Allà on s’acabava la ciutat, un 30 de juny del 1995 neix un equipament inclassificable, La Capsa.

En un moment d’efervescència creativa, La Capsa va obrir les portes com a espai d’expressió per a joves, entitats i artistes locals. Projectes com La Claqueta Metàl·lica, la Ràdio –embrió de l’actual El Prat Ràdio–, El Lloro, el SISA (Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció) i molts altres col·lectius van omplir l’espai d’iniciatives. També van néixer esdeveniments que han deixat empremta: el Potablava, el Gallum Gallum, el Pratifolk, el Carnaval...

Des del primer dia, la música ha estat el cor de La Capsa. Els bucs d’assaig, l’estudi de so i la sala de concerts van esdevenir punt de trobada per a músics, bandes i persones amb ganes de descobrir, experimentar, pujar a l’escenari i, sobretot, compartir inquietuds. 

30 anys afavorint la vida a la ciutat des de la música i posant el Prat en relació amb la música. 

Després d’un parèntesi obligat per les obres de l’L9 del metro, La Capsa va reobrir l’any 2014 amb un projecte renovat centrat en la música i la creació. Un espai d’aprenentatge, pràctica i gaudi de les músiques modernes, amb el compromís de defensar el dret a la cultura per a tothom.

Avui és seu de L’Escola d’Arts en Viu on, setmanalment, nens, joves i adults aprenen, toquen en grups i participen en jam sessions. Més de 130 bandes es troben als bucs d'assaig, i l’estudi de so és un veritable laboratori per a joves promeses de la música urbana.  

Projectes com Paraula de Dones, el #4Raons o l'Almeuritme connecten persones molt diverses a través del gaudi musical, ajudant-nos a entendre i estimar una ciutat tan rica i complexa com la nostra.

La Sala de concerts programa música per a totes les edats i dona visibilitat tant al talent local com a propostes emergents, com Sudor, Hangar o Jet Lag.

Avui en dia, La Capsa ja no és allà on la ciutat s’acaba, sinó allà on la ciutat conflueix. Un centre viu que vol incloure a tothom, un referent en el camp de la música i de la innovació cultural que ajuda a donar forma i sentit al Prat.

Una marató per celebrar 30 anys de música

I quina millor manera de celebrar-ho que amb una marató de grups locals, d’abans i d’ara. El pròxim dissabte 28 de juny, farem un recorregut per la història de La Capsa a través de bandes que han omplert els bucs i pujat als escenaris de la ciutat. Una festa per gaudir plegades de la música que dona sentit a aquest espai. I com a un bon aniversari, no poden faltar les sorpreses. Comptarem amb Arrel, que ens guiaran en el món de la serigrafia per a estampar samarretes exclusives de La Capsa edició 30 Aniversari. Soparem, ballarem, cantarem... i sobretot celebrarem que 30 anys no es fan cada dia...i això només és el principi!

Aquesta marató és només el tret de sortida. Al llarg de l’any, diversos esdeveniments portaran el “segell” del 30 aniversari, amb propostes diverses que celebraran La Capsa des de tots els angles. Així que no ens perdeu la pista i estigueu ben atentes!

Un any més, amb motiu del Dia Mundial de la Música, La Capsa i L'Escola d'Arts Viu presentaran el pròxim 19 de juny una nova peça audiovisual del procés ciutadà de creació musical Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s'apleguin al voltant d'un nexe comú i compartit, la música, a partir de la interpretació d'una cançó.

Enguany, coincidint amb el quinzè aniversari del projecte i el 150è aniversari del naixement d’Antonio Machado, s’ha interpretat la cançó “Cantares” de Joan Manuel Serrat, amb l’acompanyament de Jofre Bardagí, músic i fill del que va ser durant molts anys productor i company de Serrat, el Mestre Bardagí, i nebot de l’artista.

L'Almeuritme ha comptat al llarg dels anys amb una llarga llista de músics emblemàtics del panorama independent nacional amb qui hem pogut compartir aquest procés, com per exemple Alondra Bentley (Si tuviera), Els Pets (Bon dia), Sidonie (Estáis aquí), Miqui Puig (Bonito Es) o Standstill (Adelante Bonaparte).

Assajos i enregistrament

El protagonista d'aquest any: "Cantares"

El passat 26 d'octubre vam acollir l'última edició del #4Raons de la temporada, una nit multigeneracional amb música, poesia, més música, un bingo musical, impro musical, autèntiques veteranes del fil i l'agulla i maquinària d'estampació tèxtil. Sí, una combinació predestinada a l'èxit (comunitari).

