Peça de la sèrie "Reconstrucció d'un mapa de memòria col·lectiva" la imatge de març per Silvia Martos

En un parell de línies ens podries explicar ¿Qui és Silvia Martos?

¡Hola! Doncs el meu nom es Silvia Martos i encara que no m’agraden les definicions ni etiquetes però seria tal cosa com una pratenca- artista plàstica-visual-dissenyadora gràfica textil- dissenyadora de moda i il·lustradora. Sempre he estat embolicada per l’art tal com el dibuix, la il·lustració, la pintura i el disseny/art tèxtil. Vaig començar a Escola d’arts del Prat des de molt petita on actualment exerceixo com a educadora. Els meus treballs artístics parlen de les experiències i memòria de la qual sempre m’agrada vincular la participació voluntària col·lectiva, de vegades fais encàrrecs de freelance com dissenyadora gràfica tèxtil, com investigo en tècniques tradicionals tèxtils com els tints o els tapissos. Ara estic dedicant els meus treballs més a la il·lustració. Els animals, la natura i la lectura són fonamental per a mi.

Ens podries donar alguns detalls del procés de creació i conceptualització de la imatge escollida per ser la destacada del mes en la difusió de La Capsa?

La imatge pertany a una de les seixanta peces que componen l’obra Reconstrucció d’un mapa de memòria col·lectiva que vaig realitzar fa alguns anys com a peça d’art tèxtil contemporani. Les peces parlen del concepte de petjada, rastre o taca com a metàfora de les vivències, processos d’aprenentatge mitjançant la oxidació. Clarament es una representació de una vagina, que pot representar poder però a la vegada dol. Encara, però, no vull fer una definició clara del que representa la imatge, crec que cadascun pot realitzar les seves interpretacions i opinions personals.

Quin va ser el primer pensament que et va sorgir quan el David Sánchez et va fer la proposta de col·laborar amb La Capsa?

Em va semblar una proposta interessant com a col·laboració, donar l’oportunitat a artistes emergents o artistes residents al Prat (Que som molts! El Prat està ple de creativitat!) per a donar visibilitat als nostres projectes artístics i connectar d’alguna manera.

Coneixies La Capsa d’abans? ¿Havies vingut alguna vegada?

 De tota la vida. Un dels pocs espais al Prat on pots gaudir d’un bon menjar i bona música. Solc freqüentar aquest espai, anar a escoltar artistes musicals, mil activitats que s’organitzen i espais de trobada.

Quina és la teva música preferida? Ens podries donar el nom d’alguns discos o bandes que sonen últimament al teu reproductor?

 Bé, aquí puc dir que tinc ànima d’antany, i quina més ben dit ja que la meva música preferida és el Soul, Blues, Rhythm and Blues, però també tanteig amb el Rock, Drum, Hip hop. Quan era petita recordo que el meu pare tènia un parell de discos de The Platters, Ray Charles, James Brown alhora que la meva germana major escoltava molt de R&B i Hip hop en aquells finals dels 90 i 2000 (record que em manllevava el radiocassete de la meva germana perquè m’encantava escoltar el programa La llista negra de Flaix FM) però sobre els quinze vaig tenir una revelació d’artistes femenines com Aretha Franklin, Nina Simone, Etta James, Billie Holliday, per a mi, unes referents de dones apoderades que em van marcar molt. No freqüento estar al corrent dels nous estils musicals sincerament, encara que des de fa un parell d’anys vaig afegir a mi top a l’artista australiana Tash Sultana que he tingut el plaer de viure en directe un parell de vegades.

 Si et demanéssim relacionar la teva imatge amb una cançó o un estil de música, quin seria? (Ha de ser fàcil! No volem donar-li al coco!)

Doncs segurament com la cançó Think (About it)- versió Live at the Apollo Theather 1972 de l’artista Lyn Collins (molt fàcil de trobar al spoty!) d’un discurs potent en directe musical feministe amb ritme de Funky & Soul on la veu greu de Lyn posa la pell de gallina.