Amb l’entrada d’octubre i havent carregat les piles després de Festa Major, la música en viu torna a la sala i envaeix tots els espais de l’equipament amb tot tipus de propostes i gèneres: del rap al metal passant per l’indie, el punk o el blues. 

Un octubre protagonitzat pel talent local

El primer concert de la temporada serà el d'Alfred García el 14 d'octubre a la sala gran del Teatre L’Artesà. Serà la primera data de 1TOUR, una sèrie de concerts preliminars a la pròxima gira d'Alfred García, 1997 & 2001 TOUR, en la qual presentarà el seu segon i tercer disc, actualment en enregistrament. El músic pratenc cantarà cançons pertanyents al seu primer disc, 1016, i estrenarà el seu disc, 1997, en directe, al costat d'algunes noves cançons del seu pròxim disc, 2001. Aquesta proposta forma part de la programació de la nova temporada de Teatre L'Artesà, les entrades per la qual sortiran a la venda el proper dimarts, 4 d'octubre, a les 17h.

El 21 d’octubre reprenem el cicle de concerts Guia Sonora, amb dos dels grups que s'hi incorporen en aquesta nova edició:  Sanatorium (Trash-Metal) i Malos Tragos (Punk-Rock).  Un dia després, el 22  d’octubre, celebrarem el #4Raons Tardor, que segueix aprofundint en la col·laboració i la creació comunitària en una edició especialment electrònica i pujada de BPMs! Comptarem amb la productora i multiinstrumentista CLARAGUILAR que treballarà amb un el Cor d’Adults de L’Escola d’Arts en Viu, una trobada inèdita que promet ser emocionant. També tindrem dues simbiosis de talent local: què passarà quan es barregin el house dels Siesta amb el pop i l'humor de Fermi? I quan es mesclin el kraut de Can Ràbia amb el rock i l'energia de la Nuri i la Vane de Heidi & the Boobies? 

Per acabar el mes d’octubre, el dia 29, LaBandaTonPare i Jack’s Sons compartiran escenari. Dues bandes, dos estils, un escenari compartit. Una banda d’origen pratenc davant d’una banda d’origen americà. Són bandes amigues i volen confrontar els seus estils repassant el millor del rock’n’roll de sempre, les versions de clàssics dels 80 de LaBandaTonPare en contraposició al R&R més genuí dels Jack’s Sons

Al novembre, retrobaments inesperats!

El mes de novembre serà d'allò més especial, ja que tenim la sort de poder acollir un dels dos concerts del retrobament de La Costa Brava després de quinze anys. El dia 5 el grup saragossà farà un repàs de la seva trajectòria en una nit que promet ser memorable.   

També comptarem amb el grup de rap Las Ninyas del Corro, aquest conjunt de l'extrarradi de Barcelona tocarà a la Sala el dia 11. Tot seguit canviarem de gènere però sense perdre l'esperit disruptiu, i és que el dijous 17 de novembre celebrem una nova edició del Decompositor, el club d’escolta i descoberta de músiques de forma compartida, aquest cop dedicat a Leonard Cohen i a càrrec d’Alberto Manzano, autor de diverses biografies i amic personal del músic canadenc.

Tancarem el mes amb un Micro Obert a l’escenari Bar, una eina infal·lible per conèixer l'estat de salut de la música pratenca! Músics de bucs, alumnes de l'Escola d’Arts en Viu, músics residents al Prat  o amics d'amics s'hi deixen passar per l’escenari per a compartir la seva obra,  efectuar el seu primer directe o posar a prova les seves composicions més recents. Una oportunitat única per fer teixit!

Un desembre ben eclèctic

El 3 de desembre, La Plata arriba a l’escenari de La Capsa per presentar Acción Directa, el seu segon llarga durada, amb la companyia de les Pinpilinpussies, unes barcelonines carregades de noise i punk, que presentaran el seu treball Hipocondría. El 10 de desembre tornem a ocupar l’escenari del Bar amb la proposta de Laura Sam i Juan Escribano, que presentaran  “La Voz en Contra”, un treball a on l'spokenword i l'electrònica es donen la mà per a generar cançons com cops de puny.