Ja sabem que sabeu què és el #4Raons, però aquest cop aprofitarem les paraules amb les que les meravelloses persones d’Arrel van definir aquest procés – des de dins! -.

“Potser (si has sigut puntual) t’estàs preguntant per què hi ha unes dones ensenyant a cosir mocadors a La Capsa. Si has vist el cartell d’aquesta nit, és possible que no entenguis com és que hi diu que s’estamparan samarretes al moment, o ben segur veuràs que durant un dels concerts puja gent del Prat a l’escenari que no té res a veure amb el grup. La resposta és que estàs al #4Raons i, per tant, aquesta no és una nit de concerts convencional.

Una explicació: per tal de crear una alternativa als espectacles convencionals en què les artistes arriben, fan el seu show, marxen i prou, va néixer aquesta quimera/garbuix anomenada #4Raons. Aquest projecte busca transformar la relació tradicional entre les artistes i la ciutat, fomentant una col·laboració més profunda i significativa. Per aconseguir-ho, es convida a propostes musicals de fora del Prat a col·laborar amb associacions i grups de la ciutat, fomentant crear un intercanvi artístic enriquidor. I així, és com el grup de costura de CC St Jordi Ribera Baixa “ A tota màquina”, L’Escola d'Arts en Viu, el Teatre Kaddish i L'Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat Tinta Blava s’han colat el dia d’avui, a la nit de concerts de La Capsa”

Així doncs, a l’elenc protagonista d’aquesta nit hi vam trobar a Remei de Ca La Fresca – el grup arbucienc de moda - que van fer tot un procés al conèixer-se amb alumnes de L’EAV, del Teatre Kaddish i escriptores de Tinta Blava, per a adaptar musicalment dues peces, l'una escrita per l'Alícia de TintaBlava i l’altre de la poeta palestina Rafeef Ziadah. També el col·lectiu Arrel, que en un principi només (!) havia d’encarregar-se de la relatoria del procés va fer un pas endavant i ens van ajudar a conèixer a les dones del grup de costura A Tota Màquina, amb les que van fer una pancarta, dissenyar mocadors i estampar roba – a més de portar un pastís de Santiago deliciós -. El seu treball relator – o relatista? – el podeu trobar una mica més a baix, penjat d’alguna manera a l’entorn digital sobre el qual estem escrivint (i podeu venir a buscar el vostre exemplar físic a La Capsa!). A més a més, per acabar la nit s’hi van sumar la Ven’nus i el bingo musical presentat per l’Enric i la Laia, la nostra parella capgrossa de confiança que van fer entrega de dos premis.

Així doncs, ja no us podem dir que no us expliquin per què ja us estem explicant i tot això pertany ja, al passat recent però inaccessible dels nostres bons records comunitaris. Ara bé, si amb tot això us hem fet ballar l’aigua als ulls espereu a la pròxima edició - i no hi falteu! -, que serà al maig, amb caloreta i molta germanor.

Amb l’entrada d’octubre i havent carregat les piles després de Festa Major, la música en viu torna a la sala i envaeix tots els espais de l’equipament amb tot tipus de propostes i gèneres: del rap al metal passant per l’indie, el punk o el blues. 

Un octubre protagonitzat pel talent local

El primer concert de la temporada serà el d'Alfred García el 14 d'octubre a la sala gran del Teatre L’Artesà. Serà la primera data de 1TOUR, una sèrie de concerts preliminars a la pròxima gira d'Alfred García, 1997 & 2001 TOUR, en la qual presentarà el seu segon i tercer disc, actualment en enregistrament. El músic pratenc cantarà cançons pertanyents al seu primer disc, 1016, i estrenarà el seu disc, 1997, en directe, al costat d'algunes noves cançons del seu pròxim disc, 2001. Aquesta proposta forma part de la programació de la nova temporada de Teatre L'Artesà, les entrades per la qual sortiran a la venda el proper dimarts, 4 d'octubre, a les 17h.

