Míriam Vázquez: "Es un día caluroso"

1. En un parell de línies ens podries explicar ¿Qui ets?

 Sóc il·lustradora, serigrafista i una enamorada de l’autopublicació. M’agrada treballar sobre la quotidianitat, o com escapar d’aquesta a través de la fantasia. Trobo els meus referents en les novel·les de ciència ficció, en les pel·lícules indie i en la música.

2. Ens podries donar alguns detalls del procés de creació i conceptualització de la imatge escollida per ser la destacada del mes en la difusió de La Capsa?

Aquesta il·lustració la vaig realitzar fa anys per un fanzine de Liverpool amb el títol Grrrls in Their Underwear. La temàtica de la publicació la marcava el mateix títol, havia de retratar una dona en roba interior. Em va vindre al cap la intimitat que es crea a casa, i la calor de la llar es va traspassar a la calor d’un dia d’estiu. I el resultat va ser aquest, un moment personal que es mostra al públic, però que manté la privacitat de no saber que està pensant.

Per al procés utilitzo des de fa anys el mateix. Faig un esbós al cap, i quan ja tinc la composició planejada dibuixo i entinto a mà, després digitalitzo la imatge (i si és necessari, retoco) i poso el color de manera digital. Normalment acoloreixo per zones, però en aquesta il·lustració vaig voler crear un clima general i vaig “buidar” la imatge de colors, per tal d’aconseguir llums i ombres.

3. Quin va ser el primer pensament que et va sorgir quan el David Sánchez et va fer la proposta de col·laborar amb La Capsa?

Em va semblar tot plegat una idea genial, crear vincles d’imatges amb música és fantàstic. Estic encantada de participar en aquest projecte.

4. Coneixies La Capsa d’abans? Havies vingut alguna vegada?

 Vaig créixer en El Prat, i La Capsa es va convertir durant molts anys en un escenari recorrent. De fet, recordo el primer cop que vaig entrar dins. Se celebrava el Happening Pota Blava, uns concerts de música local, i el grup on tocava el meu germà, Uncertain Blue, no només va participar, sinó que a més va guanyar.

També vaig assistir a molts concerts, que avui dia conservo en la meva memòria. Com el grup de pop-rock indie La Habitación Roja, o els de pop Astrud, Ellos… però el més espectacular que vaig veure va ser Aviador Dro y sus Obreros Especializados, van transmetre la seva energia a tot el públic i tinc el recordo d’haver anat a una gran festa.

5. Quina és la teva música preferida? Ens podies donar el nom d’aguns discos o bandes que sonen últimament al teu reproductor?

M’agrada la música Soul dels 70 (Al Green, Darondo,…) fins a la més actual com Lee Fields & The Expressions o Charles Bradley. A més de l’Indie Rock, el Dream Pop o el Rock Psicodèlic entre altres.
Des de fa anys que m’acompanyen, i avui dia, segueixo escoltant als grups canadencs Mac de Marco i Sean Nicholas Savage, com també al californià Jerry Paper. Qualsevol disc d’aquests tres grups és fantàstic. Per altra banda, escolto una pila de cançons de Soft Hair, Yellow Days, No Vacation, Cosmo Pyke, Sports,… que componen el meu propi disc.

6.Si et demanéssim relacionar la teva imatge amb una cançó o un estil de música, quin seria?

Els colors càlids i sufocants de la imatge, els relaciono amb la cançó Tropicalia, de Beck.