El passat 28 de febrer es va celebrar el primer Dinar de Bucs, tot i que la tradició de quedar amb els usuaris de bucs amb l’excusa d’un àpat fa anys que se celebra a La Capsa. Altres anys amb un sopar, enguany amb un dinar a l’aire lliure, un canvi de format que ens va portar a celebrar una edició inoblidable.

A les dotze del migdia en reuníem al pati de Promoció Econòmica amb un escenari expectant i unes brases que començaven a treure fum. Per trencar el gel, a l’entrada es repartien noms de components de grups famosos: “ets George Harrison, has de trobar al teu Paul, Ringo i John”. Una manera de barrejar als components dels grups que assagen als bucs (que en tenim de totes formes i colors!) per participar al “Bingo de Bucs”.

A l’hora del vermut vam obrir el Micro Obert, guiat per Carlos Sáez, qui fa de l’escenari un espai una mica més agradable i sempre troba les paraules exactes. Cada grup va tocar dues cançons originals, i el talent i la diversitat va superar tota expectativa.

Els primers a pujar a l’escenari van ser Engels un grup jove format per alumnes de l’escola de música amb influències del rock classic com Led Zeppelin o Guns n’ Roses amb molta qualitat i que prometen molt, tot seguit va ser el torn dels Diversión Ends, un altre grup jove que pujava a l’escenari per primer cop amb el seu pop/rock/indie en castellà.

En tercer lloc, van sortir a l’escenari un dels grups més importants que ha donat aquesta ciutat, els Extra: el seu hit Isabel de 1982, ens va transportar a l’època daurada del pop en espanyol, en el seu so en directe, encara tant fresc i potent com fa 40 anys, ens feia entendre com havien signat amb Belter, una de les discogràfiques més importants de l’època.

Tot seguit era el torn de Kuz y los S.O.S: d’entre l’amalgama hipnòtica de la percussió, s’elevava la veu d’Edgardo, que versionant temes clàssics de cantautors sud-americans com La Luna de Rasquí de Jorge Drexler va preparar-nos pel dinar i van tancar aquesta primera ronda de música en directe.   

Havent gaudit d’aquesta primera tanda de grups de Bucs, ja ens corria la rata pel ventre. Però abans, tocava jugar. Va arribar el torn del Bingo de Bucs, on a través de definicions d’alguns grups que assagen a La Capsa, s’havia d’esbrinar el nom d’aquests. Us deixem alguna d’aquestes descripcions, perquè no tenen pèrdua (totes reals):

-       Si Pedro Sánchez fos un barrufet britànic, què seria? (Blue Dog)

-       Va escriure El Manifest Comunista amb Marx (Engels)

Ara si, es va obrir la cua de la barbacoa! El Bar de La Capsa va fer anar les graelles com ningú i ens van delectar amb llonganissa, hamburgueses, carxofes i pastís de postres. Mentrestant, el Viyou i el Teo van oferir el millor maridatge musical amb el seu b2b.

Ja amb la panxa plena i, per a sorpresa de tots, va començar a clarejar. Un sol de finals d’hivern va il·luminar amb precisió els següents en actuar: els mítics i tan estimats The Blue Majer’s. En actiu des de 1965, conserven la seva essència i la passió per la música com si fos el primer dia; d’entre altres, es van regalar una versió a ritme de rock’n’roll del tema “Ojitos Negros”, d’Antonio Machín.

El quintet de ska The Irians van ser els següents en tocar, encenent l’ambient amb ritmes festius i una energia contagiosa que va fer moure tot el públic des del primer compàs. El trio Blue Dog, amb Ana Sánchez, l’excantant dels enyorats Spammers, al baix i la veu, van pujar per primera vegada a un escenari per presentar-nos aquesta nova proposta de pop-rock, on les cançons respiren sinceritat i una energia crua que connecta amb el públic des del primer moment.

Que te funken són uns musicassos; com el seu propi nom indica, és una banda basada en ritmes funk. Vam veure la versió instrumental del grup, ja que el seu cantant no va poder acompanyar-los per problemes de veu. Així i tot, van demostrar una qualitat impecable sobre l’escenari. Esperem veure’ls ben aviat al complet.

El punt final de la jornada el van posar Superclass, power trio format per tres músics que hem vist en moltes formacions i projectes musicals de la ciutat, com ara Els Turistes o Els Flaming Shakers, per destacar-ne dos. De fet, el Viyou al baix i el guitarrista Joan Martínez van ser excompanys de l’Ana als Spammers.