El 21 d’octubre reprenem el cicle de concerts Guia Sonora, amb dos dels grups que s'hi incorporen en aquesta nova edició:  Sanatorium (Trash-Metal) i Malos Tragos (Punk-Rock).  Un dia després, el 22  d’octubre, celebrarem el #4Raons Tardor, que segueix aprofundint en la col·laboració i la creació comunitària en una edició especialment electrònica i pujada de BPMs! Comptarem amb la productora i multiinstrumentista CLARAGUILAR que treballarà amb un el Cor d’Adults de L’Escola d’Arts en Viu, una trobada inèdita que promet ser emocionant. També tindrem dues simbiosis de talent local: què passarà quan es barregin el house dels Siesta amb el pop i l'humor de Fermi? I quan es mesclin el kraut de Can Ràbia amb el rock i l'energia de la Nuri i la Vane de Heidi & the Boobies? 

Per acabar el mes d’octubre, el dia 29, LaBandaTonPare i Jack’s Sons compartiran escenari. Dues bandes, dos estils, un escenari compartit. Una banda d’origen pratenc davant d’una banda d’origen americà. Són bandes amigues i volen confrontar els seus estils repassant el millor del rock’n’roll de sempre, les versions de clàssics dels 80 de LaBandaTonPare en contraposició al R&R més genuí dels Jack’s Sons

Al novembre, retrobaments inesperats!

El mes de novembre serà d'allò més especial, ja que tenim la sort de poder acollir un dels dos concerts del retrobament de La Costa Brava després de quinze anys. El dia 5 el grup saragossà farà un repàs de la seva trajectòria en una nit que promet ser memorable.   

També comptarem amb el grup de rap Las Ninyas del Corro, aquest conjunt de l'extrarradi de Barcelona tocarà a la Sala el dia 11. Tot seguit canviarem de gènere però sense perdre l'esperit disruptiu, i és que el dijous 17 de novembre celebrem una nova edició del Decompositor, el club d’escolta i descoberta de músiques de forma compartida, aquest cop dedicat a Leonard Cohen i a càrrec d’Alberto Manzano, autor de diverses biografies i amic personal del músic canadenc.

Tancarem el mes amb un Micro Obert a l’escenari Bar, una eina infal·lible per conèixer l'estat de salut de la música pratenca! Músics de bucs, alumnes de l'Escola d’Arts en Viu, músics residents al Prat  o amics d'amics s'hi deixen passar per l’escenari per a compartir la seva obra,  efectuar el seu primer directe o posar a prova les seves composicions més recents. Una oportunitat única per fer teixit!

Un desembre ben eclèctic

El 3 de desembre, La Plata arriba a l’escenari de La Capsa per presentar Acción Directa, el seu segon llarga durada, amb la companyia de les Pinpilinpussies, unes barcelonines carregades de noise i punk, que presentaran el seu treball Hipocondría. El 10 de desembre tornem a ocupar l’escenari del Bar amb la proposta de Laura Sam i Juan Escribano, que presentaran  “La Voz en Contra”, un treball a on l'spokenword i l'electrònica es donen la mà per a generar cançons com cops de puny.

I abans de Nadal, tornem a terres pratenques amb la presentació de “Migente”, el primer treball de llarga durada de Fermi, la meitat de Tronco, liderant el seu projecte en solitari, que per primer cop vindrà acompanyat del dream team, la seva banda.

No podem acabar l’any, però, sense celebrar plegats al Bar una nova Jam Session: reserveu-vos  el 18 de desembre!

A banda de la programació, durant aquesta temporada de tardor seguirem treballant en projectes de formació, creació i pràctiques comunitàries! Si voleu saber tot el que tenim entre mans, podeu consultar el nostre web o seguir-nos a les xarxes socials. Us hi esperem!

A la tardor tornarà Indisciplinats, el festival de les arts al Prat que estableix un diàleg entre disciplines i ofereix un programa conjunt i divers de propostes escèniques, musicals i d’arts visuals. El festival ha anunciat les dates de la seva quarta edició, que tindrà lloc del 13 al 17 de novembre a diferents equipaments de la ciutat.

Durant gairebé una setmana podrem tastar diferents propostes artístiques i comunitàries que ocuparan els centres culturals de la ciutat per gaudir de la creació contemporània. Es podran visitar de manera deslocalitzada instal·lacions, exposicions, performances, trobades, universos sonors i concerts que entraran en diàleg.

Pràctiques artístiques i comunitàries que germinen a la tardor

Els projectes becats per la Convocatòria /Unzip i impulsats pels equipaments que configuren la xarxa (els centres cívics Jardins de la Pau, Sant Jordi-Ribera Baixa i Palmira Domènech; l'Escola d'Arts Visuals del Prat i el Centre d'Art Torre Muntadas) obriren els seus processos de treball durant el festival. Un moment en què presentar al públic tot el treball artístic i comunitari que han anat gestant durant els darrers mesos. Projectes que incideixen en les relacions interespècies, la memòria, les cures i també que aprofundeixen en les tensions entre els espais urbans i naturals.

