Després de la tan aclamada “Acadèmia Cupletista” que va esdevenir com a fruit del procés del Paraula de Dones 2025, aquest any no ens hem quedat enrere.
La cupletista, cantant i directora Glòria Ribera ha liderat per segona vegada un projecte que compta amb més de 30 anys d’història i que enguany ha pres forma de “Paraula World Tour”.

A principis de desembre es va obrir la convocatòria d’aquesta nova edició, on ja es va notar que l’energia continuava latent des del març de 2025. Setze dones de totes les edats es van apuntar per formar part d’aquest nou procés: un escenari buit s’obria davant seu a principis de gener per començar a dibuixar el show de l’any.

Durant dos mesos, La Sala es va omplir cada dimecres per rebre les il·lusions, les pors, els somnis escènics i la música que, de forma col·lectiva, cadascú aportava a l’espectacle. “Venim de gira, som unes superestrelles que tornen a casa, amb tot el que això comporta!” va suggerir la Glòria a les primeres trobades. I la resta és història...

Però, per si us ho vau perdre, us expliquem com va anar:

El 14 de març ens vam trobar totes a La Capsa, plenes de nervis, riures, plomes, lentejuelas i expectació. Una tarda que entre assajos i maquillatge va passar volant; potser aquí la gent encara no ho sabia, però estava clar que teníem els camerinos plens de superestrelles. A les nou la gent va començar a apropar-se a la porta, una cua es va anar formant amb el compte enrere per al moment més esperat. Llums apagades, i per uns segons, un silenci que marca l’inici d’una gran nit. Sobre l’escenari, les setze dones que entonen a cappella l’inici de Super Troupper: “Viendo tanta gente puesta en pie ¿Cómo puedo sentirme sola? Todo huele a triunfo ¿Y sabes qué? Solo verte me vale ahora”.

Durant una hora i mitja, les nostres superestrelles van fer un recorregut pels clarobscurs de la fama, passant per les pressions estètiques, les pors a l’exposició, les mentides que s’amaguen rere la perfecció, les tensions en l’amistat. Un retrat que, al cap i a la fi, ens parla sobre la vida mateixa i les realitats que han coexistit en aquesta edició.

Entre confessió i confessió, les participants ens van regalar moments estel·lars com “Rafaela del Prá”, una versió de “Hay que venir al sur” digne de ser el nou himne de la ciutat, un “Ups ho he tornat a fer” acompanyat de la Moreneta amb la cara de la Britney Spears de fons, un monòleg brillant sobre les hormones i la menopausa al debut de Madame Fugots…

I a part d’elles, hi havia un altre element que brillava en excés damunt l’escenari: uns camals llampants al pur estil d’ABBA amplificaven cada passa i cada gir durant l’actuació. Aquest vestuari va ser obra de “A tota màquina”, un taller de costura que reuneix persones d’edats i orígens diversos per a treballar en projectes grupals en col·laboració amb altres iniciatives de la ciutat. Des dels inicis d’aquest Paraula ens vam posar en contacte amb elles, que es van dedicar a cosir setmanalment 38 camals amb els seus volants corresponents. Un procés que va culminar a l’assaig general, en què les participants del taller de costura es van presentar a La Capsa amb el vestuari perfecte entre les mans, vestides totes amb uns corbatins blans que s’havien cosit a joc. Ni la Cenicienta als seus millors somnis...

Tenim la música, tenim el vestuari, i la coreografia què? Doncs enguany hem comptat amb unes classes magistrals de la Barbara Cappi, coreògrafa, intèrpret i professora a l’àmbit de les arts del moviment.  Amb ella vam posar en valor els cossos a l’escenari i va proposar les coreografies que, sota els focos, van deixar a tothom bocabadat.

També vam comptar amb la participació de la Gisela Cruz, la Montse Catalán i l’Anna Abad, tres de les participants del taller d’Ukelele que es va impartir a La Capsa de febrer a març. Acompanyant a la Maribel a la versió en català de “I have a dream” d’ABBA, aquest quartet d’ukeleles van regalar-nos un moment màgic que va omplir la sala de llum.