L’últim tema que van tocar va ser una immillorable versió de Parklife de Blur, amb la col·laboració de Teo, el cantant de Diversión Ends, fent l’speech de la cançó; si tancaves els ulls, semblava que hagués pujat el mateix Phil Daniels a l’escenari.

Un reflex del que va generar una trobada com aquesta: encreuaments generacionals, noves amistats i bona música.

Afegim quatre nous grups a la Guia Sonora del Prat!

Per si encara no ho sabeu, la Guia Sonora del Prat va néixer el 1998, a partir de la col·laboració de l'Associació de música La Clau, l'estudi de so Zero DB i La Capsa, esdevenint una revista-catàleg-cd que volia donar a conèixer els agents musicals de la ciutat, en un moment àlgid quant a bandes i iniciatives musicals al Prat.

L'any 2013 el concepte es transforma en blog amb la col·laboració de músics de la ciutat, amb un objectiu divulgatiu i de difusió de les músiques locals així com a espai repositori i de documentació actualitzada. Allà s'hi podia trobar tota la història i enllaços a les músiques, vídeos i imatges dels grups, cantautores i creadores sonores de la ciutat. 

El 2020 es comença a preparar la nova Guia Sonora treballant juntament amb l'estudi de disseny del pratenc Dani Tamayo, Vera-Tamayo,  per tal d’actualitzar la imatge i fer-la més atractiva i funcional. El panorama musical pratenc és inabastable i mutant, per aquest motiu la Guia Sonora es va actualitzant periòdicament amb nous grups i projectes.

Després d’un llarg període sense novetats, tornem amb una nova actualització que recupera la memòria musical de la ciutat incorporant quatre formacions que molts de vosaltres recordareu. Entre elles destaca Azúcar de Caña, activa als anys noranta i coneguda per fusionar rumba i flamenc amb arranjaments electrònics, aconseguint una notable popularitat amb discos com Vete con él i nombroses actuacions arreu de l’Estat. També reapareix Teen Marcianas, projecte nascut el 1993 que va explorar estils com el techno, l’acid house o el funk i que va formar part de l’escena electrònica barcelonina amb publicacions pròpies i presència en festivals destacats. El repàs es completa amb Chicken y Los Cocina, el projecte de l'agitador cultural pratenc David Gallardo “El Pollo”, que va evolucionar cap a un so festiu i directe, i Marisa Ocaña Quartet, banda de blues i rhythm’n’blues reconeguda pels seus intensos directes i per reinterpretar clàssics amb personalitat pròpia. Amb aquesta nova entrega, el projecte reprèn la seva tasca de difusió i arxiu sonor, reforçant el compromís amb el patrimoni musical local i apropant al públic propostes dels seixanta fins a l’actualitat.

Si voleu fer un cop d'ull a la Guia Sonora, la podeu trobar fent clic aquí. 

Un dels propòsits del projecte cultural de La Capsa és incentivar la creació musical, el que anomenem "Suport a la Creació". Aquesta branca compta amb diversos projectes que us poden sonar: el Cinema i Música, el Trainer, l'acompanyament del TFG o els Stages. Aquests últims, els stages, són els que us volem explicar avui.

Comencem pel principi: què és un stage?

Un stage és un assaig creatiu a on s’acaben de desenvolupar i aterrar les necessitats tècniques i artístiques d’un espectacle.  Aquests assajos són el moment final de la creació artística i responen a la necessitat de dur al directe l’espectacle. Però, a més a més, aquests assajos permeten crear canals entre els artistes i el projecte cultural. Durant els dies que dura l’estada tot l’equip es troba en un estat de residència a l’edifici, esmorzen, dinen i sopen a La Capsa, utilitzen els espais per treballar, i coneixen el projecte cultural des del dia a dia.

Cada stage és diferent i segons l’estil i l’artista, ens podem trobar diverses figures.  Fem un recompte:

Tenim la part més purament musical i protagonista com és l’artista principal, més els músics (o un grup sencer, tot i que cada cop n'hi ha menys!). Però no podem oblidar l’equip tècnic, que s’encarrega del bon funcionament de l’espectacle. Aquesta gent (tècnicx de P.A. , monitors, llums o backliner, projeccions, muntatge, desmuntatge) són les figures que mantenen l’esquelet de l'obra en peu, és una feina que suma en allò creatiu, en la sonorització o el tipus d’il·luminació, però que sobretot té un vessant molt tècnic.

