Exxasens són una banda de post-rock, instrumental rock i còsmic rock formada a Barcelona, van començar com a projecte DIY del Jordi Ruiz el 2007. El què va començar com a projecte en solitari, va convertir-se en una banda el 2011 amb la sortida de "Eleven miles". Des d'aleshores, han tret vuit àlbums!

I ara venen a presentar el seu vuitè disc, "Infinitum", un viatge sonor que explora els límits de lo desconegut, guiat per la natura etèria del temps, l'infinit i la intersecció entre la humanitat i la tecnologia. Aquest octau àlbum de Exxasens és més que una simple obra instrumental, és una reflexió profunda sobre el futur, l'univers i el poder desbordant de la intel·ligència artificial, una força que, si no s'utilitza amb saviesa, podria tant elevar-nos com destruir-nos.

Cada peça d'Infinitum es desenvolupa com una meditació sobre forces invisibles que connecten allò terrenal i allò còsmic

El retorn de Standstill ha sigut un dels esdeveniments de l'any. Com poden confirmar els que els han vist aquest estiu a festivals com Tomavistas, PortAmérica, Vida Festival, Sonorama, Canela Party o Vive Latino, el seu directe segueix sent una experiència a l'abast de molt pocs. Una catarsi plena d'emoció i bellesa que, madurada en gairebé una dècada de silenci, torna més catàrtica que mai al seu hàbitat natural: les sales. Enric Montefusco, Ricky Falkner, Piti Elvira i Ricky Lavado han tornat i com sempre havies volgut veure'ls.

Black Duck és un trio instrumental de Chicago format per tres pilars de l'escena musical de Chicago: el baixista Douglas McCombs, el guitarrista Bill MacKay i el batería Charles Rumback, L'àlbum debut de Black Duck captura a una banda que ja està profundament en sintonia entre sí. McCombs, Rumback i MacKay tenen veus musicals diferents que són reconeixibles a l'instant, però que es combinen a la perfecció entre si. El temps que van passar junts a l'estudi de gravació, jugant amb el moment i llegint-se mútuament i els espais en què es troben, va formar una fluïdesa entre en trio que els permet seguir-se per camins sinuosos i tangents curtes per igual. 

Elena Setién té una llarga trajectòria musical. Va estudiar violí clàssic i composició a l'Universitat de Surrey a Anglaterra, obtenint un premi de carrera i després estudiant cant modern al Conservatori Rítmic de Copenhague. Primer amb el seu duet Little Red Suitcase, amb què va estar nominada tres vegades com a "Millor Àlbum de Jazz Vocal de l'Any" als Danish Jazz Grammies, i més tard amb la seva carrera en solitari, ha aconseguit reconeixement, Musika Bulegoa li va atorgar un dels seus Premis de la Música Vasca a l'edició 2017 de Musika Bulegoa Seriak pel se disc "Dreaming Earthly Things", els seus dos pròxims treballs "Another Kind of Revolution" de 2019 i "Unifamiliar Minds" va ser llençat pel segell estatunidenc Thrill Jockey. El 2024, l'Elena va publicar el seu nou àlbum "Moonlit Reveries".

En aquesta gira conjunta, les dues bandes faran un repertori combinat especialment per l'ocasió. Tocaran per separat i junts, en un únic concert que presentarà material de cada banda i versions combinades entre bandes. Una nit plena d'indagació sonora i improvisació conjunta!

Carrots tornen als escenaris després d'onze anys de la seva última reunió per a celebrar l'aniversari de dos llocs icònics que van ser fundamentals a la seva carrera: La Lata de Bombillas a Saragossa i casa nostra, La Capsa del Prat de Llobregat. Aquests locals no només van marcar el seu creixement com a banda, sinó que també van contribuir a consolidar l'escena independent i volen fer-los-hi homenatge amb una sèrie de concerts únics el 2025.

Carrots es va formar el 1997 amb la idea de fusionar pop barroc i psicodèlia de finals dels 60 en un estil propi i atemporal. Després de la seva actuació al BAM el 1997, el segell saragossà "Grabaciones en el mar" els va fitxar i van editar els seus primers singles "Tom" i "Music Box". El 1999, van llençar el seu primer àlbum "Savin' Chocolate Coins", que ràpidament els va permetre fer-se un nom al circuit independent com uns dels precursors de la nova psicodèlia a Barcelona. Aquest disc va ser l'inici d'una carrera que els va portar a recórrer els escenaris més importants de l'escena indie espanyola.

El 2002 van fer un salt encara més gran amb el seu segon disc "Sunshine" que els va projectar a nivell internacional, compartint escenaris amb bandes com Supergrass, Gorky's Zygotic Mync o Beachwood Sparks. Han tocat als festivals més importants del país com el FIB, Isla de Encanta, Ebrovisión, BAM o Contempopranea.

