Mireia Bordonada: "Wau!"
Sóc dona, fotògrafa, mare de l'Hèctor i l’Aritz i una mica irreverent. En procés de creixement i aprenentatge constant.
BREU TRAJECTÒRIA
Mireia Bordonada estudia fotografia a l'IEFC. El 1999 inicia el projecte fotogràfic en el que encara hi treballa, un recorregut pel món underground de Barcelona. El seu treball es basa principalment en fotografiar el seu entorn, allò que li és més familiar i proper. Amb el reportatge Belfast, entre el joc i la violència, l'any 2005 guanya la beca del V Seminari de Fotografia i Periodisme d'Albarracín. El 2009 comença a treballar com a tallerista de fotografia participativa a la presó de Quatre Camins, i el 2011 realitza un curt a la presó de joves, un projecte de Ruido Photo. Ha estat editora gràfica de la revista digital Descobrir Catalunya i treballa com a docent en escoles de fotografia i impartint tallers de foto participativa. Fundadora de l'escola de fotografia FUGA. Els seus treballs s'han projectat en
diferents esdeveniments i festivals de fotografia. Gran amant i practicant de la fotografia analògica, metodologia que utilitza per elaborar tots els seus projectes personals. Després de cursar el postgrau de direcció de fotografia a l’ESCAC, està iniciant els seus passos en el cine com a directora de fotografia.
En un parell de línies ens podries explicar ¿Qui ets?
Sóc dona, fotògrafa, mare de l'Hèctor i l’Aritz i una mica irreverent. En procés de creixement i aprenentatge constant. Després de 20 anys en el "món foto" he començat els meus primers passos en el "món cine", i m'encanta. Amb alguna idea al cap que espero que mica en mica agafi forma!
Ens podries donar alguns detalls del procés de creació i conceptualització de la imatge escollida per ser la destacada del mes en la difusió de La Capsa?
Està feta amb una càmera compacta analògica, una nit de ballaruca i “desenfreno”. El meu treball es basa a fotografiar el meu entorn, la meva realitat. En aquella època la nit era molt present i era el que fotografiava. Ara fotografio famílies de punks&skins amb els seus fills i filles un dia de platja.
Quin va ser el primer pensament que et va sorgir quan el David Sánchez et va fer la proposta de col·laborar amb La Capsa?
Ostres, que guay! Em sembla molt interessant i important recolzar als i les artistes locals, aixi que merci per fer-ho!
Coneixies La Capsa d'abans? ¿Havies vingut alguna vegada?
Sisi, de molt joveneta! El 1999 vaig venir a un concert de Malas Cartas, Suburban Rebels i Ultimo Asalto, música punk / oi!
Quina és la teva música preferida? Ens podries donar el nom d'alguns discos o bandes que sonen últimament al teu reproductor?
Doncs la veritat que depèn del dia i del que faig... per concentrar-me i treballar m'agrada Ludovico Einaudi, per estar per casa alguna cosa més tranquil rollo Soul, rocksteady... i el punk rock sempre m'entra bé! Últimament, escolto molt David Bowie, el LP The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars. També sóc molt fan del punk rock d'Irlanda del Nord: Undertones, Rudi, SVff Lille Fingers, Protex. I com no, The Clash i Ramones! Uns clàssics!
Si et demanéssim relacionar la teva imatge amb una cançó o un estil de música, quin seria? (Ha de ser fàcil! No volem donar-li al coco!)
Em costa pensar en alguna cosa que no sigui el mateix grup de la foto, Wau y Los Arrrghs! I tot i que el tema "Demolición" no sigui d'ells, la versionen i és un temazo!
("Wau y Los Arrrghs!" al Gambeat weekend Barcelona. Sala Upload, el 3/9/2011)
Técnica: Fotografia, pel·lícula B&N Tri-X 400
