EL DESCOMPOSITOR JONI D.

Un assalt al punk amb Joni D.

Compartir a:

Joni D. és un activista social i cultural que esdevé una peça clau per entendre l’escena punk i underground de la ciutat de Barcelona i dels seus voltants. El passat 14 de febrer va compartir, a la sala de revistes i publicacions de la Biblioteca Antoni Martín, una xerrada sobre el punk, un assalt a aquest estil, al seu context social i al seu desenvolupament també a Catalunya i Espanya.

Orígens i primer punk – El punk a Espanya i Catalunya – 2a generació de punk – Enllaços a spotify, youtube i imatges

ORÍGENS I PRIMER PUNK

Comencem aquest club d’escolta situant-nos en els antecedents de la música punk i escoltant Iggy & The Stooges i el seu tema Search & Destroy. Aquesta banda americana esdevé un antecedent musical important per a les primeres generacions punks. L’agressivitat musical i estètica, la salvatgia en les formes i l’orgasme mental del seu projecte musical esdevenen una influència clara pels joves de la dècada dels 70. Un altre dels antecedents musicals és Lou Reed & The Velvet Underground, una banda que prové més del Glam però que té una influència decisiva en la configuració del que coneixerem com el punk. En Joni D. destaca també a The New York Dolls, una banda amb poc reconeixement en el seu moment però que va esdevenir decisiva en la configuració del moviment musical.

Escoltem a Mc5 (Motor city five) una banda dels EEUU, de Detroit, que es va caracteritzar pel seu activisme polític i social i que van crear el moviment de les panteres blanques o white panters, com un paral·lelisme amb els black panthers, un moviment d’autodefensa de la comunitat negra d’Estats Units en un moment àlgid de conflictes racials. Joni ens punxa un dels temes més destacats Kick out de jams.

Fem un salt i ens situem ja a mitjans del 1975, 1977 i el naixement dels primers grups que coneixerem com a punks. En les portades i l’estètica del disc ja podem observar (foto 2275), una imatge agressiva, en blanc i negre, samarretes curtes, jaquetes de cuir… L’estil i l’estètica del punk de EEUU és molt més de carrer i pobre que no pas el model britànic que identifiquem amb el punk.

Els Ramones es van caracteritzar per la velocitat, la força de les guitarres, l’acceleració els temes curts i les guitarres distorsionades… No hi havia solos, la bateria seguia un mateix patró. Un directe en què els músics estaven molt immòbils però que aconseguia desprendre una energia impressionant. Escoltem un tema del seu tercer disc, “Rocket to Russia” de 1977  que va ser el que els va catapultar a la fama i la cançó shena is a punk rocker, un homenatge a la dona punk, que va esdevenir tot un himne generacional.

Mentrestant al Regne Unit apareixia el que va ser reconegut mundialment com a punk, és l’època dels The Clash. Ja en el seu primer disc podem veure la diferència en les portades, l’ús de blanc i negre persegueix una imatge i una estètica més agressives. Però l’estètica dels The Clash és diferent, ja porten la bandera anglesa, els cabells de punta, la jaqueta pintada… Una mica apunta ja a la imatge que es va popularitzar lligada al concepte de punk.

El punk és un moviment que sorgeix per una situació social concreta, en aquest cas una crisi mundial com la que ara estem patint i que sorgeix com a moviment artístic de resposta. Però també el manager dels New York Dolls intenta crear un producte ( igual que Warhol va crear la Velvet Underground) que es dispara al Regne unit amb l’explosió i naixement d’una gran quantitat de bandes i projectes que segueixen aquesta línia i que ajuden a configurar el moviment punk.

Escoltem la cançó White Riot dels The Clash que convida als joves blancs a rebel·lar-se i que es publica després d’una revolta de joves negres al Londres dels anys 70. I és que el punk va ser una petita revolta cultural dels joves blancs.

I desplacem el focus d’atenció de les grans icones del punk a grups de segona fila sense els quals seria difícil entendre el moviment.

Dead boys, dels EEUU, va ser una banda de segona fila. Podem trobar en els seus temes més solos de guitarra que els relacionen més amb el rock que no pas el punk del Regne Unit. Per veure la diferència escoltem el tema Enemies, dels The Radiators , una banda primerenca (76-77) que segueix amb l’estètica de xicots dolents de barri que ja hem destacat en altres grups americans

Un altre dels trets comuns eren les versions que volien destrossar, estripar clàssics del pop i del rock. La més mítica és la versió del My Way feta pel Sid Vicious però en aquest cas escoltarem una meravellosa versió d’un tema dels Rolling Stones, We love you, feta pels Cock Sparrer, una banda amb una llarga trajectòria musical.

Algunes cançons així ara ens poden sonar nyonyes o suaus però en aquella època les nostres famílies no entenien res en escoltar temes així…

El punk rock va tenir la seva capacitat comercial i d’exportació. Hi havia segells que provaven d’exportar les bandes a fora, a Espanya arribava amb una marca als discos amb un imperdible o amb un puny i una polsera amb munyequera amb punxes amb el títol de punk rock i que, d’una forma o altra, reforçaven tota l’estètica associada al moviment punk.

Una de les millors bandes de la primera època del punk al Regne Unit ens serveix per tancar aquesta primera època… Són els Damned i escoltem el seu tema Love song.

PUNK A ESPANYA I CATALUNYA

Comencem amb un dels primers grups punks d’Espanya, concretament catalans. Cal dir que hi havia una gran diferència entre el punk fet a Madrid amb grups com Kaka de LuxeAlaska y los Pegamoides… era una vessant més anglesa, l’estètica era molt important.

