El  “Dispositiu de Cançó Protesta Experimental” va ser el projecte seleccionat a la convocatòria Música i Territori /UNZIP 2024, i aprofitant que ja està disponible l’àlbum del DCPX, publicat per Discs NoIA, segell per a artistes que tenen una actitud crítica o bel·ligerant cap a la IA, us volem explicar d’on va sorgir aquest projecte i quines fases va tenir abans de donar com a fruit aquestes 4 peces finals de creació col·lectiva i experimental.  
 
El Dispositiu de Cançó Protesta Experimental té els seus inicis el juliol de 2024, on l’Ivó Valdivielso acompanyat de l’Òscar Martínez va generar diverses trobades amb persones vinculades a l’associacionisme i l’activisme per a explorar plegades les lluites que remouen i vinculen a la ciutadania del Prat, entre elles van participar-hi la Carmen Lago i la Pili Barroso de Roda Blava, la Marta Mouns d’Orgull Pota Blava i la Laia Gluk de Ni un Pam de Terra. 

Arran d'aquests intensos diàlegs, van sorgir quatre temàtiques compartides a reivindicar en aquest dispositiu: les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, el maltractament de la fauna urbana, el no reconeixement de la diversitat de gènere i la destrucció de l’àmbit natural. En aquests debats, l’Alícia, la Naomi, la Mercè i l’Oriol, un equip de joves escriptores de l’associació Tinta Blava, van elaborar cròniques de les discussions com a eina per a inspirar la següent fase del projecte, ja centrada en la creació de les cançons protesta. 

Després d’una petita pausa a l’estiu, es va iniciar la composició sota la premissa de realitzar una peça per a cadascuna de les lluites establertes. Aquí és on l’equip s’amplia i comencen a formar-ne part persones amb sensibilitats creatives d’allò més diverses: des de la música folk, passant per la composició algorítmica i les percussions experimentals, fins a arribar a la poesia més disruptiva. L’objectiu va ser traslladar les reivindicacions al llenguatge musical, fugint de l’ortodòxia, utilitzant el so com a matèria primera, i navegant lliurement entre estils i textures sòniques. Les participants Laia Glük, David Faure, Ramón Casamajó, Félix Denuit van crear les obres musicals que podeu trobar a l’àlbum.  
 
Però no només es va explorar la part sonora, sinó que paral·lelament al procés creatiu, es va aprofundir en noves maneres de composició musical. Així doncs, a l’octubre, el col·lectiu TOPLAP van organitzar un taller obert al públic sobre Live Coding, una tècnica de creació sonora i visual, basada en la programació amb codi informàtic en temps real. 

Els nervis i la intriga per veure el resultat final d’un procés que lligava tantes lluites, persones i formes d’expressió va anar creixent fins al 17 de novembre, dia en què el resultat va ser presentat a La Capsa. Amb la sala plena de gom a gom, i ben acompanyades de vermut, totes les persones involucrades en la creació col·lectiva, i d’altres que venien a descobrir el DCPX, es van veure immerses en un viatge sonor espectacular. Una jornada que va reflectir la importància de les contribucions de totes les persones que han passat pel projecte, així com les connexions que s’han creat arran del dispositiu. 
 
Per si us ho vau perdre, esteu de sort: al canal de YouTube del DCPX, podeu veure un meravellós videoresum del procés. També us animem que doneu un cop d’ull al seu web, on podreu trobar un recull de totes les fases i agents implicats en el projecte, tot acompanyat de meravelloses fotografies d’Òscar Lapinza. 

El DCPX (Dispositiu de Cançó Protesta Experimental) encara la seva recta final, preparant ja el concert de presentació del pròxim dia 17 de novembre, emmarcat dins d'Indisciplinats,  festival de creació lliure i desbordant que tindrà lloc del 13 al 17 de novembre al Prat. Han estat uns mesos intensos, plens d’aprenentages, moltes alegries i alguns inesperats girs de guió, però d’això hauria de tractar un dispositiu de creació experimental, no?

El projecte va tenir el punt de partida al juliol, amb diverses trobades amb ciutadanes i activistes del Prat amb les que vam compartir converses sobre les seves lluites en l’àmbit social. Les quatre reivindicacions que van presentar al DCPX són: les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, el maltractament de la fauna urbana, el no reconeixement de la diversitat de gènere i la destrucció de l’àmbit natural.

Un equip d’escriptores de l’associació Tinta Blava van elaborar les cròniques de les nostres discussions, textos que hauran de servir per inspirar la següent fase del projecte: la creació de les cançons protesta.

Passat l’estiu, iniciem la fase de composició de les peces musicals. Tenim clar que volem realitzar una peça per cadascuna de les temàtiques recollides i per això impliquem a persones amb sensibilitats creatives d’allò més diverses: des de la música folk, passant per la composició algorítmica i les percussions experimentals, fins arribar a la poesia més disruptiva. L’objectiu és traslladar les reivindicacions al llenguatge musical, fugint de l’ortodòxia, utilitzant el so com a matèria prima, i navegant lliurement entre estils i textures sòniques

En paral·lel al procés creatiu, des del DCPX hem investigat noves maneres de composició musical, capaces d’expressar l’esperit popular, obert i explorador del projecte. Hem aprofundit en l’estudi del Live Coding, una tècnica de creació sonora i visual, basada en la programació amb codi informàtic en temps real. Com a resultat d’aquest procés d'investigació, el passat 17 d’octubre vam organitzar un taller obert al públic d'introducció a la creació algorítmica, on 2 membres del col·lectiu TOPLAP ens va oferir una immersió en aquesta fascinant tècnica.

Ja queden pocs dies per l’estrena del resultat final del DCPX. Estem nervioses, intrigades i emocionades pel mostrar el resultat final. Serà posible expressar tants conceptes en un concert? Com ens ho farem per lligar tecnologia i cançó popular? Com lligarà reivindicació i art?  Veniu, veniu, que ho veurem totes juntes!

Si vols consultar tota la programació d'Indisciplinats, és tan fàcil com fer clic aquí, t'hi esperem!