I abans de Nadal, tornem a terres pratenques amb la presentació de “Migente”, el primer treball de llarga durada de Fermi, la meitat de Tronco, liderant el seu projecte en solitari, que per primer cop vindrà acompanyat del dream team, la seva banda.

No podem acabar l’any, però, sense celebrar plegats al Bar una nova Jam Session: reserveu-vos  el 18 de desembre!

A banda de la programació, durant aquesta temporada de tardor seguirem treballant en projectes de formació, creació i pràctiques comunitàries! Si voleu saber tot el que tenim entre mans, podeu consultar el nostre web o seguir-nos a les xarxes socials. Us hi esperem!

A la tardor tornarà Indisciplinats, el festival de les arts al Prat que estableix un diàleg entre disciplines i ofereix un programa conjunt i divers de propostes escèniques, musicals i d’arts visuals. El festival ha anunciat les dates de la seva quarta edició, que tindrà lloc del 13 al 17 de novembre a diferents equipaments de la ciutat.

Durant gairebé una setmana podrem tastar diferents propostes artístiques i comunitàries que ocuparan els centres culturals de la ciutat per gaudir de la creació contemporània. Es podran visitar de manera deslocalitzada instal·lacions, exposicions, performances, trobades, universos sonors i concerts que entraran en diàleg.

Pràctiques artístiques i comunitàries que germinen a la tardor

Els projectes becats per la Convocatòria /Unzip i impulsats pels equipaments que configuren la xarxa (els centres cívics Jardins de la Pau, Sant Jordi-Ribera Baixa i Palmira Domènech; l'Escola d'Arts Visuals del Prat i el Centre d'Art Torre Muntadas) obriren els seus processos de treball durant el festival. Un moment en què presentar al públic tot el treball artístic i comunitari que han anat gestant durant els darrers mesos. Projectes que incideixen en les relacions interespècies, la memòria, les cures i també que aprofundeixen en les tensions entre els espais urbans i naturals.

Indisciplinats és un espai obert i festiu on aquests processos artístics poden ensenyar el contacte que han anat teixint  amb el context de creació local i amb altres persones interessades en l’art.

Arts en viu sense disciplines

Pel que fa a les arts en viu, el Teatre L’Artesà i La Capsa s’uniran un any més per oferir una programació que trenca les lògiques i els espais convencionals. Així, Indisciplinats és el moment de veure propostes que es mouen entre llenguatges audiovisuals, performance, noves dramatúrgies, nous enfocaments de la música en directe... És, a més, el moment de veure els espais d’aquests equipaments culturals transformats, amb vermuts ben irreverents a la terrassa de La Capsa, sessions nocturnes d’electrònica al vestíbul de L’Artesà o concerts de petit format al bar de La Capsa. Tot això disponible amb un abonament conjunt que, per un preu molt reduït, permetrà gaudir de totes les propostes. A la tardor podreu consultar tot el programa detallat però, de moment, reserveu-vos les dates!

L'Artesà, L'Escola d'Arts en Viu i La Capsa han organitzat un any més el Campus d'Arts en Viu per a joves del 25 al 28 de juny. El Campus és una proposta en format intensiu de curta durada que es realitza just després d'acabar les classes regulars. En aquesta edició hi han participat 26 alumnes d'edats entre 12 i 18 anys. La majoria de les joves participants són també alumnes de L'Escola, de les especialitats de música, dansa i teatre.

El Campus és en si un laboratori de creació conduït cada any per un artista diferent. Enguany ha estat l'artista Amalia Fernández l'encarregada d'acompanyar-los, tot a partir d'una pregunta: Com l'individu (un mateix) pot alimentar-se i autoconèixer-se a partir d'un col·lectiu (el grup, els altres)? Així, han treballat la creativitat en estat pur a partir d'exercicis dramatúrgics, improvisacions sonores amb instruments i objectes, polifonies de veus, i sempre tenint en compte la màxima presència dels cossos i els sentits en escena. L'escolta i treball de grup han estat la clau per poder experimentar aquestes propostes.

