L’edició d’aquest any pren com a fil conductor tretze articles extrets de la Declaració Universal dels Drets Humans. A partir d’aquests principis universals, la proposta artística convida a reflexionar col·lectivament sobre valors essencials com la llibertat, la igualtat, la dignitat, la pau i el respecte entre les persones. En un context mundial marcat pels conflictes, les desigualtats socials, els discursos d’odi i la vulneració constant dels drets fonamentals, aquesta edició reivindica la necessitat de defensar i preservar els drets humans com a base imprescindible per a construir una societat més justa, diversa i cohesionada.

El vídeoclip es pot veure aquí

La Capsa i L’Escola d’Arts en Viu han dinamitzat un procés ciutadà de creació artística amb la participació de Lorena Álvarez. Aquesta experiència artística forma part de la iniciativa de creació musical #Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat es reuneixin al voltant d’un nexe comú i compartit: la música.

La proposta ha comptat amb la participació de tretze músics de diferents edats i trajectòries, així com de 25 nens i nenes de l’Escola Joan Maragall vinculats al projecte Entretradis L’Escola d’Arts en Viu. Tots ells han compartit espais d’assaig, experiències i creativitat en un procés col·laboratiu que posa en valor la música com a eina de transformació social i cohesió comunitària. El projecte també ha comptat amb el suport del Prat Film Office en la cerca i gestió de localitzacions de la ciutat. 

Per a reforçar el missatge d’aquesta edició, cada una de les localitzacions triades pel rodatge ha sigut seleccionada per la seva relació directa amb els articles treballats de la Declaració Universal dels Drets Humans i amb persones, col·lectius i iniciatives que, des de diferents àmbits, contribueixen a fer del món un lloc millor. D’aquesta manera, els espais que apareixen al videoclip es converteixen també en una representació visual dels valors de solidaritat, igualtat, inclusió i compromís social que inspiren el projecte. La realització del videoclip ha estat a càrrec de la Elsabeth, col·laboradora habitual d’Almeuritme.

La trajectòria de Lorena Álvarez.

Lorena Álvarez és una cantautora asturiana que va iniciar la seva trajectòria artística vinculada al món de la pintura, abans de començar a compondre música a partir de 2010, compartint les seves cançons de forma propera al seu entorn.

El 2021 va publicar el seu primer treball, La cinta, en format casset, seguit aquell mateix any per la seva edició en vinil i CD sota el títol Anónimo. La seva proposta va cridar ràpidament l’atenció a l’escena independent, amb actuacions a festivals com el Primavera Sound i gires com telonera d’artistes com Julieta Venegas i col·laboracions en directe amb Nacho Vegas. El 2014 va gravar l’EP en directe Dinamita al Círculo de Bellas Artes de Madrid juntament amb el cor La Dinamo, i el 2019 va publicar el seu àlbum Colección de canciones sencillas, consolidant una obra reconeguda per la seva barreja de folk, tradició i indie pop, amb influències que van des de Violeta Parra fins a Leonard Cohen o Patti Smith. A part de la seva faceta musical, destaca per implicar-se al disseny i il·lustració dels seus propis treballs, integrant una dimensió visual molt cuidada de la seva obra.

17 anys d’iniciativa de creació musical #Almeuritme

Celebrem 17 anys de la iniciativa de creació musical Almeuritme, un projecte que, al llarg de les seves diverses edicions, ha anat evolucionant en formats, llenguatges i processos, però mantenint sempre un mateix eix central, la creació col·lectiva a través de la música i la participació de la ciutadania.

A les seves primeres edicions, el projecte partia d’una lògica més experimental, en la que les gravacions realitzades per la ciutadania a l’espai públic servien com a base per a la creació de peces musicals. Posteriorment, Almeuritme va donar pas a interpretacions col·lectives de cançons ja existents, en las que músics de la ciutat compartien proces creatiu amb artistes invitats, portant la música a diferents espais del municipi.

Al llarg dels anys, el projecte ha comptat amb la participación de nombrosos artistes de referència com Sidonie (2018), Los Ganglios (2019),  Els Pets (2020), El Petit de Cal Eril (2021), Alondra Bentley (2022), Miqui Puig (2023), Enric Montefusco (2024) o Jofre Bardagí representant a Serrat a l’edició del 2025, generant experiències de treball conjunt en les que els assajos, el procés creatiu i la gravació es convertien en part fonamental del resultat final.

Cada edició ha servit també per explorar diferents mirades sobre el territori i la vida en comunitat, abordant temàtiques com la memòria col·lectiva, la identitat local, el valor del comerç de proximitat, la relació amb l’entorn natural o la tensió entre la vida quotidiana i la creativitat. En aquest sentit, Almeuritme s’ha consolidat com un projecte cultural que no només produeix peces audiovisuals, sinó que construeix relat col·lectiu sobre el Prat i la seva gent.

En els últims anys, el projecte ha continuat ampliant la seva dimensió simbòlica i participativa, reforçant la implicació de músics, col·lectius i ciutadania. Tot això ha permès que Almeuritme es mantingui com un espai viu de creació compartida capaç de connectar generacions, experiències i sensibilitats diverses a través de la música.

