Pau Vallvé i Cris Buenmojo, plaers pròxims
La nit va començar amb el Cris Buenmojo, un músic polifacètic i bregat en mil i una aventures sonores que pujava a l’escenari de La Capsa per obrir la nit amb un repertori en què cançons pròpies i versions van anar alternant-se.
Acompanyat del Fosi al baix, i en dos versions també de la Mònica Escrig, el seu concert va moure’s entre estils i registres ben diversos, del funk de mai sóc prou bo per a tu a la versió del Chicago de Sufjan Stevens cantada per la Mònica Escrig i també a un tema propi inspirat en una cançó del Pau Vallvé.
Després va ser el moment del Pau Vallvé, que tot i haver actuat al Cèntric, era el primer cop que pujava a l’escenari de La Capsa. Ho feia amb ganes perquè, tal i com va explicar, ha anat seguint el procés de treball fins a aconseguir reobrir-la. I el plaer era mutu perquè hi ha músics amb qui hi ha una connexió especial i el Pau és un d’aquests i el seu concert ho va posar de manifest!
Tema a tema ens endinsava en el procés de treball de Pels dies bons, la fugida a Banyoles, l’enregistrament noctàmbul, la composició de les lletres, la sonoritat, la maquetació, els diners i com es va anar emocionant i liant fins a fer-se el disc ell solet.
Amb la presentació de cada cançó guanyava un pas endavant de la gent a l’escenari, amb cada presentació però també gràcies a la preciosa sonoritat de tots i cada un dels temes. Acompanyat per una banda d’altíssim nivell, el seu directe millora el disc en calidesa, proximitat i qualitat.
A més de les cançons de Pels dies bons, també vam poder disfrutar de temes d’altres discos i d’altres projectes com Estanislau Verdet (com l’enyorem!), també en les presentacions ens explicava i feia conya sobre el tòpic del cantautor trist, deprimit… també ens va regalar reflexions sobre la idea de l’èxit i sobre com un músic es relaciona amb cançons que tenen tan bona rebuda…
En fi, tothom va sortir emocionat del concert i una prova d’això és que va esgotar els vinils que portava per vendre i va vendre també molts cd’s del seu darrer treball. I la gent tenia ganes de més Pau Vallvé, i nosaltres també, perquè és un plaer tenir-lo a prop.
