El Garage amb Kiko Amat

En Kiko Amat va desembarcar a la sala de revistes de la Biblioteca Antoni Martin amb una impressionant col·lecció de singles i LP’s originals que prometien una altra bona sessió de descoberta de música i dels seus contextos. I la primera impressió es va confirmar.

El Kiko Amat defineix el Garage com una contraresposta americana a la invasió britànica. Com un doble joc: els anglesos van robar el rytm’n blues negre creant una cosa xula i rara, molt europeïtzada i emprenyada que no tenia gaire a veure amb les arrels del so i que va derivar en grups com Pretty Things i grups que feien servir el rythm and blues però l’expressaven d’una forma distinta. Quan alguns d’aquests grups van ser cèlebres van arribar als EUA i un munt d’adolescents americans van posar-se a replicar el so més salvatge d’aquesta música provinent d’Anglaterra, no el més cursi sinó el so més angoixat més adolescent, més emprenyat dels grups anglesos

Quasi tots els grups de garage que en Kiko Amat ens promet escoltar al Descompositor tenen la mateixa arrel i persegueixen la mateixa finalitat: replicar amb més o menys fortuna les músiques importades. Molts són punks sense voler-ho, per falta de medis i per “puro cutrerio” i també, és clar, per falta de perícia instrumental. Altres són punks perquè no van poder accedir al mainstream, no van aconseguir el seu somni de crear un hit encara que fos a nivell regional. No tot el garage és underground… alguns d’aquests grups van accedir a una determinada escena mainstream

Altres grups van renunciar a la idea del mainstream i recullen un nivell d’odi, ràbia, rebuig i angoixa de l’adolescència americana que encara ara es fa difícil d’entendre (sobretot comparat amb els 60’s espanyols). També hi ha un revival dels 80 del so dels 60 molt desgastat, que no encaixava massa en el canon de l’època, no va innovar en res, va ser una rèplica exacta del moviment dels seixanta que va aconseguir cançons xules i fet des del cor. El garatge dels 80 és el meu gran amor, amb grups que fan soroll molt ben fet i que neguen els hits i l’únic que intentaven era transmetre el so dels discos que estimaven amb la màxima passió, honestedat i amor.

Garage com a grup eminentment masculí, que no vol dir que el garatge no pugui agradar a les noies però hem de pensar el garage com un manat de tios amb acné tancats tocant en garatges, tios sols, excepte a califòrnia que potser podrien viure en una realitat diferent però un grup de Texas era bàsicament això.