Nit "a lo bonzo" amb Los Punsetes i Los Ganglios
Teníem bastant clar que la de divendres podia ser una nit d’aquelles per emmarcar. Hi havia molts motius per afirmar-ho i al final així va ser.
Titulem aquesta crònica “bonzo” prenent el nom d’una cançó del darrer disc de Los Punsetes, LPIV. I és que música “a lo Bonzo” va ser el que ens van oferir Los Ganglios i Los Punsetes. Lletres crues, sarcàstiques, plenes d’humor, provocadores i un directe entregat que va respondre a les expectatives de la gent que va acostar-se a La Capsa divendres.
Van obrir la nit Los Punsetes, una proposta més guitarrera amb aquella posada en escena hieràtica de l’Ariadna que sobta i sedueix alhora. Van desgranar un a un temes del seu darrer treball i d’anteriors sense oblidar-se dels grans hits, acompanyats d’uns visuals ochenteros i retros molt enganxats a la música i amb una presència important en el seu directe.
El tàndem Félix Rodríguez de la Fuente i Jacques Cousteau va obrir el concert de Los Ganglios. Tota una declaració de principis, una posada en escena que ja situava per on anirien els trets… I és que els visuals i les imatges impossibles donaven peu al Xoxé Tétano a anar presentant les cançons en què la cúmbia, la música màquina, i els estils més diversos s’anaven mesclant amb l’humor negre, la mala llet, el sarcasme enmig d’un directe animat des del minut 1. La botzina del Xoxé donava pas a una sala que alçava els braços i corejava quasi tots els temes com si d’himnes es tractés.
En GzZ! va tancar la nit al bar amb una sessió que va saber trobar el fil més que perfecte de la nit. Humor, ritmes i grans hits van posar el punt i final a una nit per emmarcar. I que en vinguin moltes més!