Si sou públic fidel del Paraula sabeu que hi ha un element que mai pot fallar, pot prendre formes diferents, però si no hi fos, ens faltaria alguna cosa. Es tracta del gran final. I qui millor per posar banda sonora a un moment èpic que la gran Mónica Naranjo? La Noelia ens va delectar amb un registre vocal extraordinari, la Marina a la controladora punxant una versió techno del mític “Sobreviviré”. Una celebració dalt l’escenari per ballar plegades i posar el punt final a una edició que a moltes se’ns ha instal·lat a un raconet del cor.

Hi ha superestrelles que després d’un gran espectacle, se’n van a dormir. Al Paraula preferim ballar juntes fins a no sentir els peus. Així ho vam fer gràcies a les alumnes del taller de DJ no mixt que va impartir Piti Vaccari a La Capsa. Les alumnes i també superestrelles de la mixer van posar la cirereta del pastís amb una selecció musical perfecta per a una nit com aquesta.

I ara, que se’ns queda un petit buit i unes tardes de dimecres bastant menys divertides, ens queda recordar plegades revisitant les fotos meravelloses que va fer la fotògrafa Irene Galindo. I sobretot, ens queda posar en valor un projecte d’aquesta magnitud, amb el compromís i la voluntat que suposa, on allò col·lectiu sobrepassa els dubtes i les pors, un lloc on la queixa, la reivindicació i l’error tenen cabuda.

Gràcies a totes les superestrelles: Amanda, Iria, Judit, Laura, Mari, Mari Carmen, Maribel, Mari, Marina, Marta, Mònica, Nerea, Noelia, Núria, Rosa, Toñi, Vanesa i Glòria!

Allà on s’acabava la ciutat, un 30 de juny del 1995 neix un equipament inclassificable, La Capsa.

En un moment d’efervescència creativa, La Capsa va obrir les portes com a espai d’expressió per a joves, entitats i artistes locals. Projectes com La Claqueta Metàl·lica, la Ràdio –embrió de l’actual El Prat Ràdio–, El Lloro, el SISA (Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció) i molts altres col·lectius van omplir l’espai d’iniciatives. També van néixer esdeveniments que han deixat empremta: el Potablava, el Gallum Gallum, el Pratifolk, el Carnaval...

Des del primer dia, la música ha estat el cor de La Capsa. Els bucs d’assaig, l’estudi de so i la sala de concerts van esdevenir punt de trobada per a músics, bandes i persones amb ganes de descobrir, experimentar, pujar a l’escenari i, sobretot, compartir inquietuds. 

30 anys afavorint la vida a la ciutat des de la música i posant el Prat en relació amb la música. 

Després d’un parèntesi obligat per les obres de l’L9 del metro, La Capsa va reobrir l’any 2014 amb un projecte renovat centrat en la música i la creació. Un espai d’aprenentatge, pràctica i gaudi de les músiques modernes, amb el compromís de defensar el dret a la cultura per a tothom.

Avui és seu de L’Escola d’Arts en Viu on, setmanalment, nens, joves i adults aprenen, toquen en grups i participen en jam sessions. Més de 130 bandes es troben als bucs d'assaig, i l’estudi de so és un veritable laboratori per a joves promeses de la música urbana.  

Projectes com Paraula de Dones, el #4Raons o l'Almeuritme connecten persones molt diverses a través del gaudi musical, ajudant-nos a entendre i estimar una ciutat tan rica i complexa com la nostra.

La Sala de concerts programa música per a totes les edats i dona visibilitat tant al talent local com a propostes emergents, com Sudor, Hangar o Jet Lag.

Avui en dia, La Capsa ja no és allà on la ciutat s’acaba, sinó allà on la ciutat conflueix. Un centre viu que vol incloure a tothom, un referent en el camp de la música i de la innovació cultural que ajuda a donar forma i sentit al Prat.

Una marató per celebrar 30 anys de música

I quina millor manera de celebrar-ho que amb una marató de grups locals, d’abans i d’ara. El pròxim dissabte 28 de juny, farem un recorregut per la història de La Capsa a través de bandes que han omplert els bucs i pujat als escenaris de la ciutat. Una festa per gaudir plegades de la música que dona sentit a aquest espai. I com a un bon aniversari, no poden faltar les sorpreses. Comptarem amb Arrel, que ens guiaran en el món de la serigrafia per a estampar samarretes exclusives de La Capsa edició 30 Aniversari. Soparem, ballarem, cantarem... i sobretot celebrarem que 30 anys no es fan cada dia...i això només és el principi!

