EL DESCOMPOSITOR JORDI URPÍ

Músiques balcàniques amb Jordi Urpí

Cartografies de la diàspora

Compartir a:

El 12 de Juliol de 2012, el periodista i Dj Jordi Urpí, conegut també sota el nom de Dr.Batonga! o per projectes com Balkatalan Experience, va compartir una part dels seus coneixements sobre les músiques balcàniques en la tercera sessió del Descompositor.

A diferència de les sessions prèvies, sota el paraigües de músiques balcàniques s’aixopluguen una gran quantitat de manifestacions musicals de cultures geogràfica i temporalment molt distants i per tant, era interessant poder fer una mirada àmplia i personal al concepte.

Un dels primers contactes amb les músiques balcàniques de molts de nosaltres sorgeix de la pel·lícula Underground  (1995, Emir Kusturika) on podem escoltar – Kalasnjikov – Underground de Goran Bregovic obrint la pel·lícula. Emir Kusturica i Bregovic, ambdós nascuts a Sarajevo, van col·laborar durant una època amb grans peces que van aconseguir ser tot un hit. De fet en aquella època Bregovic vivia a París però era de procedència Iugoslava on ja va formar part d’un grup de rock, Bijelo Dugme, que va ser força crític amb el règim comunista de l’època en mans del Mariscal Tito.

Kusturika a més de director és músic amb una prolífica carrera amb la seva No Smoking Orchestra , una banda de rock que recull el so tradicional de Sarajevo i els Balcans a partir de versions tradicionals però també amb temes propis.

El cinema dels balcans facilita l’entrada i difusió d’aquest tipus de música amb pel·lícules com Time of the gypsies   (1989), que va marcar la primera col·laboració entre Kusturika i Bregovic, o bé Latcho Drom  (1993) de Tony Gatlif que parla del viatge dels gitanos des de la Índia fins Andalusia parlant pels turquia, Romania, balcans… i on podem escoltar grups com Taraf de Haïdouks Taraf de Haidouks – Dumbala dumba.

La zona dels Balcans és una terra de pas, terra de conflictes i enfrontaments: la recent guerra dels Balcans l’inici de la 1era guerra mundial. De fet remuntant-nos en el temps cal recordar que, de fet, els Almogàvers, amb Roger de Flor i de més, van arribar fins a Istanbul passant pels Balcans. Després també van passar-hi els Otomans que van arribar a conquerir bona part dels balcans. Una bona clau de l’èxit es diu que eren uns soldats força sanguinaris que anaven al camp de batalla acompanyats de música com aquesta: Asfalt tango de la Fanfare Ciocarla (Baro Biao, 1999), els Fanfare Ciocarla, rumanesos, són considerats els reis del metall, pel domini i velocitat dels instruments de metall i vent en les seves composicions.

Però a més de ser zona bèlica, els Balcans han estat també un territori d’acollida i Hi ha un tema del Gato Pérez que ens pot ajudar a entendre aquesta idea, la cançó Rumba dels 60 Gato Pérez – La Rumba Del 60’s on diu de les rambles “Hi ha gitanos i jueus, valencians i portuguesos, andalusos i argelins, mallorquins i aragonesos“, traslladada a la zona geogràfica dels Balcans podria ser així “hi ha gitanos i jueus, búlgars i croates, albanesos i grecs, aragonesos i catalans“.

De fet, tornant a temps d’invasions i lluites cal recordar i posar l’accent en la influència otomana (provinents d’Àsia central) i els 500 anys de domini dels otomans sobre territori balcànic (De Constantinopla a Viena), de fet Bòsnia, Kosovo i una part de Grècia encara estaven sota domini otomà fins ben entrat el segle XIX.

Passem a escoltar als serbis Boban Markovic i el seu tema Hava nagila. Aquesta fanfàrria, competidora amb la Fanfare Ciocarla en el festival de fanfàrries Guča Trumpet Festival van ser “convidats a no presentar-se més” al concurs després de guanyar de forma consecutiva massa edicions d’aquest festival que se celebra cada estiu als balcans.

De fet aquesta cançó Hava nagila és un tema d’orígen jueu i aquí obrim més encara la Diàspora i la música dels balcans apropant-nos a la música Klezmer pròpia dels jueus ashkenazis de l’est d’europa, d’arrel cultural diferent dels sefardites, que parlan yiddish, el Klezmer neix cap al segle XV als shtetl (assentaments de l’est d’Europa), on fan una lectura més heterodoxa de la Torà que els porta a fer una música més festiva. Per tocar Klezmer hi havia els Klezmorin, els músics que anaven de poble en poble buscant les festes i celebracions on tocar la seva música. Un dels moments més importants era els casaments on no podia faltar un Klezmorin que tocava els temes que demanava la família i els assistents a la boda. Hi havia una cita al món jueu que deia “mai falti un klezmorin, però que no sigui el nuvi” i és que la vida dels Klezmorns no era una vida fàcil i assentada.

Un altre tema de música Klezmer és Odesser Bulgar Dance de Natfule Brandwien’s Orchestra  (Naftule Brandwein Orchestra) amb el so del clarinet i el ritme entretallat amb el contratemps tan característic d’aquesta música. De fet Odesser és la ciutat ucraniana d’Odessa, que surt a les escales de el cuirassat Potemkin. Els països que s’associen als balcans són diversos (MAPA viquipèdia) des d’Eslovènia (la porta dels balcans) fins a la part europea de Turquia) i els límits culturals són dificilíssims d’establir amb claredat donat que la influència cultural de la música balcànica és amplíssima.

