#Almeuritme
El dia de la música al Prat és sinònim d’Almeuritme. Uns clips audiovisuals que busquen desplaçar la mirada entorn del dia de la música.
Big Ok, Les Sueques i The Crab Apples.
Big Ok: el Ferreter, el Luthier i la Rauxa
Big Ok s’apropen al Prat posant-se en contacte amb persones amb les quals comparteixen filies – o interessos i aficions -. En aquest cas, en Paul, la Sara i l’Edi han volgut conèixer a artesans del ferro i la fusta, com el Francesc TRIF i l’Àlex DHR.
La distorsió salvatge s’embarca en una nova aventura de mà dels capitans de la tralla – i la ferralla – Big Ok. Aquests intrèpits mariners porten les seves àcides improvisacions a bon port, ancorant allà on més s’escau i deixant a la botavara – que no sabem què significa – només allò que paga la pena. La batarra s’alça com un ¿pal major? davant d’aquesta superflemàtica metàfora carregada de /conceptes/ marins. I, és que la batarra és una quimera musical creada pel Paul Fuster – que, per qui no ho sàpiga, treballa de perles tant l’alumini com la fusta-, que uneix i combina les 4 cordes del baix i les 6 cordes de la guitarra, per a crear un so que flota dins de l’espectre grunge de tot l’asunto.
Però la batarra, encara sigui la pedra angular de Big Ok no porta la batuta de manera dictatorial. L’Edi i la Sara, que ja és la segona vegada que participen al #4raons – Za! , Sara Fontán -, recondueixen aquesta deriva noventera a un terreny més experimental, afengint un especret a vegades calypso, a vegades swingero i a vegades litúrgic.
Les Sueques a l’aeroport
Ja han passat molts grups per aquí però sempre hi ha hagut un monstre al qual li hem girat l’esquena. L’altre dia ens ho preguntàvem… com és que mai hem anat a l’aeroport a caçar una mica de caliu pratenc? Doncs perquè Les Sueques encara no havien arribat. Potser perquè som del Prat o potser perquè som gent extravertida però resulta que coneixem a mitja plantilla d’AENA i companyia.
DIA 1
Pla Seqüència, interior dia.
AEROPORT DEL PRAT
Un grupuscle de gent heterogènia entra a l’aeroport i es presenten. Entre ells hi trobem la Mònica – que treballa a objectes perduts -, en Marc – que és controlador aeri -, Les Sueques – que fan vàries coses perquè són vàries persones, però en plan junts fan música -, i la Laura i el Jordi – que són la constant a tot #4raons -, a més a més del relator, David Sánchez.
La Mònica i el Marc ens van explicar el seu dia a dia; caps d’animals trobats en paquets, un frenesí de tecles i botons, radars i cues, gent amable i gent no tan amable, amaratges tipo -Hudson River – i la complexitat d’aquest súper edifici que ens és tan familiar i tan desconegut alhora.
DIA 2
Pla seqüència, exterior dia
TERRASSA DE LA CAPSA
Les Sueques, Jordi, Laura, David i el falconer de l’aeroport, l’Ondrej.
Aquest súper amant dels ocells vingut de terres txeques va aprendre tot el sap de les aus a la seva terra natal, un poblet a prop de la bella Praga. Va aprendre l’artesania de l’ofici de la cetreria, com es feia abans. Tipo que algú t’ensenyava no només la tècnica sinó també la passió i el respecte pel que fa.
El cas és que ho sabia TOT dels falcons. Sabíeu que el cap dels falcons és gairebé tot ull? És a dir, el seu crani gairebé només serveix per guardar-hi els ulls. També parlava el seu idioma, que segur que és més fàcil que el txec. Coneixia el seu savoir faire, quan es movien perquè es movien, quan giraven el cap perquè el giraven. Ens va explicar que hi ha un falconer per cada pista i que allà a una caseta és on guarda tots els animalets.
The Crab Apples a l’EMAVP
The Crab Apples va formar-se per allà el llunyà 2010 al poblet de Santa Eulàlia de Ronçana a una escola de música, què, com la nostra també ensenya mitjançant combos. Quan els hi vam explicar el projecte i van saber que aquí al Prat també s’utilitza aquest sistema, de seguida van voler conèixer l’escola, el seu funcionament, els seus professors i sobretot els alumnes, ja que per elles, el pas per l’escola de música i sobretot el pas per combos va marcar el que seria el seu futur més immediat.
