Què passa quan el fitxer mp3 té més drets que la persona que ha compost la cançó? Per què hem normalitzat la pràctica dels instruments hegemònics i occidentals en la formació musical? Acabem caient en tòpics racistes i exotismes quan intentem programar d’una forma més plural? Com podem atendre les desigualtats a què fan front lis artistis migradis en un sector ja de base precaritzat?

Per xerrar sobre aquestes i moltes altres qüestions, més o menys difícils de respondre, ens vam trobar el passat 5 de juny al fresc de la terrassa de La Capsa. Sota l’ombra dels plataners, una rotllana de persones diverses es va convertir en un espai dedicat al diàleg i a la reflexió crítica compartida per parlar plegades sobre totes aquelles músiques que sembla que no vagin amb nosaltres, però que s’arrelen en cultures amb què convivim diàriament; de programar per a totis i de formes de resistència vinculades a altres maneres de viure (de) la música des de la dissidència.

Evidentment, no ho vam fer soles. Estàvem molt ben acompanyades de la Pigeon Attack, autora xilena de cançons entre cordes i vents, vinculada al cant popular llatinoamericà i amb una gran influència del moviment hip-hop que ens va compartir la seva experiència com a músic migrada a la ciutat del Prat. També amb La Niña Jacarandá, artista visual, producer i DJ xilena-veneçolana, a més de fundadora de l’escola de DJ feminista i anticolonial Sin Sync, amb qui vam parlar de la importància de trobar espais no masculinitzats per aventurar-nos en la pràctica musical. I, finalment, amb Capitano Barbaconyo, autori, multiinstrumentista, productori i comedianti, exiliat polític de Rússia i un dels principals referents del panorama Drag King actual.

Entre totis van sortir a la llum temes tan rellevants com el dret a la participació cultural, la interseccionalitat de les lluites, l’art com a eina de transformació social o el valor de sentir-se sostingudi per una comunitat, que podràs veure a la videorelatoria feta per El Invernadero Films.

Gràcies a totis per sumar-vos a la conversa, ens veiem a la propera edició de SoPerifèric!

L'Artesà, L'Escola d'Arts en Viu i La Capsa han organitzat un any més el Campus d'Arts en Viu per a joves del 25 al 28 de juny. El Campus és una proposta en format intensiu de curta durada que es realitza just després d'acabar les classes regulars. En aquesta edició hi han participat 26 alumnes d'edats entre 12 i 18 anys. La majoria de les joves participants són també alumnes de L'Escola, de les especialitats de música, dansa i teatre.

El Campus és en si un laboratori de creació conduït cada any per un artista diferent. Enguany ha estat l'artista Amalia Fernández l'encarregada d'acompanyar-los, tot a partir d'una pregunta: Com l'individu (un mateix) pot alimentar-se i autoconèixer-se a partir d'un col·lectiu (el grup, els altres)? Així, han treballat la creativitat en estat pur a partir d'exercicis dramatúrgics, improvisacions sonores amb instruments i objectes, polifonies de veus, i sempre tenint en compte la màxima presència dels cossos i els sentits en escena. L'escolta i treball de grup han estat la clau per poder experimentar aquestes propostes.

L'Amalia Fernández és una artista multidisciplinar que treballa de manera independent des del 2005 creant peces per l'escena amb elements coreogràfics, teatrals, musicals i performatius, en col·lectiu o en solitari, amb estètica i formats simples, artesanals i analògics. Fernández s'afegeix a una llista d'artistes que han acompanyat aquest Campus d'Arts en Viu, com Manuela Infante, Sònia Gómez o Aurora Bauzà i Pere Jou, Demoledora o Juan Ayala i Miguel Oyarzun.