Indisciplinats és un espai obert i festiu on aquests processos artístics poden ensenyar el contacte que han anat teixint  amb el context de creació local i amb altres persones interessades en l’art.

Arts en viu sense disciplines

Pel que fa a les arts en viu, el Teatre L’Artesà i La Capsa s’uniran un any més per oferir una programació que trenca les lògiques i els espais convencionals. Així, Indisciplinats és el moment de veure propostes que es mouen entre llenguatges audiovisuals, performance, noves dramatúrgies, nous enfocaments de la música en directe... És, a més, el moment de veure els espais d’aquests equipaments culturals transformats, amb vermuts ben irreverents a la terrassa de La Capsa, sessions nocturnes d’electrònica al vestíbul de L’Artesà o concerts de petit format al bar de La Capsa. Tot això disponible amb un abonament conjunt que, per un preu molt reduït, permetrà gaudir de totes les propostes. A la tardor podreu consultar tot el programa detallat però, de moment, reserveu-vos les dates!

L'Artesà, L'Escola d'Arts en Viu i La Capsa han organitzat un any més el Campus d'Arts en Viu per a joves del 25 al 28 de juny. El Campus és una proposta en format intensiu de curta durada que es realitza just després d'acabar les classes regulars. En aquesta edició hi han participat 26 alumnes d'edats entre 12 i 18 anys. La majoria de les joves participants són també alumnes de L'Escola, de les especialitats de música, dansa i teatre.

El Campus és en si un laboratori de creació conduït cada any per un artista diferent. Enguany ha estat l'artista Amalia Fernández l'encarregada d'acompanyar-los, tot a partir d'una pregunta: Com l'individu (un mateix) pot alimentar-se i autoconèixer-se a partir d'un col·lectiu (el grup, els altres)? Així, han treballat la creativitat en estat pur a partir d'exercicis dramatúrgics, improvisacions sonores amb instruments i objectes, polifonies de veus, i sempre tenint en compte la màxima presència dels cossos i els sentits en escena. L'escolta i treball de grup han estat la clau per poder experimentar aquestes propostes.

L'Amalia Fernández és una artista multidisciplinar que treballa de manera independent des del 2005 creant peces per l'escena amb elements coreogràfics, teatrals, musicals i performatius, en col·lectiu o en solitari, amb estètica i formats simples, artesanals i analògics. Fernández s'afegeix a una llista d'artistes que han acompanyat aquest Campus d'Arts en Viu, com Manuela Infante, Sònia Gómez o Aurora Bauzà i Pere Jou, Demoledora o Juan Ayala i Miguel Oyarzun.

Amb la calor arriba l’època per excel·lència de l’explotació musical i la temporada alta dels festivals capitalistes. Una època fantàstica per celebrar una nova edició del #4Raons amb què mostrar altres maneres d’entendre la música en directe que, lluny de lògiques mercantilistes, es vinculin d’una forma més propera amb la ciutadania del Prat.

Si treballant amb dues bandes hem creat les trobades més inesperades dalt de l’escenari de La Capsa, vam pensar que col·laborar amb col·lectius ens faria arribar als racons més polítics de la pràctica musical. Dit i fet! Aquesta edició primaveral ha estat parida amb dos col·lectius de l’escena underground barcelonina i rodalies que, tot i ser ben diferents, tenen en comú l’autogestió i una visió no-capitalista de la música...

Follia és PUNK i és CLÀSSICA, Follia és una trobada clàssica underground que, liderada per la Mar Medinyà ha recorregut Catalunya qüestionant les lògiques dels recitals de la música més canònica. A més, la Mar és la creadora de L’orella furtiva, un pòdcast punki sobre clàssica per les oïdes més agosarades.

Ojalà Estë Mi Bici és PUNK i és AMOR, per la música tocada i per qui li agrada fer-la. Aquesta bona gent fa més de 15 anys que organitzen concerts als antípodes del model mercantilista de la gran majoria de sales de concerts. La seva filosofia és la de cobrir les despeses de les artistes, sense mirar-se amb lupa ni el gènere ni la "fama" de les propostes, per a mantenir una escena viva i lliure d'agendes externes a les creadores.