L'Amalia Fernández és una artista multidisciplinar que treballa de manera independent des del 2005 creant peces per l'escena amb elements coreogràfics, teatrals, musicals i performatius, en col·lectiu o en solitari, amb estètica i formats simples, artesanals i analògics. Fernández s'afegeix a una llista d'artistes que han acompanyat aquest Campus d'Arts en Viu, com Manuela Infante, Sònia Gómez o Aurora Bauzà i Pere Jou, Demoledora o Juan Ayala i Miguel Oyarzun.

Amb la calor arriba l’època per excel·lència de l’explotació musical i la temporada alta dels festivals capitalistes. Una època fantàstica per celebrar una nova edició del #4Raons amb què mostrar altres maneres d’entendre la música en directe que, lluny de lògiques mercantilistes, es vinculin d’una forma més propera amb la ciutadania del Prat.

Si treballant amb dues bandes hem creat les trobades més inesperades dalt de l’escenari de La Capsa, vam pensar que col·laborar amb col·lectius ens faria arribar als racons més polítics de la pràctica musical. Dit i fet! Aquesta edició primaveral ha estat parida amb dos col·lectius de l’escena underground barcelonina i rodalies que, tot i ser ben diferents, tenen en comú l’autogestió i una visió no-capitalista de la música...

Follia és PUNK i és CLÀSSICA, Follia és una trobada clàssica underground que, liderada per la Mar Medinyà ha recorregut Catalunya qüestionant les lògiques dels recitals de la música més canònica. A més, la Mar és la creadora de L’orella furtiva, un pòdcast punki sobre clàssica per les oïdes més agosarades.

Ojalà Estë Mi Bici és PUNK i és AMOR, per la música tocada i per qui li agrada fer-la. Aquesta bona gent fa més de 15 anys que organitzen concerts als antípodes del model mercantilista de la gran majoria de sales de concerts. La seva filosofia és la de cobrir les despeses de les artistes, sense mirar-se amb lupa ni el gènere ni la "fama" de les propostes, per a mantenir una escena viva i lliure d'agendes externes a les creadores.

Així, mentre el Follia —en col·laboració amb el Col·lectiu Free’t— es va apropar a Torre Balcells per fer un taller de soundpainting amb els alumnes de l’Escola d’Arts en Viu i membres de la Banda Municipal del Prat; Ojalá Estë Mi Bici es reunia amb joves músics que assagen als bucs de La Capsa per compartir dubtes, inquietuds, experiències i xerrar sobre l’estat dels circuits musicals alternatius.

Amb tots els vincles generats, es va preparar un còctel de punk, clàssica i amor ben interessant que va culminar la nit del #4Raons:

Follia, els alumnes de l’Escola i tot aquell que s’hi va voler sumar, ens van delectar amb una creació musical improvisada i multitudinària al bell mig de la sala. Així com d’una impro amb professionals de la música clàssica (una cosa mai vista!!) de la mà del col·lectiu Free’t.

Ojalá Estë Mi Bici es va encarregar de convidar a quatre grups que mostressin l’essència del col·lectiu a sumar-se a la vetllada: Have Fun (de Màlaga), Rat Penat (Montreal), Los Nitxos (Vitoria) i Charnego (Madrid). Sense oblidar-nos que, abans que comencés el soroll, ens vam trobar a la terrassa de La Capsa per xerrar plegades sobre autogestió, política i amor per la música.

I com resulta que no en vam tenir prou, Javugo va tancar la nit amb una mica de patxangueo.