El passat 28 de febrer es va celebrar el primer Dinar de Bucs, tot i que la tradició de quedar amb els usuaris de bucs amb l’excusa d’un àpat fa anys que se celebra a La Capsa. Altres anys amb un sopar, enguany amb un dinar a l’aire lliure, un canvi de format que ens va portar a celebrar una edició inoblidable.

A les dotze del migdia en reuníem al pati de Promoció Econòmica amb un escenari expectant i unes brases que començaven a treure fum. Per trencar el gel, a l’entrada es repartien noms de components de grups famosos: “ets George Harrison, has de trobar al teu Paul, Ringo i John”. Una manera de barrejar als components dels grups que assagen als bucs (que en tenim de totes formes i colors!) per participar al “Bingo de Bucs”.

A l’hora del vermut vam obrir el Micro Obert, guiat per Carlos Sáez, qui fa de l’escenari un espai una mica més agradable i sempre troba les paraules exactes. Cada grup va tocar dues cançons originals, i el talent i la diversitat va superar tota expectativa.

Els primers a pujar a l’escenari van ser Engels un grup jove format per alumnes de l’escola de música amb influències del rock classic com Led Zeppelin o Guns n’ Roses amb molta qualitat i que prometen molt, tot seguit va ser el torn dels Diversión Ends, un altre grup jove que pujava a l’escenari per primer cop amb el seu pop/rock/indie en castellà.

En tercer lloc, van sortir a l’escenari un dels grups més importants que ha donat aquesta ciutat, els Extra: el seu hit Isabel de 1982, ens va transportar a l’època daurada del pop en espanyol, en el seu so en directe, encara tant fresc i potent com fa 40 anys, ens feia entendre com havien signat amb Belter, una de les discogràfiques més importants de l’època.

Tot seguit era el torn de Kuz y los S.O.S: d’entre l’amalgama hipnòtica de la percussió, s’elevava la veu d’Edgardo, que versionant temes clàssics de cantautors sud-americans com La Luna de Rasquí de Jorge Drexler va preparar-nos pel dinar i van tancar aquesta primera ronda de música en directe.   

Havent gaudit d’aquesta primera tanda de grups de Bucs, ja ens corria la rata pel ventre. Però abans, tocava jugar. Va arribar el torn del Bingo de Bucs, on a través de definicions d’alguns grups que assagen a La Capsa, s’havia d’esbrinar el nom d’aquests. Us deixem alguna d’aquestes descripcions, perquè no tenen pèrdua (totes reals):

-       Si Pedro Sánchez fos un barrufet britànic, què seria? (Blue Dog)

-       Va escriure El Manifest Comunista amb Marx (Engels)

Ara si, es va obrir la cua de la barbacoa! El Bar de La Capsa va fer anar les graelles com ningú i ens van delectar amb llonganissa, hamburgueses, carxofes i pastís de postres. Mentrestant, el Viyou i el Teo van oferir el millor maridatge musical amb el seu b2b.

Ja amb la panxa plena i, per a sorpresa de tots, va començar a clarejar. Un sol de finals d’hivern va il·luminar amb precisió els següents en actuar: els mítics i tan estimats The Blue Majer’s. En actiu des de 1965, conserven la seva essència i la passió per la música com si fos el primer dia; d’entre altres, es van regalar una versió a ritme de rock’n’roll del tema “Ojitos Negros”, d’Antonio Machín.

El quintet de ska The Irians van ser els següents en tocar, encenent l’ambient amb ritmes festius i una energia contagiosa que va fer moure tot el públic des del primer compàs. El trio Blue Dog, amb Ana Sánchez, l’excantant dels enyorats Spammers, al baix i la veu, van pujar per primera vegada a un escenari per presentar-nos aquesta nova proposta de pop-rock, on les cançons respiren sinceritat i una energia crua que connecta amb el públic des del primer moment.

Que te funken són uns musicassos; com el seu propi nom indica, és una banda basada en ritmes funk. Vam veure la versió instrumental del grup, ja que el seu cantant no va poder acompanyar-los per problemes de veu. Així i tot, van demostrar una qualitat impecable sobre l’escenari. Esperem veure’ls ben aviat al complet.

El punt final de la jornada el van posar Superclass, power trio format per tres músics que hem vist en moltes formacions i projectes musicals de la ciutat, com ara Els Turistes o Els Flaming Shakers, per destacar-ne dos. De fet, el Viyou al baix i el guitarrista Joan Martínez van ser excompanys de l’Ana als Spammers.

L’últim tema que van tocar va ser una immillorable versió de Parklife de Blur, amb la col·laboració de Teo, el cantant de Diversión Ends, fent l’speech de la cançó; si tancaves els ulls, semblava que hagués pujat el mateix Phil Daniels a l’escenari.

Un reflex del que va generar una trobada com aquesta: encreuaments generacionals, noves amistats i bona música.