ser!
I de la nova Capsa recordo el concert que va fer Alea Fellas. Vaig anar a veure el meu germà, que era el DJ del grup. Em va fer molt feliç poder veure com feia el que li agrada amb la seva gent.

5. Quina és la teva música preferida? Ens podries donar el nom d’alguns discos o bandes que sonen últimament al teu reproductor?

No crec que tingui un tipus de música preferida, depèn molt del moment. Per dibuixar o simplement evadir-me escolto Kiasmos, Tame Impala, Nina Simone, Chet Baker…
I en general últimament sento molt Billie Eilish, Rozalén, Die Antwoord, Stay Homas, The Black Keys… També m’agrada molt la música dels 70, en fi, que picotejo una mica de tot depenent del meu estat d’ànim o el que estigui fent! Les noves plataformes faciliten molt fer llistes i escoltar just el que volem en cada moment.

6. Si et demanéssim relacionar la teva imatge amb una cançó o un estil de música, quin seria? (Ha de ser fàcil! No volem donar-li al coco!)