Tot i que ens hi hem esforçat, les nostres paraules no reflecteixen la màgia d’una edició del #4Raons, pensareu. Nosaltres també ho vam pensar. I per això vam demanar a @turquoise_draws i @po.smile.jn que, amb el seu estil comiquero, ens relatessin totes i cadascuna de les trobades. Ah, i menció especial al cartellàs que va dibuixar en Ferran Roig. Tot un show!!

Un any més, amb motiu del Dia Mundial de la Música, La Capsa i L'Escola d'Arts Viu, presentarà el pròxim 20 de juny una nova peça audiovisual del procés ciutadà de creació musical #Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s'apleguin al voltant d'un nexe comú i compartit, la música, a partir de la interpretació d'una cançó.

La música és un bé accessible, que uneix persones i és capaç de crear sinergies i vincles molt potents. D'aquí sorgeix el projecte #almeuritme, de la unió entre diferents músics de la ciutat sota una afinitat compartida: la música.

L'almeuritme ha comptat al llarg dels anys amb una llarga llista de músics emblemàtics del panorama independent nacional amb qui hem pogut compartir aquest procés, com per exemple Alondra Bentley (Si tuviera), Els Pets (Bon dia), Sidonie (Estáis aquí) o Miqui Puig (Bonito Es).

Assajos i enregistrament

Un petit tast d'aquesta edició

El #4Raons és un experiment en constant evolució que porta anys acompanyant-nos. Des dels inicis al Cèntric (durant l’exili de la Capsa) passant per les edicions semestrals dels últims anys el projecte ha canviat molt de cara però no d’objectiu: subvertir les relacions entre propostes musicals, públic i territori. El que normalment anomenem concert, en el qual pagues l’entrada, escoltes i veus l’espectacle i marxes cap a casa (o a on vulguis) és el que no hi trobareu aquí. Potser resulta una mica confós d’explicar així que aquí va un cas pràctic:

En l’ultima edició ens van visitar els Cala Vento, un grupazo emo-pop-core, de terres gironines que va tocant per tota Espanya i per països encara més llunyans; l’Angeladorrrm que, resident a Barcelona, ens va encisar amb melodies dreampop i L’Enric i la Laia, que van muntar una de les sessions de BingoDJ més divertides fins la data.

Durant les setmanes prèvies els Cala Vento van conèixer l'Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat Tinta Blava i als Alumnes de 4rtD de l’Institut Salvador Dalí. Tant a uns com als altres van tenir la oportunitat de conèixer-se i de xerrar abans de posar-se mans a la obra, els Cala Vento els hi van demanar als primers que els hi enviessin textos i als segons que gravessin vídeos que reflectissin la utopia antisistema, la dependència emocional, la culpabilitat i l’amor quotidià. Després de 4 sessions d’acompanyament per part del grup, de gravacions a l’estudi de La Capsa i del taller de cinema del Invernadero, tant els textos com allò audiovisual van quedar llestos per a la música de Cala Vento. Mentrestant Angelardorrrm va conèixer al grup de Dones Percussionistes de la Colla de Gegants del Delta  amb les quals es van trobar 2 vegades a La Capsa per donar forma a una col·laboració musical. 

El dia del concert doncs, Angeladorrrm i les tamborileres van obrir la nit. El concert de dreampop es va convertir en una altra cosa, més percussiva i atàvica gràcies a la col·laboració amb les percussionistes. Un cop van acabar era la hora de la sessió de BingoDj, la qual va presentar la parella de capgrossos de L’Enric i la Laia, aquest mix de sessió de dj i bingo va fer que el públic ballés i ocupés el terra alhora, i que parlessin perquè només les aliances entre aquelles més joves i més veteranes podien tenir alguna oportunitat, i també va treure fum el Shazam, sí.

Quan es va cantar Bingo els Cala Vento ocupaven l’escenari i, en una proposta híbrida entre un concert a l’ús i varies càpsules d’improvisació, les veus del col·lectiu Tintablava, els vídeos dels alumnes de 4rtD del Dalí i la música de Cala Vento van crear una experiència única i irrepetible. De tot el procés se’n van encarregar de documentar la bona gent del Invernadero Films i us en deixem el resultat aquí abaix.
 