El 2004 van llençar el seu tercer disc, "All it Takes is a Little Confidence...!", un disc eclèctic on inclouen pop, rock, folk i progressiu sense perdre l'essència psicodèlica experimental. Però després d'aquesta etapa, el 2005 van decidir acomiadar-se dels escenaris, seguint en solitari al món de la música amb projectes diversos com Pigmy, Bunbury, Ovni i Moves.

Aquest 2025 podrem tornar a gaudir del seu directe, no us ho perdeu!

El 8 de febrer aterra JET LAG a La Capsa, El Prat de Llobregat, una nit imperdible per als amants de la música urbana i del talent emergent local.

Prepara't per viure una experiència única amb un cartell que combina artistes, DJs i ballarines reconeguts de l'escena barcelonina amb noves promeses locals, barrejant estils com el trap, el rap, l'afro i el drill.

Entrades a la venda dijous 19 a les 17h. Estàs preparat per aterrar a JET LAG?

No et desorientis! Aconsegueix la teva entrada i suma't a una nit on la cultura urbana puja a l'escenari del barri. Més informació molt aviat...

Marc García Arnau presenta Revés de zurda, el seu tercer treball d'estudi. Un disc amb dues ànimes, una gamberra i una altra existencial, on hi apareixen un grapat de temes propis i alguns poemes musicats de Miguel Hernández, Jaime Gil de Biedma o Ángel González. Amb un verb agosarat i uns músics de primera, en Marc es despulla per reivindicar que la cançó d'autor és quelcom genuí i universal, un gènere que admet llenguatges tan diversos com el tango, la rumba, el reggae o la tarantela.  

Cantautor i poeta nascut al Prat de Llobregat, ciutat on resideix després d'haver passat deu anys a Madrid i dos a Paris. Ha publicat els poemaris Peligro de Suerte (2007) i El Mundo Dejado a la Suerte de una Cabra (2012), un projecte a quatre veus. Alguns dels seus poemes han estat publicats a revistes especialitzades, com ALGA o la Revista Áurea. És autor de tres discos: Marc García canta a Brassens (2016), amb traduccions pròpies, del mític cantautor francés, La corte del rey loco (2020) i Revés de zurda (2025). Ha estat convidat a diversos festivals nacionals i internacionals: Voix Vives i 22V'LaGeorges (Sète), BarnaSants i Acròbates (Barcelona), Voces del Extremo (Moguer) o Journées Georges Brassens (Paris). A més, és membre de les associacions Teatre Kaddish, Tintablava i Cultura Excèntrica.

LE PARODY és el projecte musical de Sole Parody, cantant i compositora espanyola que combina en les seves cançons pop fosc, folklores tribals, flamenc i electrònica de ball. Entre lo tecnològic i lo melodramàtic, utilitzant síl·labes en castellà, estructures sense tornada i només instruments que caben en una maleta de mà, connecta amb un sense fi d'influències desdibuixades, de Els Andes a l'Índia, passant pels deserts del nord d'Àfrica. Cançons d'amor i desamor, de revolucions, cossos, balls. Cançons que sonen familiars, però no s'assemblen en res. Música que connecta els punts entre Björk i Julieta Venegas. Del fred al foc, de casa a lo desconegut.

"Remedios" és el nom del nou disc de Le Parody, que veurà la llum l'octubre de 2024 de la mà d'Everlasting Records, i el primer avançament del qual és la cançó "Virtudes". Després d'un període experimental i musicalment complicat, Sole Parody s'imposa un insòlit repte: fer cançons pel gust de fer-les, ajuntar pop i folklore sense complexos i amb alegria. 

"Remedios" és més pop i més lluminós que els dos llargs immediatament anteriors, sense deixar de tenir tocs sinistres, melodies estranyes i girs complexes- L'indiscutible segell de Le Parody que uneix amb naturalitat l'electrònica als folklores ibers que el travessen. No és només un disc, és una col·lecció de poemes, amb especial cura posada en les lletres i veu.

Alizzz y Maria Arnal comparteixen una xerrada sobre procés creatiu, col·laboració artística i producció musical.

En aquesta conversa, els reconeguts artistes Alizzz, productor i cantant dels èxits més innovadors de la música actual, i Maria Arnal, artista que no para de reinventar-se a través de la seva capacitat de fusionar tradició i modernitat, seuran junts per a desvelar els entramats de la seva creació artística.

Alizzz

És innegable que Alizzz ha marcat un abans i un després a la música espanyola: tant com a productor d'un bon grapat de les cançons més representatives de la nova onada pop (molts singles #1, discs d'or, platí i tres Latin Grammys) i com a artista en solitari amb la seva faceta com a frontman.

Després de treure el seu primer àlbum "Tiene que haber algo más", un disc que va marcar un punt d'inflexió a la seva carrera rebent molt bona acollida per part del públic i premsa, seguit de "Boicot" el 2023, un EP on continua explorant la seva identitat artística, Alizzz torna amb el seu segon àlbum "Conducción Temeraria".

