El passat 22 d’octubre es va celebrar una nova edició del #4raons, el cicle que prova de modificar les relacions amb els artistes. L'objectiu d’aquest projecte és múltiple: col·laborar a fons amb un artista de fora del Prat per tal que s'empelti de l'esperit de la ciutat a través d'algun col·lectiu local així com enfortir el teixit cultural i social del Prat a través de la música. Ser un espai de trobada on conèixer-nos, reconèixer-nos i celebrar-nos.
Crònica de la nit: trobades improbables i música electrònica
Les Eines & 2Boobies va ser la col·laboració que va obrir la nit a sala de La Capsa. L'Ivó, la Vane i la Núria van sorprendre amb un set que, abanderant un so kraut, no deixava de comportar-se com talls pop, melòdics i sòlids, d'aquells que ja estàs corejant en una primera escolta. La maquinària modular de l'Ivó - el científic del trio -, la percussió i la guitarra de la Núria o els teclats i la veu de la Vane eren suficient motiu per a gaudir del concert, però a més a més una sèrie de projeccions van conduir-nos pel fil conceptual del concert: l'Electrò, la partícula elemental que ens conforma a totes.
Després d'una petita pausa per assumir tot el que havíem vist, van pujar a l'escenari l'Eric i l'Albert. El dúo Siesta, vestits com a pastors del techno, de negre, a mig camí entre Blade i Chimo Bayo, van fer ressonar els seus beats a través dels subs de la sala. D’entre el públic, un personatge que només podríem descriure com una Castanyera-Goblin, va enfilar-se per la boca de l'escenari, entonant cançons populars amb la veu d'Alvin y las Ardillas. El Fermi – la Castanyera-Goblin -, va liderar el conjunt - ¿ F-iesta ? – amb una energia, una actitud i una entrega, que van fer del concert un moment tan memorable com el primer concert dels Sex Pistols. L'estil impossible de catalogar del trio va fer ballar i cantar a tota la sala amb cançons com Els Cavallers o Sol Solet i els van fer esdevenir himnes.
Només acabar, la festa es va traslladar al Bar i és que Dj Vilches tenia preparada una sessió de bingo musical. Era la segona incursió d’aquesta proposta a La Capsa i aquest cop, ja sense restriccions, va cobrar una nova dimensió arreplegant més de 70 persones de totes les edats rient, ballant i desitjant cridar el bingo. (Estimada guanyadora, si estàs llegint això, passa per l'oficina recollir-les!)
Tornem a la sala! Aquest cop el mood havia canviat: a l’escenari, la Claraguilar trepitjava amb delicadesa les tecles dels seus sintetitzadors. Les diferents veus i els beats, s'allongaven i s'enroscaven com les trajectòries d'algunes aus, suaus, ràpides i etèries. La seva barreja d'ambient i techno, no deixava de recordar a les composicions de post-rock quant a estructures reconeixibles, amb melodies memorables i passatges progressius. Cap al final de l’actuació, un cor de veus es va aparèixer d'entre el públic, i totes les persones que el conformaven – més de 30! – van pujar les escales, ocupant l’escenari i rodejant la Claraguilar, formant una sola veu amb ella. El Cor d'Adults de L'Escola d'Arts en Viu va mostrar del que era capaç en tan sols 3 assajos i, sota la batuta de la Carla Azanuy, ens va fer emocionar a tots plegats.
Per tancar la nit, Dj Vilches va tornar a pujar a l'escenari del Bar, aquest cop, amb els seus vinils més estimats. La salsa, el guaguancó, els ritmes llatins i caribenys van posar la cirera del pastís d’aquesta jornada de celebració en comunitat.