Però, i ara què? Doncs en la nova edició del #4Raons em decidit fer un canvi en el guió i, enlloc de convidar bandes de música (que lis haurà!) hem convidat col·lectius de música! Enguany comptarem per una banda amb l’ajuda de Ojalá Estë Mi Bici (OËMB), un col·lectiu autogestionat que porta més de 15 anys muntant concerts dins de l’escena underground de Barcelona i sent el sosté d’aquest circuit DIY en aquest racó de la península, i, per altra banda amb l’ajuda de Follia , el projecte de Mar Medinyà (del podcast l’Orella Furtiva) que buscarà posar en dubte les pràctiques més establertes de la música clàssica. Posarem en contacte a aquests dos col·lectius amb els de grups de Bucs de La Capsa i amb totes aquelles persones que estiguin fent música de nova creació i també amb intèrprets de clàssica de L’Escola d'Arts en Viu.

El 18 de maig llavors, podrem participar en una conversa entre el CSA Las Vegas de Màlaga i OËMB, veure 4 grups de música que ha convidat OËMB, escoltar la sorpresa en la qual Follia, el grup Free’t i L’Escola d’Art en Viu estan preparant i ballar amb la música de Javugo, el nostre dj de l’underground Pratenc. Tot per 6€. No es mala eh? Fes clic aquí i compra la teva entrada!

Com cada any el dispositiu d’acompanyament als treballs finals de grau dona suport a nous pratencs que es troben a l’últim any dels seus estudis en arts en viu. Com ens trobem a La Capsa, ens dirigim als treballs de final de grau en l’especialitat de música. Aquesta edició ja és la cinquena d’aquest dispositiu, que s’emmarca a les línies de suport a la creació dins del Sistema d’Arts en Viu del Prat.

Qui és l'Elena Grueso

Enguany una de les participants és l’Elena Grueso, antiga alumna de L’Escola d’Arts en Viu i usuària de La Capsa, on acudeix com a espectadora i també com a música professional. Els seus estudis se centren a aconseguir un control de la seva veu tant tècnicament com estilísticament (dintre del jazz i la música moderna) així com la formació d’una consciència i esperit crític dins del seu imaginari musical.

Gata Cattana: com continuar el seu llegat

El tema de la seva tesi és un anàlisi estilístic i musical del poemari de la Gata Cattana “La Escala de Mohs”. L’Ana Isabel Garcia Llorente (Gata Cattana) va ser una rapera, poeta feminista i politòloga espanyola. La seva prematura mort als 25 anys no va impedir que ens deixés un llegat de quatre àlbums discogràfics, dos llibres de poemes i un documental homenatge a la seva figura.

Els principals objectius de l’Elena són analitzar l’antologia poètica de la Gata Cattana per inspirar-se en el seu discurs, que empodera a la dona i que anima a la lluita social, sent conscient del valor que aportat dins del feminisme, la poesia i l’escena rap nacional.  És a través d'aquest anàlisi que es vol hohmenatjar-la, ja que gràcies a ella moltes joves com l’Elena l'han pogut tenir com a referent en l'adolescència.

Com cada any el dispositiu d’acompanyament als treballs finals de grau dona suport a nous pratencs que es troben a l’últim any dels seus estudis en arts en viu. Com ens trobem a La Capsa, ens dirigim als treballs de final de grau en l’especialitat de música. Aquesta edició ja és la cinquena d’aquest dispositiu, que s’emmarca a les línies de suport a la creació dins del Sistema d’Arts en Viu del Prat.

Qui és l'Elena Grueso

Enguany una de les participants és l’Elena Grueso, antiga alumna de L’Escola d’Arts en Viu i usuària de La Capsa, on acudeix com a espectadora i també com a música professional. Els seus estudis se centren a aconseguir un control de la seva veu tant tècnicament com estilísticament (dintre del jazz i la música moderna) així com la formació d’una consciència i esperit crític dins del seu imaginari musical.

