#4Raons 2018

Big Ok: el Ferreter, el Luthier i la Rauxa

Big Ok s’apropen al Prat posant-se en contacte amb persones amb les quals comparteixen filies – o interessos i aficions -. En aquest cas, en Paul, la Sara i l’Edi han volgut conèixer a artesans del ferro i la fusta, com el Francesc TRIF i l’Àlex DHR.

La distorsió salvatge s’embarca en una nova aventura de mà dels capitans de la tralla – i la ferralla – Big Ok. Aquests intrèpits mariners porten les seves àcides improvisacions a bon port, ancorant allà on més s’escau i deixant a la botavara – que no sabem què significa – només allò que paga la pena. La batarra s’alça com un ¿pal major? davant d’aquesta superflemàtica metàfora carregada de /conceptes/ marins. I, és que la batarra és una quimera musical creada pel Paul Fuster – que, per qui no ho sàpiga, treballa de perles tant l’alumini com la fusta-, que uneix i combina les 4 cordes del baix i les 6 cordes de la guitarra, per a crear un so que flota dins de l’espectre grunge de tot l’asunto.

Però la batarra, encara sigui la pedra angular de Big Ok no porta la batuta de manera dictatorial.  L’Edi i la Sara, que ja és la segona vegada que participen al #4raons – Za! , Sara Fontán -, recondueixen aquesta deriva noventera a un terreny més experimental, afengint un especret a vegades calypso, a vegades swingero i a vegades litúrgic.

Les Sueques a l’aeroport

Ja han passat molts grups per aquí però sempre hi ha hagut un monstre al qual li hem girat l’esquena. L’altre dia ens ho preguntàvem… com és que mai hem anat a l’aeroport a caçar una mica de caliu pratenc? Doncs perquè Les Sueques encara no havien arribat. Potser perquè som del Prat o potser perquè som gent extravertida però resulta que coneixem a mitja plantilla d’AENA i companyia.

DIA 1

Pla Seqüència, interior dia.

AEROPORT DEL PRAT

Un grupuscle de gent heterogènia entra a l’aeroport i es presenten. Entre ells hi trobem la Mònica – que treballa a objectes perduts -, en Marc – que és controlador aeri -, Les Sueques – que fan vàries coses perquè són vàries persones, però en plan junts fan música -, i la Laura i el Jordi – que són la constant a tot #4raons -, a més a més del relator, David Sánchez.

La Mònica i el Marc ens van explicar el seu dia a dia; caps d’animals trobats en paquets, un frenesí de tecles i botons, radars i cues, gent amable i gent no tan amable, amaratges tipo -Hudson River – i la complexitat d’aquest súper edifici que ens és tan familiar i tan desconegut alhora.