Aquesta marató és només el tret de sortida. Al llarg de l’any, diversos esdeveniments portaran el “segell” del 30 aniversari, amb propostes diverses que celebraran La Capsa des de tots els angles. Així que no ens perdeu la pista i estigueu ben atentes!

El passat 15 de març, amb una sala plena i expectant, les primeres notes de “Ja us he reconegut” de la Feliu donaven el tret de sortida a l’”Acadèmia Cupletista”. El procés de creació col·lectiu del Paraula de Dones culminava amb un espectacle replet de música protagonitzat per 15 dones del Prat: coreografies, humor, cuplets, karaoke... Sota les llums i el fum, La Capsa semblava treta del mateix Paral·lel.

Aquest procés posa en valor la creació i expressió des d’una perspectiva de gènere i enguany ha sigut liderat per la Glòria Ribera, tota una experta dels cuplets i les arts dramàtiques. Amb ella i les participants, s’han portat a terme trobades setmanals des del gener per a orquestrar aquest espectacle. Aquest espai ha permès l’experimentació, la prova, l’error, l’escolta, la reivindicació, un espai segur on poder trobar una veu pròpia i també col·lectiva. L’evolució des del gener fins al març ha estat espectacular, la vergonya i els prejudicis van quedar-se enrere, i la força de les participants va poder per sobre de totes les coses.

En aquest procés de creació també hem comptat amb dues sessions extraordinàries amb expertes sobre el cos i l’humor. Sessions molt fructíferes que van donar-li més dimensió a les propostes de les participants. La Carlota Grau, dramaturga, coreògrafa i ballarina, va portar-nos dinàmiques de moviment i exercicis per a desfer-nos la mirada externa, posar en valor els cossos a l’escenari i acabar de lluir les coreografies. I us assegurem que van lluir, cançons com “Gorda” o “Gracias por venir” o “Rata Inmunda” ens van deixar a totes bocabadades.

L’humor també va ser un aspecte clau a treballar, i per això vam comptar amb la Judit Martín, actriu i humorista catalana reconeguda per la seva trajectòria en televisió, ràdio i teatre, que ens va donar eines per a elevar els gags i la presència escènica. D’aquesta trobada va sorgir un dels gags més divertits de l’espectacle: quatre caps flotants formaven un ésser màgic i misteriós capaç de resoldre qualsevol dubte de l’univers. Aquest “Oracle” va portar la improvisació a l’escenari, convertint al públic en una peça més de l’espectacle.

També vam comptar amb la participació de la pratenca Elena Grueso, multiinstrumentista que va acompanyar amb el piano algunes de les cançons, donant-li un toc ben cupletista i professional.

I quan pensàvem que les sorpreses ja s’havien desvelat per complert, l’escenari es va començar a omplir de gom a gom. Trenta participants del Cor d’adults del Prat van sumar-se a l’Acadèmia Cupletista per a cantar plegades “Fumando Espero”, tot un hit dels cuplets que, evidentment, no podia faltar.

Però si hem de destacar alguna cosa d’aquesta edició, no tenim cap dubte: les participants de l’Acadèmia. No només ho han donat tot en cada cançó, sinó que han fet una evolució espectacular. La por a l’escenari ha quedat en un segon pla i juntes han generat una xarxa i un sentiment de col·lectiu que ha triplicat la força de cadascuna d’elles. Vestides amb xandalls ben estridents, res va poder aturar aquestes dones que van convertir La Sala de La Capsa en pura festa.

I com tota bona festa, ha d’acabar amb un DJ Set que elevi del tot. Aquesta va ser la feina de la Marina Mora “Atabey DJ” i Inma Quesada “Anómala DJ”, participants d’aquesta edició que van fer màgia amb les controladores, posant temes d’avui i d’ahir per a no deixar de ballar ni un segon.

Si us vau perdre aquesta edició del Paraula, us deixem amb les meravelloses fotografies de la Mireia Bordonada.

Gràcies a totes per fer-ho possible: Mònica, Marta, Noe, Marina, Mari Carmen, Mari, Laura, Maribel, Vanesa, Inma, Bea, Selene, Vane, Mari, Glòria, Elena!