En aquest últim treball, Alizzz continua aprofundint en el seu estil únic, fusionant elements del pop, el rock i l'electrònica, per a entregar un disc brillant que aconsegueix capturar una barreja d'emocions i experiències en què et pots veure fàcilment reflectit., demostrant-nos una vegada més la seva incansable cerca per a compondre cançons rotundes i mantenint sempre una coherència en la seva proposta artística.

Maria Arnal

Una de les veus més reconegudes i trencadores del panorama musical contemporani a Espanya. Establerta a Barcelona, combina la seva faceta de creadora de cançons, creuant pop, electrònica i música tradicional polifònica, amb projectes que experimenten amb el so, la tecnologia i l'art. Ha publicat dos discs de llarga durada pels que ha obtingut gran reconeixement, incloent-hi diversos premis de la Música Independent, Premi Ciutat de Barcelona 2017, Ojo Crítico de RTVE 2018, Premi Ruido 2022, Premi Continuarà RTVE 2024 o el S+T+Arts Prize Honorary Mention de Ars Electronica 2024. Ha actuat a alguns dels festivals més icònics, com el Festival Sónar 2022, on va presentar l'espectacle "Hiperutopia" juntament amb el cor de noies de l'Orfeó Català.

Com a compositora, ha contribuït a projectes com la peça sonora "AIR, per a la Bienal d'Arquitectura de Venècia 2021 i "SIRENA", per a l'Hipermirador Torre Glòries 2022, una peça coral generativa que reacciona a temps real amb el big data de Barcelona, tot al costat del productor John Talabot. Codirigeix, juntament amb el comissari Jose Luis de Vicente, l'assaig sonor "Cada capa de l'Atmosfera" (CCCB), connectant la consciència sònica amb l'emergència climàtica, que ha sigut nominat a dos premis ONDAS 2023. El 2024, presenta "Maria CHOIR", una instal·lació interactiva amb la reproducció sintètica de la seva veu, en col·laboració amb el BSC i Axolot, dins de l'exposició "IA: Intel·ligència Artificial" (CCCB 2024), guardonada i exhibida al festival europeu d'art digital "Ars Electronica" (Linz). Actualment, investiga les possibilitats dels models de veu sintètics generats amb intel·ligència artificial com a guanyadora de la beca S+T+Arts (2024), en un projecte juntament amb el Centre Nacional de Supercomputació, a la vegada que component el seu pròxim àlbum, el primer en solitari de llarga durada.

Moderat per Hans Laguna
Hans Laguna té una doble vida. Com a músic, ha publicat diversos discos en solitari, ha produit a diferents artistes i treballa de forma estable amb Nacho Vegas. Com a sociòleg, s’ha especialitzat en la crítica cultural d’icones pop, com demostra el seu assaig sobre Julio Iglesias, del qual se n’ha fet un podcast per a RTVE,  a més dels seus articles per a mitjans com ElDiario.es, Ara o El Salto i la seva col·laboració a RAC1.  

MOURN

Després d'editar quatre discs amb el segell novaiorquès Captured Tracks i girar ininterrompudament pels Estats Units, Canadà, Japó i mitja Europa, les demolidores Mourn amb un nou disc, gairebé deu anys després del seu debut. La banda catalana va publicar l'àlbum aquest passat març, on demostren, un cop més, posseir un talent i actitud fora d'allò comú en el panorama de la música espanyola actual. Mourn encara són úniques. Segurament per les referències en les què s'han inspirat, però també per la motivació i la necessitat que les porta a crear i compondre cançons, molt al marge del discurs dominant. En aquesta ocasió, Carla (27), Leia (24), Jazz (27) i Oriol (27) han afegit diversos elements i colors a la instrumentació de les seves noves cançons. Tot i això, i com passava en anteriors treballs, ens continuen recordant a una infinitat de genials bandes americanes independents dels primers anys noranta.

NITA

Banda de Manacor formada per Natàlia Gómez (guitarra i veu), Marga Gomila (baix i veu), Carlos Gómez (guitarra i veu) i Daniel Gómez (bateria). Practiquen un rock que va des del pop, passant per l'indie-noise, pel punk-rock, pel math-rock arribant fins i tot al metal. El seu primer LP "Santa Paciència" (Bubota Música, 2023) els va portar a tocar al festival internacional Focus Wales a Gal·les i a festivals nacionals com el Mallorca Live Festival (2022), el Figa Fest (2022), el Festival Cranc (2022), el Mobofest (2023), etc. i també a les Festes de Sant Sebastià 2023, al Sons de Nit (2023) i sales com la Sala Vol (Barcelona), sala ATV (Girona), etc. Ara es troben immerses en la gravació del seu segon disc que veurà la llum a la tardor del 2024.