Mishima. Ara i aquí

Espectacle en col·laboració amb La Capsa]

ARA I AQUÍ, de Mishima

XX Aniversari

El passat, com deia Shakespeare i ara reblen els Pixies, és un pròleg.
Mishima n’és un bon exemple. Ha hagut de ser al cim de la seva carrera, en plena gira del seu darrer àlbum Ara i res (2017), unànimement assumit com un gran disc de maduresa, que la banda barcelonina s'adonés que compleix vint anys (va ser a finals de 1999 quan van gravar la seva primera maqueta). Per celebrar-ho, David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), han decidit retre un doble homenatge al repertori que els ha portat fins aquí.

En primer lloc, amb la publicació d’ Ara i aquí (TRIS, 2019), testimoni dels dos concerts de Nadal que van oferir a la sala Apolo de Barcelona els dies 20 i 22 de desembre del 1999; ni més ni menys que el primer directe de la seva trajectòria, un retrat fidel de l’energia, el vigor i l’emoció de les seves actuacions en viu, un cúmul de sensacions a mig camí entre la comunió i la catarsi.

I després, tot encetant una gira que es va iniciar el 3 de maig passat a les escales de la Catedral de Girona, on el veritablement important són les cançons. Cançons com rastres de pintallavis, que parlen del declivi de l’home públic, aquell que trucava a casa, recollia les fotos i pagava la multa, però que mantenia la set tota la vida; cançons que ens van ensenyar que tot és ordre i aventura, que no existeix l’amor feliç i que l’ànsia cura. Una manera molt personal d’entendre el rock, allà on es troba amb la chanson, Tin Pan Alley i l’indie, que -vuit discs d’estudi i centenars de concerts després- han jugat un paper crucial en la renovació de la música popular a casa nostra.