Segons les dimensions de la proposta també hi podem trobar un equip creatiu que ajuda a pensar la posada en escena de l’artista. Aquestes figures normalment estan implicades al projecte en les seves primeres fases, un cop s’estrenen, passen a treballar amb altres artistes. Aquí podem trobar de tota mena: coreògrafxs, disseny de llums, de projeccions, directorxs d’escena, etc. Per acabar, trobem a l’equip de producció i management amb els que mantenim el contacte més estret.

Poder acollir a equips tan grans connecta l’equipament amb la indústria musical del territori i, ens permet a nosaltres posar en valor el projecte cultural. Tot sovint, ens acompanyen alumnes de L’Escola d’Arts en Viu per veure els estadis finals de la creació musical en un entorn professionalitzat i, tenen l'oportunitat de preguntar i conèixer de primera mà de l’experiència d’artistes amb carrera. Per nosaltres, tot i que l’stage, sigui una pota que queda amagada de cara al públic general, és una de les bases que ens ajuda a sostenir i donar significat al projecte cultural.

Podríem dir, en definitiva, que quan un artista entra aquí, volem que formi part del projecte cultural. Aquest “formar-ne part” l’anomenem retorn de l’artista. 

Aquests retorns són molt flexibles i ens ajuden a explicar el projecte més enllà del territori. Per fer-nos una idea, durant tots els anys que La Capsa ha estat oberta hem acollit tota classe de propostes, algunes han nascut aquí i altres han acabat de perfilar-se.

Bad Gyal, La Casa Azul, Sidonie, Standstill, entre molts altres ens han visitat i, gràcies a aquests pactes, els hem pogut programar a la sala. Més recentment, durant l’últim any, hem acollit a OKDW, Guillem Gisbert, Las Migas, Maika Makovski, The Excitements, Maria Arnal – que ens va oferir un assaig obert a principis d’aquest mes -, i a Júlia Colom i Maria Hein, dues noies que presentaran la seva proposta aquest el dia 21 de febrer. Els concerts de stage sempre son concerts que connecten la Capsa amb els circuits musicals més grans; durant el mes de febrer haurem pogut veure a tres propostes que ocupen espais rellevants als cartells dels festivals del territori. Si us animeu apropar-vos aquest dissabte podreu descobrir dues cantants i compositores mallorquines que barregen el folklore amb els seus universos personals, que donen com a resultat propostes úniques i amb un format íntim fet per l'ocasió.

Amb l’inici de l’any, ha arribat a les bústies de la ciutat el fulletó amb la nova oferta de cursos i tallers que s’organitzen als centres culturals del Prat per als mesos d’hivern.

La programació inclou propostes molt diverses: aprendre a cuinar postres, receptes tradicionals o més innovadores, organitzar els tàpers setmanals de manera pràctica, ballar diferents estils i ritmes, fer manualitats en grup, apropar-se al món del periodisme amb criteri i esperit crític davant les fake news, o iniciar-se en la creació de videojocs en família, entre moltes altres opcions.

Els equipaments culturals ofereixen cursos i tallers de temàtiques diverses, pensats tant per adquirir nous coneixements com per gaudir del temps lliure aprenent. Participar en activitats formatives permet desenvolupar interessos personals, descobrir noves aficions, potenciar la creativitat i compartir espais d’aprenentatge amb altres persones, tot contribuint al benestar i a l’enriquiment personal. 

Es tracta d’una oferta àmplia i transversal, amb activitats de gastronomia, música, fotografia, dansa, cultura digital o arts visuals, adreçades a públics diversos, incloent-hi infants, famílies i joves. 

Inscripcions

Les inscripcions es podran fer a partir de dimecres 14 de gener, a les 16.30 h  de manera:

• telemàtica,
  • a través del web online.elprat.cat
• presencial, als centres culturals en horari de l'equipament:
  • Centre Cívic Jardins de la Pau
  • Centre Cívic Palmira Domènech
  • Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa
  • Cèntric Espai Cultural
  • La Capsa
  • L'Escola d'Arts en Viu 
  • Escola d'arts del Prat (només els cursos propis de l'Escola)