Gata Cattana: com continuar el seu llegat

El tema de la seva tesi és un anàlisi estilístic i musical del poemari de la Gata Cattana “La Escala de Mohs”. L’Ana Isabel Garcia Llorente (Gata Cattana) va ser una rapera, poeta feminista i politòloga espanyola. La seva prematura mort als 25 anys no va impedir que ens deixés un llegat de quatre àlbums discogràfics, dos llibres de poemes i un documental homenatge a la seva figura.

Els principals objectius de l’Elena són analitzar l’antologia poètica de la Gata Cattana per inspirar-se en el seu discurs, que empodera a la dona i que anima a la lluita social, sent conscient del valor que aportat dins del feminisme, la poesia i l’escena rap nacional.  És a través d'aquest anàlisi que es vol hohmenatjar-la, ja que gràcies a ella moltes joves com l’Elena l'han pogut tenir com a referent en l'adolescència.

Un any més, Indisciplinats ha arrelat al Prat com les males herbes, omplint el territori de propostes artístiques que connecten i repensen els contextos i posant en escena els diferents projectes que impulsen els programes d’Arts Visuals i d’Arts en Viu de la ciutat.

Així, la programació del festival, que enguany s’ha celebrat del 15 al 19 de novembre, ha posat el focus en obrir imaginaris des de la contemporaneïtat i la celebració de l’art com a motor de transgressió, pregunta i joc. Les arts en viu han permès veure teatre relacional, pop surrealista, circ ple de poètica, performance queer, música tradicional feminista, un rodatge a l’aire lliure... L’assistència d’aquesta edició ha suposat més de 500 entrades per a les propostes d’Arts en Viu que van tenir lloc a La Capsa i el Teatre L’Artesà, a les quals s’afegeixen totes les comunitats i ciutadania interessada a les mostres gratuïtes dels processos de la convocatòria Unzip/ d’artistes com el col·lectiu Las Calatrava, Marién Moreno, Auri Alós, Col·lectiu del Mig, el Club Excursionista de l’Escolta o Elia Bagó, Borja Casanovas, Maria Roy i Sara Torres.

El públic, però, no estava sol. Entre proposta i proposta, l’equip d’amfitriones – la Conxita Herrero, el Guillem Gefaell i  el Cris Marco - ha estat l’encarregat de guiar i acompanyar la gran ruta indisciplinada, fent dels trànsits entre propostes espais de trobada i xerraeta a ritme de brilli-brilli.

L’Artesà: de contemplació i participació amb les fronteres més indefinides

La primera proposta d’Arts en Viu d’aquest Indisciplinats va ser La Scelta (L’elecció) de Roger Bernat, una acció escènica que ja va sentar les bases de que, en Indisciplinats, les fronteres de la escena són ben difoses. Roger Bernat és un dels referents del teatre relacional a Catalunya, una aproximació a les arts vives basada en la presentació de dispositiu escènics participatius. El Teatre L’Artesà va acollir la pre-estrena a Espanya d’aquesta nova creació que reflexiona sobre com es va la cultura. Els i les assistents van esdevenir programadors en un joc de realitat i ficción al procés de votació per a un espectacle que formarà part de la propera edició del festival. Spoiler: l’artista seleccionada en la votació final va ser Cris Blanco...

El dia més ple de programació escènica, però, va ser divendres amb un programa doble a L’Artesà: “Materia” d’Andrea Salustri i “One night at the Golden bar” d’Alberto Cortés. Amb l’espectacle de Salustri la Sala Gran es va sumir en un estat contemplatiu per a una proposta entre el teatre d'objectes, el circ contemporani i la instal·lació artística que es va poder programar amb la col·laboració de l’IF Barcelona. I tot just després, un altre tipus de contemplació ens va submergir en en l'ambient nocturn dels bars i de les relacions afectives on l’Alberto Cortés ens va parlar a la Sala Petita sobre identitat de gènere i les moltes cares que adopta l'amor. Una proposta en col·laboració directa amb La Capsa va posar el punt i final al programa doble de divendres a L’Artesà, amb una sessió amb LEIRE DJ, que va omplir de vida i festa el vestíbul del teatre també amb una barra especial i nocturna del Cafè L’Artesà.

