Escarxofa & Jazz 2022: retrobar-se
Més de 2000 persones van omplir la plaça Joan Garcia-Nieto celebrant la música, la gastronomia i el bon temps
Dissabte passat es va celebrar, per fi, la catorzena edició de l’Escarxofa & Jazz després de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia, en el marc de les Festes de la Carxofa. Més de 2000 persones van omplir la plaça Joan Garcia-Nieto per gaudir, amb més ganes que mai, d’una jornada de bona música, bon menjar i bon temps!
A primera hora del matí, Les Escarxofes del Prat van aterrar a La Capsa per començar a preparar el seu famós arròs i poc a poc, van començar a arribar els més previsors fins que a les 12h l’Escarxofa arrencava motors amb una plaça plena a vessar. Es respiraven ja des de feia setmanes moltes i moltes ganes de celebrar aquesta jornada tan marcada en l’imaginari de la ciutat!
La Laura Giberga i el Martí Castellarnau van ser els mestres de cerimònies d’aquesta edició tan esperada i els Delickites van ser els encarregats d’obrir les actuacions amb una fusió de sabors jazzencs i jamaicans. La jove banda va convidar als primers balls amb grans obres del jazz a ritme d’ska i a mesura que avançava el concert, el sol va obrir-se camí i va donar pas a un dia espaterrant i a Belle de Jour als plats, que va acompanyar-nos durant tota la jornada entre concert i concert amb temazos dels 60s i 70s, fent que no baixés el ritme en cap moment.
La veu potent de Paula Peso va acostar-nos a la música R&B i funk amb inspiracions de soul i música urbana, omplint l’escenari d’una energia molt fresca i poderosa amb un primer projecte que promet arribar lluny. Va ser ella qui ens va avisar que l’arròs estava a punt i, un any més, Les Escarxofes del Prat van demostrar el seu mestratge a les brases i la llenya, amb un dinar deliciós, que van servir amb agilitat i a molt bon ritme, fruit del bon treball de les nombroses mans que any rere any s’esforcen per fer de l’àpat i de l’Escarxofa&Jazz un èxit.
La sobretaula va anar a càrrec dels The Kabooms, una banda amb grans coneguts de l’escena del rock’n’roll que ens van regalar un directe salvatge i frenètic. Era el moment d’ampliar la pista de ball. I així, el final de festa el van liderar els Flamingo Tours amb una Myriam Swamson explosiva que ens va fer ballar sense parar acostant el Prat a Detroit al ritme d’un rhythm’n’blues cavernós, soul profund, surf frenètic, rockabilly i exòtica.
Vam acomiadar la jornada amb la seguretat de no només haver celebrat la música o la gastronomia. Aquest any, sense dubte, es va celebrar la vida. Fins la propera!