Així, mentre el Follia —en col·laboració amb el Col·lectiu Free’t— es va apropar a Torre Balcells per fer un taller de soundpainting amb els alumnes de l’Escola d’Arts en Viu i membres de la Banda Municipal del Prat; Ojalá Estë Mi Bici es reunia amb joves músics que assagen als bucs de La Capsa per compartir dubtes, inquietuds, experiències i xerrar sobre l’estat dels circuits musicals alternatius.

Amb tots els vincles generats, es va preparar un còctel de punk, clàssica i amor ben interessant que va culminar la nit del #4Raons:

Follia, els alumnes de l’Escola i tot aquell que s’hi va voler sumar, ens van delectar amb una creació musical improvisada i multitudinària al bell mig de la sala. Així com d’una impro amb professionals de la música clàssica (una cosa mai vista!!) de la mà del col·lectiu Free’t.

Ojalá Estë Mi Bici es va encarregar de convidar a quatre grups que mostressin l’essència del col·lectiu a sumar-se a la vetllada: Have Fun (de Màlaga), Rat Penat (Montreal), Los Nitxos (Vitoria) i Charnego (Madrid). Sense oblidar-nos que, abans que comencés el soroll, ens vam trobar a la terrassa de La Capsa per xerrar plegades sobre autogestió, política i amor per la música.

I com resulta que no en vam tenir prou, Javugo va tancar la nit amb una mica de patxangueo.

Tot i que ens hi hem esforçat, les nostres paraules no reflecteixen la màgia d’una edició del #4Raons, pensareu. Nosaltres també ho vam pensar. I per això vam demanar a @turquoise_draws i @po.smile.jn que, amb el seu estil comiquero, ens relatessin totes i cadascuna de les trobades. Ah, i menció especial al cartellàs que va dibuixar en Ferran Roig. Tot un show!!

Un any més, amb motiu del Dia Mundial de la Música, La Capsa i L'Escola d'Arts Viu, presentarà el pròxim 20 de juny una nova peça audiovisual del procés ciutadà de creació musical #Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s'apleguin al voltant d'un nexe comú i compartit, la música, a partir de la interpretació d'una cançó.

La música és un bé accessible, que uneix persones i és capaç de crear sinergies i vincles molt potents. D'aquí sorgeix el projecte #almeuritme, de la unió entre diferents músics de la ciutat sota una afinitat compartida: la música.

L'almeuritme ha comptat al llarg dels anys amb una llarga llista de músics emblemàtics del panorama independent nacional amb qui hem pogut compartir aquest procés, com per exemple Alondra Bentley (Si tuviera), Els Pets (Bon dia), Sidonie (Estáis aquí) o Miqui Puig (Bonito Es).

Assajos i enregistrament

Un petit tast d'aquesta edició

Com cada any el dispositiu d’acompanyament als treballs finals de grau dona suport a nous pratencs que es troben a l’últim any dels seus estudis en arts en viu. Com ens trobem a La Capsa, ens dirigim als treballs de final de grau en l’especialitat de música. Aquesta edició ja és la cinquena d’aquest dispositiu, que s’emmarca a les línies de suport a la creació dins del Sistema d’Arts en Viu del Prat.

Qui és l'Elena Grueso

Enguany una de les participants és l’Elena Grueso, antiga alumna de L’Escola d’Arts en Viu i usuària de La Capsa, on acudeix com a espectadora i també com a música professional. Els seus estudis se centren a aconseguir un control de la seva veu tant tècnicament com estilísticament (dintre del jazz i la música moderna) així com la formació d’una consciència i esperit crític dins del seu imaginari musical.

Gata Cattana: com continuar el seu llegat

El tema de la seva tesi és un anàlisi estilístic i musical del poemari de la Gata Cattana “La Escala de Mohs”. L’Ana Isabel Garcia Llorente (Gata Cattana) va ser una rapera, poeta feminista i politòloga espanyola. La seva prematura mort als 25 anys no va impedir que ens deixés un llegat de quatre àlbums discogràfics, dos llibres de poemes i un documental homenatge a la seva figura.

Els principals objectius de l’Elena són analitzar l’antologia poètica de la Gata Cattana per inspirar-se en el seu discurs, que empodera a la dona i que anima a la lluita social, sent conscient del valor que aportat dins del feminisme, la poesia i l’escena rap nacional.  És a través d'aquest anàlisi que es vol hohmenatjar-la, ja que gràcies a ella moltes joves com l’Elena l'han pogut tenir com a referent en l'adolescència.