Cinema i Música 2024
Ana Cruz i Sergio Rojas, Hector Botija i Carlos García Reche, Missing Textures.
L'Escola d'Arts en Viu, Carlos Sáez, Ivó Valdivielso, Carlos Garcia, Ona.
Enguany i per segon any consecutiu, La Capsa ha treballat colze a colze amb l'Arxiu Municipal perquè el "late motiv" d'aquesta edició torni a ser el fons del Cinema Amateur del Prat. Es tracta de pel·lícules fetes amb pocs recursos però amb uns resultats molt interessants que van fer del cinema amateur pratenc, entre els anys 1949-1986, un referent en el seu temps. Els directors escollits per a aquesta edició són Frederic Comas, Agustí Casas, Pau Giralt i Jose Luis Montes.
Tres dels autors que protagonitzen tres de les sessions d’enguany corresponen a la segona etapa del cinema amateur pratenc: Comas, Montes i Giralt. Casas formaria part de la generació jove.Ells havien aprés amb els pioners, Bringué, Marimón, Villanova...que n’exercien encara i fins el final del moviment, un mestratge cap als nous autors.
Tot i la importància del documental, en especial en el cas de Bringué, les següents generacions tindran un especial interès pel documental i el reportatge. En els cas dels quatre autors del cicle, destaca el Prat com a protagonista principal de les seves creacions.
De manera majoritària, es decanten pel 8 i el super 8, formats molt més assequibles que el 9,5 i el 16 mm amb els que havien treballat els pioners. Aquesta pel·lícula permet també l’ús generalitzat del color i permet amb més facilitat la incorporació del so. A nivell de conservació, però, aquestes cintes es degraden més fàcilment a causa dels materials emprats en la producció i en el revelat i, amb els anys, perden molta qualitat.
Camera-Camerí i l'Escola d'Arts en Viu
Per primera vegada en la història del Cinema i Música, els alumnes de l'ensemble de pianos acompanyaran en directe amb una creació musical pròpia, una peça visual creada pels alumnes de teatre. Aquesta peça ens parla de la quotidianitat als camerinos d’un teatre a través d'un timelapse que ens ensenyarà els secrets que s’hi amaguen dins.
El cinema d'en Frederic Comas per Carlos Sáez
El jove guitarrista pratenc Carlos Sáez, posa música al cinema d'en Frederic Comas a través de diverses de les seves pel·lícules, on es mostra la vida quotidiana i cultural del Prat dels anys 70 i 80. Frederic Comas és un autor amb una llarga trajectòria en la realització de pel·lícules no professionals i ha treballat amb diferents formats. Es va iniciar en la fotografia, activitat que ha compaginat sempre amb el cinema. La seva extensa obra combina el documental i el reportatge amb peces curtes de ficció. L’interessa plasmar temes propers, de persones, activitats o espais. Així, recull en imatges riuades, homenatges, festes populars o carrers.
El cinema de l'Agustí Casas per Ivó Valdivielso
L’Ivó, incasable trobador de nous sons a partir de la tecnologia, es confecciona un set especial per l’ocasió on podem escoltar sintetitzadors analògics, caixes de ritmes i sons espectrals que són la banda sonora de la producció audiovisual de l’Agustí Casas, que fa recerca de la història del Prat i analitza l’arquitectura de les construccions de la ciutat.
Agustí Casas , creador polifacètic i autodidacta, ha treballat tant amb fotografia com amb cinema. S’ha especialitzat en el documental de temàtica històrica, tot explicant l’evolució del Prat. També ha realitzat reportatges de temàtica més concreta, com ara el Carnaval. Alguns dels seus treballs els ha dut a terme amb la col·laboració d’amics, com en Felip Neri Gordi, integrats en les diferents entitats de les quals ha format part.
El cinema d'en Pau Giralt per Carlos García Reche
El Carlos Garcia Reche, compositor i pianista enamorat de les melodies més barroques fins als espais sonors més contemporanis, posa el so del seu piano, alterat per efectes i sons ultraprocessats, al servei de l’obra audiovisual d’en Pau Giralt. El cineasta va enregistrar la quotidianitat del nostre poble als anys 70, recollint un testimoni de la vida que és vivia fa 50 anys a la nostra ciutat i ens parla també de la història de l’avícultura al prat i de la Granja Prat i el pollastre Pota Blava.
En Pau Giralt, va tenir diferents càrrecs dins de la Secció de Cinema Amateur i en l’organització dels concursos i altres activitats que duien a terme. La seva obra és documental i combina la crònica de la vida cultural i associativa de la ciutat amb les comparatives sobre el Prat antic i el del seu temps, majoritàriament, els anys setanta del segle XX.
El cinema d'en Jose Luis Montes per Ona
La Ona (Mariona Juan), dj i productora de música electrònica, posa el seu imaginari sonor i l’imnòtica dels ritmes més minimalistes al servei de l’obra d’en Jose Luís Montes. Desaparegut prematurament, tota la seva vida professional va estar vinculada al món de la imatge, amb una dedicació especial a la realització de reportatges. La seva ficció és un bon retrat de la societat dels darrers anys del franquisme, amb personatges que reflecteixen les preocupacions de molta gent: la necessitat d’emigrar, les feines mal pagades i la pluriocupació, etc. També realització de reportatges sobre diferents espais de la ciutat.