Van ser dies també de propostes que omplien els diferents espais del teatre, activant processos que barregen l’art i la educació com Proyecto Pregunta del col·lectiu MilM2 amb l’Institut Pepa Colomer o diverses trobades i intercanvis amb l’Escola d’Arts en Viu, com va ser les sessions especials del Grup de Dansa Adults amb l’artista Luciana Acuña. Aquesta artista argentina de Grupo Krapp es trobava formant part d’Indisiciplinats amb Alejo Moguillansky d’El Pampero Cine per a l’Acció #1 de l’Aula de Creació de L’Artesà, la qual va acabar amb el que va acabar sent tot un esdeveniment a la ciutat: la performance “Efectos Especiales”. Amb ella, els carrers al voltant del teatre es van transformar en un gran plató de cinema, per enregistrar en directe un gran travelling en tres tomes que després s’emetien a la pantalla gegant del vestíbul de L’Artesà.

La Capsa: un collage sonor ple de contrastos i emoció

Julián Mayorga, una de les personalitats més enigmàtiques de la cançó a Colòmbia, va posar el fil a l'agulla de la indisciplina. El Bar de La Capsa es va omplir de la seva poesia surrealista i màgica, que, acompanyada de les mimoses que tothom que es va apropar va poder tastar, la nit d'un dijous qualsevol es va convertir en un oasis de celebració i caliu. 

La nit del dissabte, gairebé 300 persones van fer cap a La Capsa per a presenciar la cúspide del contrast: Marala, trio que conformen la Selma Bruna, la Clara Fiol i la Sandra Monfort, van presentar "Jota de morir". En aquest últim àlbum que orbita al voltant de la mort a la música tradicional a través d'una perspectiva empoderadora i punyent, les artistes entonen càntics a la mort, s'inventen testaments  i ballen Tik Toks. Per si el contrast encara no és evident, la nit va seguir de la mà d'Oro Jondo DJ Set, frenetisme en estat pur. Els seus sets (si és que es poden descriure amb paraules), beuen d'allò eclèctic, deixant surar vells clàssics de reggaeton entre ritmes bakalas, tota travessat pel hard techno. Una experiència immersive en què l'esterdard d'Indisciplinats va esdevenir, literalment, un limbo.

Els bombos a negres no van acabar el dissabte, perquè el diumenge al matí va tenir lloc l'última excursió del Club Excursionista de l'Escolta, projecte seleccionat a la convocatòria /UNZIP 2023, a la modalitat "Música i Territori". Projecte que ha realitzat excursions centrades en diferents vessants i figures del panorama musical del Baix Llobregat. Aquesta última sortida es va fer sota el títol de "La Rave Crepuscular", un recorregut físic i mental per la història dels ritmes electrònics i el seu vincle amb l'escena baixllobregatina.

Amb l'altaveu encara a l'espatlla, l'excursió va finalitzar al Bar de La Capsa (el cercle perfecte). Allà esperava Sofia, que va posar el punt final a aquesta edició del festival amb els seus ritmes electrònics, lletres innocents i sarcàstiques que van embaucar a totes les 150 persones que van arribar a la meta del viatge indisciplinat.

Una sinèrgia de molts agents

Indisciplinats posa en joc i sinèrgia als diferents equipaments que impulsen el programa d’Arts Visuals de la ciutat (els Centres Cívics Jardins de la Pau, Sant Jordi-Ribera Baixa i Palmira Domènech), l'Escola d'Arts Visuals del Prat i el Centre d'Art Torre Muntadas; així com espais que promouen les arts vives com són el Teatre L'Artesà i La Capsa].