Més enllà dels estats hi ha països petits com Albània, Kosovo, Macedònia i regions poc conegudes com la Bucovina, Vojvodina (minoria honagresa), Banat (minoria alemanya), mminories culturals i lingüístiques que sovint queden minorades per l’Estat en què s’inscriuren. Un d’aquests pobles és l’albanokosovar dels qui ens posa el tema Trendafili boj shijere de Redap Zijazi 

Móstar és una ciutat molt important en la música balcànica i una ciutat símbol pel pont de Móstar durant la guerra dels balcans… d’aquesta ciutat sorgeix el projecte Mostar Sevdah Reunion i el tema Mujo Kuje Konje po mjesecu (Mostar Sevdah – Mujo Kuje Konje Po Mjesecu) . El to Sevdah és una música melancòlica que parla de cors trencats, de l’exil·li, és una cançó sentimental pròpia de Bòsnia, com el Fado o el flamenco, el tango es donen en altres cultures.

Gran influència turca en la música dels balcans, de fet hi ha peces que als balcans diuen que es toquen amb un estil turc. A Istanbul hi ha documents que certifiquen que els gitanos van arribar fa més de 1.000 anys i entre d’altres professions van treballar en les quadres dels palaus imperials d’Istanbul i encara ara a la primavera hi ha la festa ahirkapi, una festa de primavera que omple el carrer de música. Un exemple d’aquests gitanos és el clarinetista i improvisador Selim Sesler  un gitano afincat a la regió de Tràcia present a la pel·lícula crossing the bridge, a l’escena del bar on es marca un solo de clarinet impressionant.

A banda de la capacitat d’interpretar i tocar, molts d’aquests músics, gitanos, jueus o el d’on siguin són músics per herència familiar, han crescut amb la música i la porten a les venes, potser d’aquí ve la seva capacitat d’assimiliar, altres han adquirit aquest alt nivell d’interpretació per haver-se educat musicalment en el bloc comunista en què l’educació era dura però assolia un nivell excepcional. Tots els músics tenen una capacitat impressionant d’escoltar cançons i interpretar-les passant-les pel seu sedàs, de fet Taraf de Haïdouks fa un tema, Maskarada que és un disc homenatge a músics de cultura clàssica que s’havien apropat a les músiques populars com Bela Bartok o Manuel de Falla. En aquest cas escoltem Agonija de Koçani Orkestar com un exemple de temes versionats.

Però també tenen un paper important les remescles, el remix ha alimentat la difusió de la música balcànica pel món, de fet els remix no fan sinó afegir als fonaments tradicionals elements que la majoria de nosaltres podem reconèixer (electrònica, reggae, ska…). Un dels exemples que escoltem és “Usti, Usti baba” de Koçani Orkestar vs Señor Coconut, una cúmbia balcànica.

De fet si mirem una mica enrere en el temps, aquí vam començar a conèixer la música balcànica cap als 80 amb l’entrada i consolidació de l’etiqueta world music dins de la qual aquest tipus de música encaixava molt bé. Però va haver-hi uns músics de l’est europeu que, molt abans dels 80, en el període de les guerres, van haver d’emigrar als Estats Units pel nazisme i es van fer famosos en la diàspora jueva del s.XX. Però la diàpsora històricament sempre ha afavorit aquesta disseminació dels jueus i de la música Klezmer arreu del món i la influència d’aquest estil a moltes altres músiques i cultures.

Tornant als Estats Units, els jueus van entrar en el món del jazz als Estats Units i Jordi Urpí ens recomana descobrir el disc Kosher nostra per endinsar-nos en aquesta presència i aquesta interacció entre cultures, llengües i músiques diferents que es va donar als Estats Units entre 1880 i 1950 aproximadament.

I més enllà de la presència i la influència als Estats Units, la música balcànica i la seva cartografia s’entrecreuen amb moltes músiques i estils, hem pogut escoltar sons més tradicionals com els Kaidouks, la Ciocarla, altres músics que han donat difusió i projecció a aquesta música com Bregovic o Kusturika i trobem també joves que fan coses noves com el rap del txec Gipsy.cz, el so contundent dels hongaresos Besh o drom, l’eslovè Magnificio, l’electrònica del grup serbi Vrelo… La diàspora no només és geogràfica sinó que les formes, estils i variacions que acull l’etiqueta músiques balcàniques és amplíssima.

Mirant-nos una mica el melic i la producció musical a casa nostra trobem a gent com Cheb Balowski, Dúmbala Canalla, Amparanoia, Gertrudis, Berta Matahari Dj que mostren clarament influències balcàniques en els seus projectes musicals. Potser falta establir una connexió clara entre aquestes músiques i els rumberos gitanos, potser la influència i connexió més clara en aquest sentit és el de la banda Dusminguet amb Naat Veliov de Taraf de Haïdoküs) [la dansa de l’imbècil de Dusminguet: Dusminguet – La Dansa De L´imbécil

I per acabar la tercera sessió del Descompositor el Jordi Urpí ens parla de l’Esma Redzepova, la reina dels gitanos, no només dels Balcans, aquesta dona nascuda a Skopje, Macedònia és una llegenda viva en el món musical que hem estat tractant en què més enllà de fronteres són els sons els qui agrupen una forma de viure i gaudir de la música!

De dilluns a dijous de 11.30h a 23h, divendres i dissabte de 11.30 a 00h i diumenge de 11.30h a 23h.

BUTLLETÍ

subscriu-te a la newsletter i rep totes les novetats

COM ARRIBAR

LES MORERES

VEURE MAPA