Aquí, a Catalunya teníem la Banda Trapera del Rio que eren més com els Ramones o els Dead Boys, gent de carrer, de classes més baixes i dient coses que ningú més no s’atrevien a dir. Un bon exemple d’això és el tema Curriqui de barrio de la banda trapera del río. Predomini del baix i la bateria mentre que la guitarra rítmica és quasi inexistent.

 

 

A l’Estat Espanyol a partir del 81 comença a arrelar la moguda punk i al 82 comencen a sortir discos importants. PVP banda de Madrid, aproximadament de 1983, eren considerats com els The Clash de l’Estat Espanyol. Escoltem el seu tema ja, ja, ja .

A d’altres llocs de l’estat també va sorgir el punk amb força vitalitat. La banda més creativa va ser de Granada, es deien TNT,  i escoltem el seu tema Sin Futuro, una cançó que reflexa la crisi i tot i que ja té trenta anys tot és força semblant a la situació actual, un crit dels que no tenen futur.

 2A GENERACIÓ DEL PUNK: EVOLUCIONS I ANARCO PUNK

 A Anglaterra i EEUU el finals dels 70 va ser un temps de traspàs, van ser anys estranys perquè va haver-hi bandes com The Clash que van experimentar amb nous sons i línies (Sandinista disc més conceptual, i l’apropament al reggae). D’aquest període podem destacar el grup irlandès Stiff Little Fingers i el seu tema Alternative Ulster en què no es decanten per un o altre bàndol en el conflicte irlandès sinó per una tercera via.

Als EEUU una banda que va revolucionar l’escena punk del moment van ser els Dead Kennedys, suposa la primera acceleració dels temes, es van convertir en una de les bandes més punyents d’Amèrica i cal destacar també la seva implicació social i política molt clara, amb lletres àcides i posicionats en una línia antipolítics i anticapitalistes. Van crear el seu propi segell alternative tentacles .

El seu disc va arribar a Espanya –cosa sorprenent- amb Edigsa (especialitzats en cançó catalana i rock laietà). Escoltem el seu tema holiday in Camboia un tema que seria com si ara parléssim de fer vacances a Síria.

Aquests anys el moviment punk va ser molt creatiu, eren la segona generació de joves que havien pujat creixent amb Ramones, Sex Pistols, The Clash i de més… Hi ha una evident necessitat expressiva de mostrar la ràbia explicant coses, i fer-ho amb la música.

En aquells anys a Anglaterra va sortir una banda que estava molt per sobre de la línia estètica, anaven sempre vestits de negre, vivien en comuna en una casa okupa, editaven sota el seu propi segell i, en concret, Joni D. ens parla dels Crass. Van ser una escola del que es va coneixer com “anarko punk”. La portada del seu primer disc, totes les seves portades seguien la mateixa tònica a nivell estètic. A més donaven molta info en els seus discos, incloïen un poster i collages típic del moviment punk. Els Crass estaven a anys llum del que hem escoltat fins ara i eren comlpetament lliures quant a creació, comparteixen la ràbia però la guitarra (sense distorsió i menys agressiva) i la bateria (amb el constant redoble) tenen sons molt peculiars. Cal destacar que un dels seus treballs va girar entorn de les músiques del 1936 a Espanya i dels cants llibertaris generats en el marc d ela Guerra Civil. També cal destacar la connexió de Negu Gorriak amb aquesta banda.

Crass van ser una forta influència per joves d’arreu. Una d’aquestes bandes influenciades són els The Ex  dels Països Baixos. Creen el seu propi segell, vivien en una casa okupa i també aporten molta informació en els seus discos (fins a 8 pòsters, textos llargs de denúncia, contra la censura, donant suport a altres lluites i a d’alters grups) traspassava l’aspecte musical i anaven més enllà. Flux of pink indians a Regne Unit beuen d’aquesta influència també i es prioritza tant la info que no surt ni la foto del grup als seus discos.

El punk anava arrelant a molts països, a Alemanya va destacar Razzia, en una línia molt darkie, els Razzia s’alentien una mica en el seu punk i tenien unes lletres amb un pes important. D’ells escoltem la cançó Nacht im guetto.

Tornant als Estats Units cal destacar els Bad Brains primera banda de punks negres que provenen del reggae i amb una voluntat pacifista, d’ells escoltem el tema Rock for light. També la banda Crucifix, més propers al hardcore i amb una marcada ideologia social i política i dels qui escoltem Anihilation.

D’aquesta mateixa època a Catalunya trobem als Último Resorte  i la seva cançó dedicada a Barcelona que sortia  d’anys d’obscurantisme social i polític: Barcelona es diferente.

També a Itàlia trobem bandes com Raw Power que també va influenciar molt als punks de Barcelona ja que, en aquells anys, va haver un intercanvi cultural i activista intens (de fanzines, música, cases ocupades i apropament a tot el moviment llibertari) entre Barcelona i Itàlia…

I en Joni D acaba el descompositor dedicant una cançó del grup L’Odi Social al Mosso que va disparar a l’ull de l’Esther Quintana i recordant la campanya OJO CON TU OJO que havia convocat una concentració a la plaça Sant Jaume a la mateixa hora que fèiem el Descompositor. Acabem doncs l’assalt al punk amb Gossos de Cuadra.

ENLLAÇOS 

Llista Spotify 

Llista de reproducció a youtube  

Guia de lectura de la Biblioteca

De dilluns a dijous de 11.30h a 23h, divendres i dissabte de 11.30 a 00h i diumenge de 11.30h a 23h.

BUTLLETÍ

subscriu-te a la newsletter i rep totes les novetats

COM ARRIBAR

LES MORERES

VEURE MAPA